Y por último, como decia Porky de los Looney Tunes: "...Eso es todo amigos!!"

Avui finalitzen les classe de l’assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional i ara, més que mai, puc dir que al llarg d’aquests mesos m’he enriquit molt tant mental com personalment.

Gràcies a aquesta assignatura, he pogut adquirir molts d’aprenentatges sobre la importància del camp emocional de vegades tan devaluat, però que sense dubte té una gran importància, ja que representa el motiu i motor de totes les nostres accions. D’aquesta manera, les vivències i experiències de les persones queden impregnades per aquestes emocions profundes i de vegades íntimes que encarnen rere sí tot un món de màgia, fantasia, pors i plaer que sovint passen desapercebudes per les persones.

Personalment, puc dir que l’experiència que m’ha portat aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer-me una mica més personalment en quant a les meves emocions i sentiments. En síntesi, he viscut aquesta experiència com un dia 23 de febrer vaig predir inconscientment; amb les emocions a flor de pell. Paradoxalment, aquest títol innocent i fins i tots incert que pretenia ser un joc de paraules (com els que a mi tant m’agraden), ha esdevingut un fidel reflex del meu pas per aquesta experiència.

Finalment, cal destacar que fent un repàs sobre els aspectes més didàctics de l’assignatura, he de dir que allò que més m’ha costat o, si més no, allò a què més temps he hagut de dedicar, ha estat l’elaboració precisament del bloc. Aquest és un aspecte que he de reconèixer que m’ha plantejat moltes dificultats i reptes cognitius. Dificultats perquè en un principi no tenia gens clar com ho volia enfocar, quins aspectes havia de tractar i com els volia disposar. També ha estat una dificultat la falta de temps, ja que l’elaboració de recerques i reflexions profundes restava molt de temps per altres assignatures, i finalment reptes cognitius pel fet d’emprar algunes eines digitals que desconeixia com ara el Picture Trail o fer un Power Point amb àudio, però que gràcies a aquest he aprés a utilitzar.

No obstant això, malgrat que el bloc és un dels aspectes que més m’ha costat de l’assignatura, he de dir que també ha estat un dels que més m’ha ajudat a superar-la satisfactòriament pels següents motius:

- M’ha “obligat” a fer un seguiment diari d’allò donat a classe, ja que he fet una entrada per cada dia que hem donat. Tots els aspectes tractats els havia de processar internament per tal de fer un comentari personal sobre el tema que fos. D’aquesta manera, no restava oblidat als apunts pel dia d’abans de l’examen, sinó que he anat adquirint el coneixement dia a dia per tal d’integrar-lo com un aprenentatge significatiu i profund.
-M’ha ajudat a prendre consciència del que fèiem dia a dia a classe, ja que repassant allò donat em permetia treure dubtes o qüestions que no entenia en el moment.
- M’ha servit per elaborar un material útil per l’examen, ja que hi havia allò més important i més destacat; allò que no podem oblidar.
- M’ha servit per aprendre a fer recerques d’ampliació dels diferents temes donats per tal de comparar diferents versions, autors, fonts i no quedar-me amb allò primer.
- M’ha ajudat a aprendre a documentar en profunditat i recolzar les informacions i les pròpies opinions a través dels diferents autors.
- M’ha ajudat a comparar i contrastar informació de diferents autors que parlen sobre el mateix tema.
- M’ha servit per posar a prova les meves competències digitals en l’ús de les noves tecnologies de la informació. D’aquesta manera, he fet recerques de vídeo, documents, etc. per recolzar les fonts d’informació i fer-ho de pas més atractiu i lúdic pel lector.
- M’ha servit per posar a prova les meves capacitats creatives i imaginatives, ja que he tractat de fer un bloc lúdic amb el que gaudís el lector llegint. Per fer-ho, he tractar de fer títols creatius que cridessin l’atenció per tal de motivar la lectura. A més a més, cada entrada ha anat acompanyada d’una imatge que reflectís de manera visual el conjunt del tema sobre el qual parlaria. Finalment, el fons del bloc també va estar molt pensat per tal d’anar en concordança amb el títol del bloc, i que permetés alhora la lectura clara i fàcil del contingut tractat.

És per tot això, que puc dir que de tots els treballs realitzats al llarg de la carrera referents al e-portafoli, l’elaboració d’aquest bloc “D’emocions a flor de pell”, ha estat per mi, sense dubte, un dels assoliments dels quals més orgullosa i contenta estic.

En definitiva, gràcies a tot aquell que m’hagi acompanyat durant aquest procés d’elaboració del meu bloc, o qualsevol persona que s’interessi per algunes d’aquestes línies. Però sobretot gràcies mestre per fer-nos de guia en aquesta experiència...

Comuniació no verbal : Sabies què...?

Sabíeu que existeix una forma de transmissió d’informació encara més potent i fiable que la oral, és a dir, aquella que transmetem amb paraules?

Doncs així és. Aquesta forma de transmissió d’informació és l’anomenada “comunicació no verbal”, què és tot allò que no es diu amb paraules, sinó amb els gestos, la postura corporal, l’expressió facial i el to de veu, entre d’altres.

Hi ha estudis que avalen que el 93% del llenguatge és comunicació no verbal (un 20-30% amb el to i un 60-80% gestos, expressions facials, mirades, etc.) , mentre que les paraules només representen el 7%.

Per tant, queda clar que l’expressió involuntària del nostre cos ens delata i que si salpiquéssim interpretar aquestes senyals sabríem gairebé al 100% allò que pensen els altres independentment del que ens estan dient amb paraules, ja que recordem que l’ésser humà té la capacitat d’enganyar, mentir i ocultar informació als altres.

Aquí us mostro el vídeo comple que vam veure a classe titulat "Lenguaje Corporal" del programa Redes. Espero que us agradi!







Per últim, m'agradaria recomanar-vos un llibre molt interessant que vaig llegir ara fa un parell d'anys titulat "La comunicació no verbal" de l'autora Flora Davis, que tracta tot aquest tema des d'una vessant psicològica, antropològica i etològica.

En ell, l'autora no només estableix un inventari de les tècniques emprades pels investigadors d'aquests sectors, sinó que proporciona nombrosos exemples de cóm aquest llenguatge silenciós influeix en les nostres vides diàries.

Espero que us agradi!

Dimarts 17 Maig de 2011: Unim les mans!

Avui a l’assignatura de Socioemocional, hem vist en què és el treball en xarxa i en què consisteix.

El treball en xarxa fa referència a la forma de treball conjunt entre els diferents serveis o membres que l’integren. La base ideològica d’aquesta forma de treball, és el valor del treball col·laboratiu i conjunt per sobre de la suma de les individualitats o les parts. D’aquesta manera, tots les parts treballen de manera connexa i interelacionada per tal d’intervenir i millorar l’objectiu comú.

Aquesta forma de treball, la podem assemblar a la que es realitza en els casos de maltractaments infantils. Institucions com ara els serveis socials, la policia local, els equips educatius, els Equips d’Orientació Psicopedagògica (EOP), pediatria, salut mental infanto-juvenil (SMIJ) i serveis de menors, entre d’altres. Treballen conjuntament per tal de detectar situacions de maltractament, notificar els casos, validar la situació, fer un protocol d’intervenció per millorar-la, fer un seguiment per tal d’avaluar les millores i finalment, tancar el cas.

Cal mencionar, que cada serveis o institució s’encarrega d’un aspectes en concret, la qual cosa és essencial per tal de que cadascun realitzi la pròpia feina sense interferir en allò que no li pertoca. Cadascun té una funció fonamental dins del procés i és gràcies a aquestes interrelacions protocolitzades que es pot arribar a modificar situacions familiars de maltracaments als infants.

Un altre aspecte que cal destacar és què, com tot, hi poden sorgir algunes dificultats a l’hora de treballar en aquest sistema com ara que no tot és sempre possible i que no tot sortirà sempre com nosaltres voldríem, cal un esforç conjunt i un coneixement i valoració del treball de les diferents part per tal de reconèixer-lo i valorar-lo.

No obstant això, podem dir que el treball en xarxa és una bona forma d’actuació, ja que multiplica els beneficis, dendibilitza esforços, pot evitar el síndrome del professor cremat, restitueix competències, et fa sentir part d’un equip que treballa pel mateix objectius, entre d’altres.

En definitiva, mencionar que els professionals de l’educació no estirem sols alhora de fer la nostra feina, sinó que tindrem el recolzament d’altres grans institucions que s’encarregaran de fer part que els pertoca del procés de treball. El que no podem oblidar és que la nostra feina és la de detectar i notificar, però en cap cas la de validar.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

- Power point "El treball en xarxa" de la Red Europea de Diálogo Social (REDS).

Navegant per Internet, he trobat aquest power point que explica de manera molt simple i concisa tot el que té a veure amb el treball en xarxa. Algunes de les preguntes a que dóna resposta, són les següents:

- Què és el treball en xarxa.
- Què ens permet treballar d'aquesta manera.
- Cóm treballar en xarxa.
- En quins principis es basa.
- Entre d'altres aspectes.

Aquí ho teniu. Espero que us agradi!

treballxarxa

View more presentations or Upload your own.

Dimarts 10 i dijous 12 de Maig de 2011: Maltractaments a la infància

Avui a l’assignatura de Socioemocional, hem parlat sobre el maltractament infantil. Tal i com ho defineix el ppt vist a classe, el maltracte és una violació del dret de l’infant a rebre les atencions que assegurin el seu normal desenvolupament. Cal destacar, que aquestes situacions seran més difícil de treballar-les com més cronificades estiguin.

En quant a les tipologies bàsiques de maltracte infantil, poden ser físiques o emocions i alhora passives o actives; com ara maltractament físic o abús sexual (físic i actiu), abandonament físic o negligència (físic i passiu), maltractament emocional (emocional i actiu), i abandonament emocional (emociona i passiu).

D’altra banda, en quant al procés de treball, podem dir que s’ha de dur a terme davant una situació de maltracament, és detectar i notificar, investigar, avaluar, prendre decisions per a la intervenció, intervenir, fer un seguiment i, per últim, tancar el cas.


A continuació, hem vist les diferents figures legals existents que s’encarreguen de treballar i intervenir en casos de maltractaments o desamparemant infantil.

- La Tutela Administrativa. Aquest òrgan s’encarrega de decidir qui té la tutela del nen mentre continuen les causes que van provocar la retirada del fill.
- Guarda. El jutge obliga a tenir cura del menor i cobrir les seves necessitats.
- La pàtria potestat. Estipula en casos de processos de separació qui s’encarrega de la guarda i custòdia dels infants.
- Acolliment familiar. Es quan l’administració o la justícia concedeix a una altra família la guarda i custòdia dels infants mentre s’intervé en la família biològica.
- Adopció. El jutge concedeix tots els drets legals del fill a la nova família i deixa de formar part de l’altra. Suposa la pèrdua dels cognoms de la família biològica per incorporar els nous.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

A continuació, comentaré un seguit de pàgines web molt interessant que he trobat navegant per la xarxa i que tenen a veure amb tot el tema que estem tractant sobre el maltractament infantil. Aquestes són les següents:

- El complex fenomen del maltractament infantil a la infància.

Aquest article, proposa un seguit de definicions sobre què és el maltractament infantil. A patir d’aquestes, aborden tot el tema del maltracatament infantil, les diferents situacions de risc que es poden donar, les situacions de desamparament i els factors de desprotecció, entre d’altres.

Cal destacar que és important tenir en compte quines són les situacions de rics que poden dur a que una família maltracti al seu fill, però que això s’ha de validar perquè no en tots els casos hi ha maltractaments tot i que visqui en situació de risc.


- El context escolar i els infants en ric de maltractament.

Aquest és un article molt interessant, ja que al igual que els altres aborda tot el tema que estem tractant des d’una vessant teòrico-pràctica. Alguns dels aspectes que tracta són les necessitats infantils, els bons i mals tractes, els infants en rics de maltractament, els marcs legals, serveis que intervenen en l’atenció i protecció de l’infant, entre d’altres.

A més a més, aquest article et dona un seguit de claus sobre cóm tractar als pares d’infants maltractats per tal d’abordar la situació amb consciència de la gravetat però sempre amb una visió d’intervenció per a la millora.


- Arículos doctrinales: Derecho Civil.

Aquesta pàgina és molt interessant, ja que defineix de manera molt clara i simple les diferents figures i institucions de protecció de menors com ara la pàtria potestat, la tutela, la curatela, la tutela de dret, el defensor judicial, la tutela automàtica, la guarda i l’acollida, entre d’altres.


- Maltrato infantil: Detección, notificación y registro de casos. De la Dirección General de Acción social del Menor y la Família.

Per últim, he seleccionat aquest darrer article, ja que no es centra únicament en què el maltractament, sinó que estableix els serveis i institucions que s’encarreguen d’aquest casos, així com el protocol a seguir en situacions de maltractament a menors, el procés d’atenció a infants, i el protocol sobre detecció i notificació de casos.

A més a més, aquest article mostra els fulls que s’han d’emplenar en cas de notificació de maltractaments, que serà diferent segons la institució que ho dugui a terme (policia, educació, sanitat, serveis socials, etc.). Aquest fulls els podeu trobar a partir de la pàgina 57.

A continuació us mostro el registre de notificació que hauria d’emplenar l’Equip Educatius des de l'àmbit escolar en cas de detecció d’un cas de maltractament infantil. Aquesta és la següent:

Dimarts 3 i dijous 5 de Maig de 2011: Les necessitats de la infància: on queden els aspectes positius de la naturalesa humana?

Avui a l’assignatura d’educació socioemocional, hem treballat les necessitats de la infància.

En un primer moment, hem vist un power point sobre les necessitats de la infància. Aquest parla sobre la importància de partir del bon tracte en front del mal tracte perquè només així, serem realment conscients d’allò que necessita l’infant. D’aquesta manera, afirma que som les persones (familiars, amics, mestres) els que han de parlar amb els infants sobre el sentit i significat de la vida, perquè sinó ho fan els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa) mostrant només els aspectes que són notícia; salsa rosa, guerres, morts, perillositat, individualisme, etc.

Però, la pregunta és: on queden els aspectes positius de l’espècie humana?. Segons el meu parer, la naturalesa humana té molts d’aspectes positius; bondat, humanitat, solidaritat, etc. però aquest queden amagats baix el pensament generalitzat de: ens hem de defendre, l’altre és perillós, el món és hostil, etc.

Per tant, cal treballar les necessitat de la infància a patir dels aspectes positius d’aquesta per tal d’engrandir les millors possibilitats humanes.


A continuació, hem vist un quadre sobre les necessitats de caràcter fisicobiològic, les necessitats cognitives i un darrer sobre les necessitats emcionals i socials de l'autor Fèlix Lòpez.

Aquest quadre, fa un anàlisi esquemàtic de les diferets necessitat segons si està en una situació de prevenció o de risc.

Aquest és el següent:

2011_05_02_12_37_08


Un altre document que vam veure, és un power point de l’autora Pilar Fuster a càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya titulat “Curs de pilotatge d’educació i promoció de la salut d’infants i joves: benestar emocional”.
Aquest document power point és molt interessant, ja que tracta el benestar emocional com a base per garantir un estil de vida saludable. Els autors, defineixen el benestar emocional com l’estat intern d’una persona en vers el seu estat anímic tant a nivell interpersonal com intrapersonal.

Una de les frases que més m’ha agradat i que, a més a més, la tinc present en la descripció del meu perfil d’aquest bloc, és la següent: “si no fas allò que t’agrada, estima allò que fas”.

A més a més, aquest powe point, tracta el benestar emocional als diferents currículums; infantil, primària i secundària. En quant al Currículum d'Educació Infatil, podem dir que tenen com a objectius la identificació i expressió de les emocions bàsiques.

Per últim, fan menció de tots els agents i àmbits d’actuació per poder arribar a aquest benestar emocional. Aquest àmbits són els alumnes, els pares, els mestres i l’entorn.

Finalment, m’agradaria destacar la darrera frase què és la següent:

Per tot això... hem de veure que allò que fem té sentit. I que no farem res que no vulguem entre tots.

“No tenim a les nostres mans les solucions per a tots els reptes, però davant els nostres reptes tenim les nostres mans”.

Aquí teniu vídeo:

BENESTAR EMOCIONAL

View more presentations from mvida246


Un altre aspecte que vam treballar, va ser sobre com reflecteix el Currículum d'Educació Infantil de les Illes Balears el benestar emocionals dels més petits.

Un dels fragments més destacats que fa referència a la importància de l'establiment dels vincles afectius, és el següent:

"En aquesta etapa, l’establiment de vincles d’afecte entre els infants i amb els adults és condició indispensable per afavorir l’aprenentatge. Les relacions empàtiques amb els infants (adequant el to de veu i el llenguatge gestual) i entre ells, l’atenció de les necessitats bàsiques vinculades a la seva seguretat física i afectiva i el clima acollidor i de diàleg, estimulador, de seguretat i respecte, permeten a l’infant confiar en les seves possibilitats i adquirir una imatge positiva de si mateix, alhora que contribueixen a l’adquisició de valors i a la prevenció i resolució de conflictes. La qualitat del procés d’ensenyament - aprenentatge a l’educació infantil passa per la qualitat de les relacions que s’hi estableixen".


Per últim, vam veure un altre document power point titulat "Dimensions de l'Educació Emocional: neurofiseològica, comportamental i cognitiva".

Envers aquest, m'agradaria destacar la importància que, d'esde l'escola, s'ensenyi a gestionar i regular els propis sentimets i emocions (alegria, tristesa, por, ràbia, etc.), a desenvolupar l'autoconcepte i autoestima, a relacionar-se amb un mateix i els altres, a adquirir habilitats per comunicar-se de manera assertiva i a proporcionar estratègis de resolució de conflictes.

Aquí teniu el vídeo:

E Emocional Tutoria I Teatre
View more presentations from Nuria Alart


AMPLIANT L'HORITZÓ...

- Lectura reflexiva de l'article: "Las necesidades durante la infancia: una propuesta funcional" de Fèlix Lòpez.

En aquest article, l’autor Félix López, aborda tot el tema de les necessitats infantils no a través del maltracte, sinó a partir del bon tracte, ja que segons ell, només així podrem saber què necessita l’infant.

D’aquesta manera, estableix quines són les diferents necessitats dels infants. Aquestes són les següents:

- Necessitats de caràcter físico-biològic com ara el fet de ser planificat, néixer en un moment adequat, alimentació saludable i variada, temperatura adequada, higiene, descans, fer activitat física, tenir protecció i cura, i estar bé en qüestió de salut.
- Necessitats mentals i culturals com ara tenir una bona estimulació sensorial, possibilitat d’explorar i conèixer la realitat física i social, adquirir un sistema de valors i normes, adquisició de sabers, i la capacitat d’interpretar el món, les persones i el sentit de la vida.
- Necessitats emocionals i afectives com ara tenir seguretat emocional, protecció, afecte i estima (vincle afectiu a partir de les interaccions privilegiades), necessitat d’una xarxa de relacions (relacions fora del nucli familiar), i necessitat d’interacció sexual.
- Necessitat de participació social com ara fer-se cada vegada més autònoms, independents i responsables de les pròpies vides.


- Lectura reflexiva de l'article "Las necesidades infantiles" de Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan.

En aquest article, Jorge Barudy empra com a referent de les seves teories sobre les necessitats de la infància, les aportacions realitzades per l’autor Fèlix López en el seu article “Las necessidades durante la infancia: una propuesta funcional”.

És per això que, en termes generals, podem dir que Barudy proposa al igual que Félix López partir de les necessitats de la infància per detectar les situacions de maltractament. És per això que afirma: “todos los niños y niñas tienen el derecho de convivir en condiciones y contextos donde sus necesidades puedan satisfacerse”.

Finalment, cal destacar que Barudy afirma què és injust donar tota la responsabilitat a les famílies i als educadors sobre les necessitats dels infants, ja que segons ell, la societat a través de l’Estat és la que ha de garantir que aquestes condicions es propiciïn.


- Lectura reflexiva de l'article "Los buenos tratos y la resiliencia infantil en la prevención de los trastornos del comporamiento" de Jorge Barudy.

En aquest article, l'autor afirma que els responsables de garantir les necessitats de cura, protecció i educació dels infants en última instància és la societat, ja que segons ell el benestar infantil és conseqüència de l'esforç coordinat de la comunitat. A més a més, també afirma que l'escola hauria de ser una font bàsica de recolzament dels infant que hagin sofert maltractaments, així com prevenir, detectar i notificar possibles casos.

D'altra banda, cal destacar que segons l'autor la societat d'avui a través de programes de televisió i altres mitjans, transmet uns valors que afavoreixen la violència. És per això, que Barudy pretén promoure un clima afectiu i un context educatiu bassat en els bons tractes i el desenvolupament de la resiliència.

Un altre aspecte que cal tenir en compte, és què en Barudy afirma que el bon tracte o maltracte és el resultat de les experiències viscudes en la pròpia infantesa. Per tan, segons ell els bons tractes són transmesos transgeneracionalment.

Barudy empra el concepte "competències parentals" o "parentalitat social" per referir-se a la capacitat dels adults per tenir cura, protegir i educar als fills, a diferència de la "parentalitat biològica" que fa referència exclusivament a la capacitat de donar la vida a les criatures. Entre les capacitats parentals fonamentals, podem destacar les següents: la capacitat d'apegar-se als propis fills; la empatia; els models de criaça. Saber respondre a les demandes dels infants.

Finalment, Jorge Barudy proposa la capacitat resilient com a eina fonamental per afrontar i superar les adversitats de la vida. És per això, que fa servir l'expressió "parentalitat competent i resilient" per designar la capactiat dels pares no només d'assegurar la cura dels infants, sinó d'ajudar-los a fer front dels successos dolorosos. D'aquesta manera, els adults significatius per ells, els que garanteixen això, seran "vertaders tutors de resiliència".


- Lectura reflexiva de l'article "La ingración escolar como parte de un modelo de protección infantil basado en la promoción de la resiliencia", de Jorge Barudy.

En aquest article, l'autor proposa una política de protecció coherent basada en el principi de "l'interés superior del menor" que s'organitza en funció dels següents pilars: l'avaluació de les competències parentals; l'avaluació del dany dels infants víctimes de maltractaments; i la cura i l'auto-cura dels professionals que treballen en els programes de protecció infantil.

Un altre aspecte que tracta en Jorge Barudy, és la importància de fer una avaluació de les competències parentals per veure si pares que han estat maltractats tenen la capacitat de criar al seus fill garantint-los les necessitats de cura, afecte i educació que requereixen. D'aquesta manera, es contribueix a la prevenció i protecció dels infants, evitant-los així la responsabilitat i el trauma d'haver de denunciar als propis pares.

D'altra banda, l'autor destaca els següents aspectes com a factors de transtorn en l'infant com a conseqüència dels maltractaments: trastorns de l'apego; dany traumàtic; trastorns de socialització; trastorns dels processos educatius; trastorns del desenvolupament; trastorns dels processos resilients.

Finalment, Jorge Barudy destacar el paper de la integració escolar com a eina de protecció fonamental en situacions de maltractament infants, ja que poden prevenir, detectar, notificar i intervenir en aquests casos.


- Vídeo titulat "Los niños tienen derechos", UNICEF.

Aquest vídeo, tracta diferents temes o aspectes que afecten directament a la infància com ara el treball infantil, la importància de la identitat, la salut, la família, la protecció durant la guerra, l'autoexpressió i l'escola, entre d'altres. D'aquesta manera, preten reivindicar les necessitats i els drets de tots els infants. A més a més, les imatges són molt impactants i directes la qual cosa li dóna un semblant molt emotiu que fa captar més i millor l'atenció dels espectadors.

Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!

Dijous 14 i dimarts 19 d'Abril de 2011: l'XTEC, molt més que una pàgina web

Avui a l'assignatura de Socioemocional, el professor ens ha mostrat una pàgina web molt interessant que no coneixia; l’XTEC, així com les següents activitat relacionades amb aquesta.


1. Fes un recorregut i familiaritza-te amb la pàgina:

Com deia, l’XTEC és una pàgina que recull un seguit de propostes d’activitats adreçades per treballar amb alumnes de totes les edats. Amb aquestes activitats, els infants poden treballar alhora molts aspectes que són fonamentals en aquestes edats com ara la identificació i regulació de les emocions, el treball en grup, la resolució de conflictes, entre d’altres.

Un altre aspecte que m’agradaria d’estacar, és que les activitats presentades compten amb el material necessari per dur-ho a terme, així com el contingut, l'avaluació i els objectius que es treballen a cadascuna d'elles.

A més a més, cal destacar que gràcies a l’estructura en què està disposada la pàgina web per caixes “kxa”, fa que l’accés i recerca dels diferents materials segons l’etapa educativa a que van adreçades, es faci molt més fàcil. D’aquesta manera, podem dir que l’estructura que segueix és la següent: en primer lloc, disposa de quatre enllaços diferents que responen als diferents cursos a què van adreçades les activitats; Educació Infantil, Cicle inicial, Cicle Mitjà i Cicle superior. A continuació, la pàgina web disposa del que anomenen cinc caixes, cadascuna de les quals tracten els següents temes:

- Kxa de comunicacions.
- Kxa d’emocions.
- Kxa de mediació.
- Kxa metodològica.
- Kxa de tutoria.

Per últim, destacar que a l'interior de cadascuna d'aquestes caixes, hi podem trobar les instruccions (amb el contingut, objectius i procediments a seguir) i els materials (necessaris per dur a terme l'activitat pertinent).


2. Elabora un mapa de la web que et serveixi per a explicar als teus companys com està estructurada i quins són els seus aspectes més rellevants. (posada en comú en grup.

A continuació podem veure un mapa conceptual que il·lustra la disposició estructural de la pàgina de l’XTEC.



3. Tria una de les activitats i explica als teus companys:

EL TREN DE LES EMOCIONS

- Per què l’has triat.

He triat aquesta activitat, en primer lloc, perquè hem sembla molt original i divertida per treballar amb els infants les emocions. A més a més, el fet que aquesta activitat estigui plantejada en un tren, afavoreix la maduració dels infants en quant a la representació simbòlica de situacions i objectes, és a dir, jugar com si fóssim “…”.

Un altre aspecte pel qual he escollit aquesta activitat, és que m’ha paregut molt interessant perquè treballa la capacitat de reconèixer tant les pròpies emocions com dels altres. A més a més, el fet que hi hagi un vagó per a cada emoció; content, trist, sol, enrabiat, insegur i avorrit, crec que és molt visual alhora de representar quins són els infants que poden o no pujar als vagons segons quina sigui la seva situació.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Els aspectes que treballaria amb aquesta activitat, són els següents:

- Capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres.
- Diferenciar les diferents emocions.
- Que siguin conscients que les emocions no són per sempre, sinó que podem canviar-les.
- Posar-los en el paper d’una persona que senti una emoció i com actuaria davant aquesta. Quines estratègies tindria per canviar d’estat.
- Les emocions que han sentit quan el vagó no els ha deixat pujar i perquè creuen que no els ha deixat, i el mateix quan sí els ha deixat.
- Aprendre a gestionar les pròpies emocions.
- Vivenciar els diferents estats d’ànim.
- Fer que treguin de dins les diferents emocions que han sentit quan el tren no els deixava entrar quan no era el seu vagó.
- Respectar les emocions i sentiments dels altres.
- Participar en una activitat lúdica en companyia de la resta de companys.
- Crear consciència de grup.
- Millorar les relacions i vincles afectius amb els companys.

- En què consisteix.

Aquesta activitat consisteix a construir un tren amb sis vagons diferents cadascun dels quals tindrà assignat una emoció:

Primer vagó: sentir-se bé, il1lusionar-se, ser feliç, content.
Segon vagó: enrabiat, furiós, enfadat, malhumorat.
Tercer vagó: acceptat, agraït, segur, insegur.
Quart vagó: avorrit, trist, preocupat, decebut.
Cinquè vagó: tossut, cansat, sol, confós.
Sisè vagó: espantat, sorprès, emocionat, afligit.

Dos infants faran de maquinistes i a la resta se’ls repartiran una targeta amb situacions diferents. Quan el tren passi per davant i s’aturi, aquests només podran pujar al vagó amb l’emoció que coincideixi amb la situació que té l’infant. Si no coincideix, passarà de llarg i no el deixarà pujar fins que trobi el seu vagó corresponent. Quan totes les persones aconsegueixin pujar al tren, aturarem l’activitat i comentarem en grup tots els aspectes exposats en l’apartat anterior sobre allò preteníem treballar amb els infants amb aquesta activitat.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són les fitxes d’emocions i de les situacions. No obstant això, allò ideal seria que el tren es construís amb cartons grans on hi cabessin tots els infants.

Aquí teniu les imatges del material:












4. Entre totes triem dos de les activitat que ens agradaria posar en pràctica a l’aula.

Les activitats que han sorgit a classe una vegada posades totes en comú són les següents:

TAXI TAXI!

- En què consisteix.

Aquesta activitat, consisteix en que s’assignarà a dos infants el paper de taxistes. Al darrera del seu cotxe, tindran una targeta amb una discriminació. Els altres infants, faran el rol de vianants que volen agafar el taxi. Es trobaran que potser el taxi que els pertoca no voldrà agafar a un però si a uns altres (segons el prejudici de qui fa de taxista). Al final de l’activitat, es parlarà entre tots sobre com s’han sentit les persones a les que el taxista no ha deixat pujar i perquè pensen què és.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Els aspectes que es poden treballar amb aquesta activitat són:

- Què vol dir discriminar.
- Quins són els sentiment que tens quan ets discriminats de manera arbitrària sin un motiu de pes.
- Reconeixement de les diferents emocions.
- Posar-nos en el punt de vista de l'altre.
- Reconèixer les pròpies emocions i la dels altres.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són les targetes identificatives de taxista.

Aquí teniu les imatges del material:







SENSE PARAULES

- En què consisteix.

Aquesta activitat consisteix en que la mestra donarà un conjunt de cartes, cadascuna de les quals tindrà una imatge dibuixada; una motxilla, unes sabates, un entrepà, etc. Per torns, els infants aniran agafant una carta que estarà cap per avall i haurà d’explicar a la resta de company què és la seva carta però sense poder fer servir la paraules; només amb gestos i mímica. No es podrà ensenyar la carta fins que no hagin encertat què és.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Amb aquesta activitat, podem treballar la capacitat de representació a partir del llenguatge no verbal (gestualització amb el cos i facial, etc.). D'aquesta manera, es posarà a prova als infants que s'hauran de fer entendre davants els seus companys, els quals per la seva banda, hauran de possar en pràctica la seva capacitat intuitica i imaginativa per endevinar de quin objecte es tracta.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són sis jocs de cartes (objectes personals, medis de transports, utensilis de cuina, aliments, objectes per treballar a classe, jocs).

Aquí teniu les imatges del material:








Finalment, he de dir que m’ha agradat molt aquesta pàgina, que desconeixia, perquè m’ha obert tot un seguit de possibles activitats que podré posar en pràctica a la meva futura feina com a mestra. Per tant, crec que és una pàgina molt útil i funcional que tot mestre hauria de conèixer i que recomano que així sigui. I per últim, no oblidem que...

"...El treball de les emocions ha de ser un aspecte que mai podem deixar de treballar a l’aula d’infantil i que no s’ha de plantejar com un única activitat aïllada que es realitza en un moment puntual i concret, sinó que s’han d’aprofitar totes les oportunitats de la vida d'ula per treballar-les".

Dijous 7 i dimarts 12 d'Abril de 2011: La primera entrevista amb les famílies

Aquests dies, hem estat treballant a l'assignatura de socioemocional les primeres entrevistes que realitzen les mestres amb les famílies. Després de veure el power point "L'entrevista amb els pares", hem treballat les següents fitxes sobre quins serien els aspectes més importants a tenir en compte en una primera entrevista:

FITXA 6: Com preparar-se per la primera entrevista amb les famílies?

- Prestar atenció al bon clima de l'encontre. És important propiciar un encontre tranquil en el que predomini la reciprocitat. En aquest sentit, és convenient no abusar dels formalismes, perquè les famílies podrien percebre'ls com distanciament. Les famílies han de reconèixer professionalitat i disponibilitat en els educadors al final de l'encontre.

- No totes les preguntes són útils: és necessari determinar una graduació del que és més important, i preguntar només el que serveix (i la persona interlocutora ha de tenir aquesta sensació).

- Evitar qualsevol forma d'intromissió: quan més respectada es senti la persona entrevistada, més disposada estirà a respondre.

- Crear una situació d'intercanvi en la que no només es rebi informació, sinó que també s'ofereixi.

- No preguntar tot d'entrada: existeix un temps per a cada pregunta i un temps per a cada resposta; així doncs, no és oportú pensar en una única entrevista, sinó en més d'una.

- Deixar-se dur per la improvisació o, pel contrairi, tenir tot rígidament organitzat: el millor és comptar amb un esquema que pugui seguir-se.


Entre els diferents punt considero que aquell aspecte més important que s'hauria de tenir en compte per sobre els altres en una primera entrevista seria el primer, ja que és aquell en que prima la relació per damunt d'altres aspectes com pot ser la informació extreta.

Segons el meu parer, allò que prima en una primera entrevista amb els pares, és crear un vincle afectiu i una relació de confiança i seguretat, ja que la informació és un aspecte que de totes formes ja tindrem en un futur o en una pròxima entrevista. Per tant, en aquesta primera entrevista, el mestre ha de transmetre la sensació a les famílies que estarà per elles, que serà accessible, comprensible i sensible a les seves necessitats.


FITXA 7: Esquema d'entrevista amb les famílies abans del primer encontre.

Aquesta fitxa és un qüestionari que presenta un seguit de possibles preguntes per realitzar a les famílies. Es tracta que seleccionem les cinc que considerem més importants. Aquestes són les que he assenyalat jo.

Dades relatives a les famílies:
- Té germans/es?

Dades relatives al nen/a
- Observacions útils (té alergies, problemes de salut)

Sommni:
- Hábits

Altres dades:
- Preferències particulars
- Pors o angoixes particulars

Relacions:
- Relacions amb els altres componenets de la família


Finalment, destacar que haurem de tenir en compte que les preguntes no es faran de manera mecànica com si estiguessim responent a un qüestionari, encara que ho estem fent. Hem de transmetre als pares la sensació que ens interessa els aspectes més personals del seu fill per poder-lo ajudar allà on té alguna mancança i per conèixer allò que més li convé. No hem d'oblidar que les persones que més conèixen als fills són els seus pares.

Per tant, tractarem d'evitar preguntes tancades que es responguin amb un sí o un no, i farem preguntes obertes perquè s'esplaïn i es sentin escoltats. També tractarem de plantejar les preguntes perquè no paregui un qüestionari rutinari. Així per exmple per demanar els hàbits usuals del seu fill no li demanarem quantes hores passa davant la tele, sinó que li demanarem "com és un dia normal en la vida del seu fill?". Per últim, tenir en compte que hem de tractar de formular preguntes que donin cabuda a respondre de manera positiva perquè no es sentin cohibits o que ho estan fent malament amb el seu fill, ans al contrari, hem d'empatitzar amb ells. Així per exemple, no els preguntarem quantes hores dediquen al seu fill, sinó per exemple "així doncs, el treball us deu absorbir molt i no podeu pasar tot el temps que volguéssiu amb el vostre fill, no?"


A la següent classe, vam continuar amb el tema de les entrevistes, i vam fer un role playing on vam simular una entrevista en la que Sílvia va fer de mestra i Ana marina de mare agoixada per l'adaptació del seu fill a la nova escola. La gravació és la següent:

Primera part:

ROLE PLAYING_ppt parte 1

View more presentations or Upload your own.

Segona part:

ROLE PLAYING_ppt parte 2

View more presentations or Upload your own.

A continuació, vam fer el següent analàsis sobre el discurs de la mestra, i aquestes són les conclusions que vam extreure de l'observació:

Graella Full Obs_rol Playing_NievesTobaruela


AMPLIANT L'HORITZÓ...

A continuació mostraré dos articles que vam treballar el semestre passat a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa sobre la importància de crear un vincle afectiu amb les famílies i la seva col·laboració en el tasca comuna d'educar als infants. Aquests són els següents:

- Relaciones con las famílias:

Aquest articles és molt interessant, perquè tracta aspectes com ara les diferents composicions familiars, estils educatius, la col·laboració de les famílies en el projecte educatiu del centre i les dificultats i desencontres que hi solen haver. Un aspecte que m'ha cridat molt l'anteció de l'articles, és que exposa que els professionals de l'educació es queixen perquè diuen que les famílies no hi participen; però s'obliden que sovint el problema rau en que no fan allò que ells volen. Hem de tenir en compte que la col·laboració suposa un donar i rebre amb igualtat de condicions i que tots tenen alguna cosa a dir.

Altres aspectes que tracta la lectura, és la distància professional que ha de tenir un mestre així com les fronteres del seu rol. També parla de les activitats amb les famílies, del contacte quotidià i un altre aspecte que va relacionat amb el tema que avui exposo; les entrevistes amb les famílies. Aquesta lectura, exposa una guía per a l'autoavaluació de les entrevistes amb els pares que ens pot ajudar molt a veure quins aspectes són els important a tenir en compte.

Finalment, destacar un darrer punt molt interessant i és que aquest article exposa un seguit de punts a tenir en compte per a que la implicació de les famílies en el aula funcionin.

Relaciones Con Las Familias


- Vincle entre famílies i professionals:

Aquest article, comença reflexionant sobre quina escola volem o com volem viure a l'escola infantil per llavors incloure als diferents agents que formen part del sistema educatiu; mestres, famílies, alumnes. D'aquesta manera, dóna una sèrie d'eines per traballar l'establiment dels vincles afectius entre tots ells.

Vincles Entre Familias y Profesionals.m.blasi