Y por último, como decia Porky de los Looney Tunes: "...Eso es todo amigos!!"

Avui finalitzen les classe de l’assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional i ara, més que mai, puc dir que al llarg d’aquests mesos m’he enriquit molt tant mental com personalment.

Gràcies a aquesta assignatura, he pogut adquirir molts d’aprenentatges sobre la importància del camp emocional de vegades tan devaluat, però que sense dubte té una gran importància, ja que representa el motiu i motor de totes les nostres accions. D’aquesta manera, les vivències i experiències de les persones queden impregnades per aquestes emocions profundes i de vegades íntimes que encarnen rere sí tot un món de màgia, fantasia, pors i plaer que sovint passen desapercebudes per les persones.

Personalment, puc dir que l’experiència que m’ha portat aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer-me una mica més personalment en quant a les meves emocions i sentiments. En síntesi, he viscut aquesta experiència com un dia 23 de febrer vaig predir inconscientment; amb les emocions a flor de pell. Paradoxalment, aquest títol innocent i fins i tots incert que pretenia ser un joc de paraules (com els que a mi tant m’agraden), ha esdevingut un fidel reflex del meu pas per aquesta experiència.

Finalment, cal destacar que fent un repàs sobre els aspectes més didàctics de l’assignatura, he de dir que allò que més m’ha costat o, si més no, allò a què més temps he hagut de dedicar, ha estat l’elaboració precisament del bloc. Aquest és un aspecte que he de reconèixer que m’ha plantejat moltes dificultats i reptes cognitius. Dificultats perquè en un principi no tenia gens clar com ho volia enfocar, quins aspectes havia de tractar i com els volia disposar. També ha estat una dificultat la falta de temps, ja que l’elaboració de recerques i reflexions profundes restava molt de temps per altres assignatures, i finalment reptes cognitius pel fet d’emprar algunes eines digitals que desconeixia com ara el Picture Trail o fer un Power Point amb àudio, però que gràcies a aquest he aprés a utilitzar.

No obstant això, malgrat que el bloc és un dels aspectes que més m’ha costat de l’assignatura, he de dir que també ha estat un dels que més m’ha ajudat a superar-la satisfactòriament pels següents motius:

- M’ha “obligat” a fer un seguiment diari d’allò donat a classe, ja que he fet una entrada per cada dia que hem donat. Tots els aspectes tractats els havia de processar internament per tal de fer un comentari personal sobre el tema que fos. D’aquesta manera, no restava oblidat als apunts pel dia d’abans de l’examen, sinó que he anat adquirint el coneixement dia a dia per tal d’integrar-lo com un aprenentatge significatiu i profund.
-M’ha ajudat a prendre consciència del que fèiem dia a dia a classe, ja que repassant allò donat em permetia treure dubtes o qüestions que no entenia en el moment.
- M’ha servit per elaborar un material útil per l’examen, ja que hi havia allò més important i més destacat; allò que no podem oblidar.
- M’ha servit per aprendre a fer recerques d’ampliació dels diferents temes donats per tal de comparar diferents versions, autors, fonts i no quedar-me amb allò primer.
- M’ha ajudat a aprendre a documentar en profunditat i recolzar les informacions i les pròpies opinions a través dels diferents autors.
- M’ha ajudat a comparar i contrastar informació de diferents autors que parlen sobre el mateix tema.
- M’ha servit per posar a prova les meves competències digitals en l’ús de les noves tecnologies de la informació. D’aquesta manera, he fet recerques de vídeo, documents, etc. per recolzar les fonts d’informació i fer-ho de pas més atractiu i lúdic pel lector.
- M’ha servit per posar a prova les meves capacitats creatives i imaginatives, ja que he tractat de fer un bloc lúdic amb el que gaudís el lector llegint. Per fer-ho, he tractar de fer títols creatius que cridessin l’atenció per tal de motivar la lectura. A més a més, cada entrada ha anat acompanyada d’una imatge que reflectís de manera visual el conjunt del tema sobre el qual parlaria. Finalment, el fons del bloc també va estar molt pensat per tal d’anar en concordança amb el títol del bloc, i que permetés alhora la lectura clara i fàcil del contingut tractat.

És per tot això, que puc dir que de tots els treballs realitzats al llarg de la carrera referents al e-portafoli, l’elaboració d’aquest bloc “D’emocions a flor de pell”, ha estat per mi, sense dubte, un dels assoliments dels quals més orgullosa i contenta estic.

En definitiva, gràcies a tot aquell que m’hagi acompanyat durant aquest procés d’elaboració del meu bloc, o qualsevol persona que s’interessi per algunes d’aquestes línies. Però sobretot gràcies mestre per fer-nos de guia en aquesta experiència...

Comuniació no verbal : Sabies què...?

Sabíeu que existeix una forma de transmissió d’informació encara més potent i fiable que la oral, és a dir, aquella que transmetem amb paraules?

Doncs així és. Aquesta forma de transmissió d’informació és l’anomenada “comunicació no verbal”, què és tot allò que no es diu amb paraules, sinó amb els gestos, la postura corporal, l’expressió facial i el to de veu, entre d’altres.

Hi ha estudis que avalen que el 93% del llenguatge és comunicació no verbal (un 20-30% amb el to i un 60-80% gestos, expressions facials, mirades, etc.) , mentre que les paraules només representen el 7%.

Per tant, queda clar que l’expressió involuntària del nostre cos ens delata i que si salpiquéssim interpretar aquestes senyals sabríem gairebé al 100% allò que pensen els altres independentment del que ens estan dient amb paraules, ja que recordem que l’ésser humà té la capacitat d’enganyar, mentir i ocultar informació als altres.

Aquí us mostro el vídeo comple que vam veure a classe titulat "Lenguaje Corporal" del programa Redes. Espero que us agradi!







Per últim, m'agradaria recomanar-vos un llibre molt interessant que vaig llegir ara fa un parell d'anys titulat "La comunicació no verbal" de l'autora Flora Davis, que tracta tot aquest tema des d'una vessant psicològica, antropològica i etològica.

En ell, l'autora no només estableix un inventari de les tècniques emprades pels investigadors d'aquests sectors, sinó que proporciona nombrosos exemples de cóm aquest llenguatge silenciós influeix en les nostres vides diàries.

Espero que us agradi!

Dimarts 17 Maig de 2011: Unim les mans!

Avui a l’assignatura de Socioemocional, hem vist en què és el treball en xarxa i en què consisteix.

El treball en xarxa fa referència a la forma de treball conjunt entre els diferents serveis o membres que l’integren. La base ideològica d’aquesta forma de treball, és el valor del treball col·laboratiu i conjunt per sobre de la suma de les individualitats o les parts. D’aquesta manera, tots les parts treballen de manera connexa i interelacionada per tal d’intervenir i millorar l’objectiu comú.

Aquesta forma de treball, la podem assemblar a la que es realitza en els casos de maltractaments infantils. Institucions com ara els serveis socials, la policia local, els equips educatius, els Equips d’Orientació Psicopedagògica (EOP), pediatria, salut mental infanto-juvenil (SMIJ) i serveis de menors, entre d’altres. Treballen conjuntament per tal de detectar situacions de maltractament, notificar els casos, validar la situació, fer un protocol d’intervenció per millorar-la, fer un seguiment per tal d’avaluar les millores i finalment, tancar el cas.

Cal mencionar, que cada serveis o institució s’encarrega d’un aspectes en concret, la qual cosa és essencial per tal de que cadascun realitzi la pròpia feina sense interferir en allò que no li pertoca. Cadascun té una funció fonamental dins del procés i és gràcies a aquestes interrelacions protocolitzades que es pot arribar a modificar situacions familiars de maltracaments als infants.

Un altre aspecte que cal destacar és què, com tot, hi poden sorgir algunes dificultats a l’hora de treballar en aquest sistema com ara que no tot és sempre possible i que no tot sortirà sempre com nosaltres voldríem, cal un esforç conjunt i un coneixement i valoració del treball de les diferents part per tal de reconèixer-lo i valorar-lo.

No obstant això, podem dir que el treball en xarxa és una bona forma d’actuació, ja que multiplica els beneficis, dendibilitza esforços, pot evitar el síndrome del professor cremat, restitueix competències, et fa sentir part d’un equip que treballa pel mateix objectius, entre d’altres.

En definitiva, mencionar que els professionals de l’educació no estirem sols alhora de fer la nostra feina, sinó que tindrem el recolzament d’altres grans institucions que s’encarregaran de fer part que els pertoca del procés de treball. El que no podem oblidar és que la nostra feina és la de detectar i notificar, però en cap cas la de validar.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

- Power point "El treball en xarxa" de la Red Europea de Diálogo Social (REDS).

Navegant per Internet, he trobat aquest power point que explica de manera molt simple i concisa tot el que té a veure amb el treball en xarxa. Algunes de les preguntes a que dóna resposta, són les següents:

- Què és el treball en xarxa.
- Què ens permet treballar d'aquesta manera.
- Cóm treballar en xarxa.
- En quins principis es basa.
- Entre d'altres aspectes.

Aquí ho teniu. Espero que us agradi!

treballxarxa

View more presentations or Upload your own.

Dimarts 10 i dijous 12 de Maig de 2011: Maltractaments a la infància

Avui a l’assignatura de Socioemocional, hem parlat sobre el maltractament infantil. Tal i com ho defineix el ppt vist a classe, el maltracte és una violació del dret de l’infant a rebre les atencions que assegurin el seu normal desenvolupament. Cal destacar, que aquestes situacions seran més difícil de treballar-les com més cronificades estiguin.

En quant a les tipologies bàsiques de maltracte infantil, poden ser físiques o emocions i alhora passives o actives; com ara maltractament físic o abús sexual (físic i actiu), abandonament físic o negligència (físic i passiu), maltractament emocional (emocional i actiu), i abandonament emocional (emociona i passiu).

D’altra banda, en quant al procés de treball, podem dir que s’ha de dur a terme davant una situació de maltracament, és detectar i notificar, investigar, avaluar, prendre decisions per a la intervenció, intervenir, fer un seguiment i, per últim, tancar el cas.


A continuació, hem vist les diferents figures legals existents que s’encarreguen de treballar i intervenir en casos de maltractaments o desamparemant infantil.

- La Tutela Administrativa. Aquest òrgan s’encarrega de decidir qui té la tutela del nen mentre continuen les causes que van provocar la retirada del fill.
- Guarda. El jutge obliga a tenir cura del menor i cobrir les seves necessitats.
- La pàtria potestat. Estipula en casos de processos de separació qui s’encarrega de la guarda i custòdia dels infants.
- Acolliment familiar. Es quan l’administració o la justícia concedeix a una altra família la guarda i custòdia dels infants mentre s’intervé en la família biològica.
- Adopció. El jutge concedeix tots els drets legals del fill a la nova família i deixa de formar part de l’altra. Suposa la pèrdua dels cognoms de la família biològica per incorporar els nous.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

A continuació, comentaré un seguit de pàgines web molt interessant que he trobat navegant per la xarxa i que tenen a veure amb tot el tema que estem tractant sobre el maltractament infantil. Aquestes són les següents:

- El complex fenomen del maltractament infantil a la infància.

Aquest article, proposa un seguit de definicions sobre què és el maltractament infantil. A patir d’aquestes, aborden tot el tema del maltracatament infantil, les diferents situacions de risc que es poden donar, les situacions de desamparament i els factors de desprotecció, entre d’altres.

Cal destacar que és important tenir en compte quines són les situacions de rics que poden dur a que una família maltracti al seu fill, però que això s’ha de validar perquè no en tots els casos hi ha maltractaments tot i que visqui en situació de risc.


- El context escolar i els infants en ric de maltractament.

Aquest és un article molt interessant, ja que al igual que els altres aborda tot el tema que estem tractant des d’una vessant teòrico-pràctica. Alguns dels aspectes que tracta són les necessitats infantils, els bons i mals tractes, els infants en rics de maltractament, els marcs legals, serveis que intervenen en l’atenció i protecció de l’infant, entre d’altres.

A més a més, aquest article et dona un seguit de claus sobre cóm tractar als pares d’infants maltractats per tal d’abordar la situació amb consciència de la gravetat però sempre amb una visió d’intervenció per a la millora.


- Arículos doctrinales: Derecho Civil.

Aquesta pàgina és molt interessant, ja que defineix de manera molt clara i simple les diferents figures i institucions de protecció de menors com ara la pàtria potestat, la tutela, la curatela, la tutela de dret, el defensor judicial, la tutela automàtica, la guarda i l’acollida, entre d’altres.


- Maltrato infantil: Detección, notificación y registro de casos. De la Dirección General de Acción social del Menor y la Família.

Per últim, he seleccionat aquest darrer article, ja que no es centra únicament en què el maltractament, sinó que estableix els serveis i institucions que s’encarreguen d’aquest casos, així com el protocol a seguir en situacions de maltractament a menors, el procés d’atenció a infants, i el protocol sobre detecció i notificació de casos.

A més a més, aquest article mostra els fulls que s’han d’emplenar en cas de notificació de maltractaments, que serà diferent segons la institució que ho dugui a terme (policia, educació, sanitat, serveis socials, etc.). Aquest fulls els podeu trobar a partir de la pàgina 57.

A continuació us mostro el registre de notificació que hauria d’emplenar l’Equip Educatius des de l'àmbit escolar en cas de detecció d’un cas de maltractament infantil. Aquesta és la següent:

Dimarts 3 i dijous 5 de Maig de 2011: Les necessitats de la infància: on queden els aspectes positius de la naturalesa humana?

Avui a l’assignatura d’educació socioemocional, hem treballat les necessitats de la infància.

En un primer moment, hem vist un power point sobre les necessitats de la infància. Aquest parla sobre la importància de partir del bon tracte en front del mal tracte perquè només així, serem realment conscients d’allò que necessita l’infant. D’aquesta manera, afirma que som les persones (familiars, amics, mestres) els que han de parlar amb els infants sobre el sentit i significat de la vida, perquè sinó ho fan els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa) mostrant només els aspectes que són notícia; salsa rosa, guerres, morts, perillositat, individualisme, etc.

Però, la pregunta és: on queden els aspectes positius de l’espècie humana?. Segons el meu parer, la naturalesa humana té molts d’aspectes positius; bondat, humanitat, solidaritat, etc. però aquest queden amagats baix el pensament generalitzat de: ens hem de defendre, l’altre és perillós, el món és hostil, etc.

Per tant, cal treballar les necessitat de la infància a patir dels aspectes positius d’aquesta per tal d’engrandir les millors possibilitats humanes.


A continuació, hem vist un quadre sobre les necessitats de caràcter fisicobiològic, les necessitats cognitives i un darrer sobre les necessitats emcionals i socials de l'autor Fèlix Lòpez.

Aquest quadre, fa un anàlisi esquemàtic de les diferets necessitat segons si està en una situació de prevenció o de risc.

Aquest és el següent:

2011_05_02_12_37_08


Un altre document que vam veure, és un power point de l’autora Pilar Fuster a càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya titulat “Curs de pilotatge d’educació i promoció de la salut d’infants i joves: benestar emocional”.
Aquest document power point és molt interessant, ja que tracta el benestar emocional com a base per garantir un estil de vida saludable. Els autors, defineixen el benestar emocional com l’estat intern d’una persona en vers el seu estat anímic tant a nivell interpersonal com intrapersonal.

Una de les frases que més m’ha agradat i que, a més a més, la tinc present en la descripció del meu perfil d’aquest bloc, és la següent: “si no fas allò que t’agrada, estima allò que fas”.

A més a més, aquest powe point, tracta el benestar emocional als diferents currículums; infantil, primària i secundària. En quant al Currículum d'Educació Infatil, podem dir que tenen com a objectius la identificació i expressió de les emocions bàsiques.

Per últim, fan menció de tots els agents i àmbits d’actuació per poder arribar a aquest benestar emocional. Aquest àmbits són els alumnes, els pares, els mestres i l’entorn.

Finalment, m’agradaria destacar la darrera frase què és la següent:

Per tot això... hem de veure que allò que fem té sentit. I que no farem res que no vulguem entre tots.

“No tenim a les nostres mans les solucions per a tots els reptes, però davant els nostres reptes tenim les nostres mans”.

Aquí teniu vídeo:

BENESTAR EMOCIONAL

View more presentations from mvida246


Un altre aspecte que vam treballar, va ser sobre com reflecteix el Currículum d'Educació Infantil de les Illes Balears el benestar emocionals dels més petits.

Un dels fragments més destacats que fa referència a la importància de l'establiment dels vincles afectius, és el següent:

"En aquesta etapa, l’establiment de vincles d’afecte entre els infants i amb els adults és condició indispensable per afavorir l’aprenentatge. Les relacions empàtiques amb els infants (adequant el to de veu i el llenguatge gestual) i entre ells, l’atenció de les necessitats bàsiques vinculades a la seva seguretat física i afectiva i el clima acollidor i de diàleg, estimulador, de seguretat i respecte, permeten a l’infant confiar en les seves possibilitats i adquirir una imatge positiva de si mateix, alhora que contribueixen a l’adquisició de valors i a la prevenció i resolució de conflictes. La qualitat del procés d’ensenyament - aprenentatge a l’educació infantil passa per la qualitat de les relacions que s’hi estableixen".


Per últim, vam veure un altre document power point titulat "Dimensions de l'Educació Emocional: neurofiseològica, comportamental i cognitiva".

Envers aquest, m'agradaria destacar la importància que, d'esde l'escola, s'ensenyi a gestionar i regular els propis sentimets i emocions (alegria, tristesa, por, ràbia, etc.), a desenvolupar l'autoconcepte i autoestima, a relacionar-se amb un mateix i els altres, a adquirir habilitats per comunicar-se de manera assertiva i a proporcionar estratègis de resolució de conflictes.

Aquí teniu el vídeo:

E Emocional Tutoria I Teatre
View more presentations from Nuria Alart


AMPLIANT L'HORITZÓ...

- Lectura reflexiva de l'article: "Las necesidades durante la infancia: una propuesta funcional" de Fèlix Lòpez.

En aquest article, l’autor Félix López, aborda tot el tema de les necessitats infantils no a través del maltracte, sinó a partir del bon tracte, ja que segons ell, només així podrem saber què necessita l’infant.

D’aquesta manera, estableix quines són les diferents necessitats dels infants. Aquestes són les següents:

- Necessitats de caràcter físico-biològic com ara el fet de ser planificat, néixer en un moment adequat, alimentació saludable i variada, temperatura adequada, higiene, descans, fer activitat física, tenir protecció i cura, i estar bé en qüestió de salut.
- Necessitats mentals i culturals com ara tenir una bona estimulació sensorial, possibilitat d’explorar i conèixer la realitat física i social, adquirir un sistema de valors i normes, adquisició de sabers, i la capacitat d’interpretar el món, les persones i el sentit de la vida.
- Necessitats emocionals i afectives com ara tenir seguretat emocional, protecció, afecte i estima (vincle afectiu a partir de les interaccions privilegiades), necessitat d’una xarxa de relacions (relacions fora del nucli familiar), i necessitat d’interacció sexual.
- Necessitat de participació social com ara fer-se cada vegada més autònoms, independents i responsables de les pròpies vides.


- Lectura reflexiva de l'article "Las necesidades infantiles" de Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan.

En aquest article, Jorge Barudy empra com a referent de les seves teories sobre les necessitats de la infància, les aportacions realitzades per l’autor Fèlix López en el seu article “Las necessidades durante la infancia: una propuesta funcional”.

És per això que, en termes generals, podem dir que Barudy proposa al igual que Félix López partir de les necessitats de la infància per detectar les situacions de maltractament. És per això que afirma: “todos los niños y niñas tienen el derecho de convivir en condiciones y contextos donde sus necesidades puedan satisfacerse”.

Finalment, cal destacar que Barudy afirma què és injust donar tota la responsabilitat a les famílies i als educadors sobre les necessitats dels infants, ja que segons ell, la societat a través de l’Estat és la que ha de garantir que aquestes condicions es propiciïn.


- Lectura reflexiva de l'article "Los buenos tratos y la resiliencia infantil en la prevención de los trastornos del comporamiento" de Jorge Barudy.

En aquest article, l'autor afirma que els responsables de garantir les necessitats de cura, protecció i educació dels infants en última instància és la societat, ja que segons ell el benestar infantil és conseqüència de l'esforç coordinat de la comunitat. A més a més, també afirma que l'escola hauria de ser una font bàsica de recolzament dels infant que hagin sofert maltractaments, així com prevenir, detectar i notificar possibles casos.

D'altra banda, cal destacar que segons l'autor la societat d'avui a través de programes de televisió i altres mitjans, transmet uns valors que afavoreixen la violència. És per això, que Barudy pretén promoure un clima afectiu i un context educatiu bassat en els bons tractes i el desenvolupament de la resiliència.

Un altre aspecte que cal tenir en compte, és què en Barudy afirma que el bon tracte o maltracte és el resultat de les experiències viscudes en la pròpia infantesa. Per tan, segons ell els bons tractes són transmesos transgeneracionalment.

Barudy empra el concepte "competències parentals" o "parentalitat social" per referir-se a la capacitat dels adults per tenir cura, protegir i educar als fills, a diferència de la "parentalitat biològica" que fa referència exclusivament a la capacitat de donar la vida a les criatures. Entre les capacitats parentals fonamentals, podem destacar les següents: la capacitat d'apegar-se als propis fills; la empatia; els models de criaça. Saber respondre a les demandes dels infants.

Finalment, Jorge Barudy proposa la capacitat resilient com a eina fonamental per afrontar i superar les adversitats de la vida. És per això, que fa servir l'expressió "parentalitat competent i resilient" per designar la capactiat dels pares no només d'assegurar la cura dels infants, sinó d'ajudar-los a fer front dels successos dolorosos. D'aquesta manera, els adults significatius per ells, els que garanteixen això, seran "vertaders tutors de resiliència".


- Lectura reflexiva de l'article "La ingración escolar como parte de un modelo de protección infantil basado en la promoción de la resiliencia", de Jorge Barudy.

En aquest article, l'autor proposa una política de protecció coherent basada en el principi de "l'interés superior del menor" que s'organitza en funció dels següents pilars: l'avaluació de les competències parentals; l'avaluació del dany dels infants víctimes de maltractaments; i la cura i l'auto-cura dels professionals que treballen en els programes de protecció infantil.

Un altre aspecte que tracta en Jorge Barudy, és la importància de fer una avaluació de les competències parentals per veure si pares que han estat maltractats tenen la capacitat de criar al seus fill garantint-los les necessitats de cura, afecte i educació que requereixen. D'aquesta manera, es contribueix a la prevenció i protecció dels infants, evitant-los així la responsabilitat i el trauma d'haver de denunciar als propis pares.

D'altra banda, l'autor destaca els següents aspectes com a factors de transtorn en l'infant com a conseqüència dels maltractaments: trastorns de l'apego; dany traumàtic; trastorns de socialització; trastorns dels processos educatius; trastorns del desenvolupament; trastorns dels processos resilients.

Finalment, Jorge Barudy destacar el paper de la integració escolar com a eina de protecció fonamental en situacions de maltractament infants, ja que poden prevenir, detectar, notificar i intervenir en aquests casos.


- Vídeo titulat "Los niños tienen derechos", UNICEF.

Aquest vídeo, tracta diferents temes o aspectes que afecten directament a la infància com ara el treball infantil, la importància de la identitat, la salut, la família, la protecció durant la guerra, l'autoexpressió i l'escola, entre d'altres. D'aquesta manera, preten reivindicar les necessitats i els drets de tots els infants. A més a més, les imatges són molt impactants i directes la qual cosa li dóna un semblant molt emotiu que fa captar més i millor l'atenció dels espectadors.

Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!

Dijous 14 i dimarts 19 d'Abril de 2011: l'XTEC, molt més que una pàgina web

Avui a l'assignatura de Socioemocional, el professor ens ha mostrat una pàgina web molt interessant que no coneixia; l’XTEC, així com les següents activitat relacionades amb aquesta.


1. Fes un recorregut i familiaritza-te amb la pàgina:

Com deia, l’XTEC és una pàgina que recull un seguit de propostes d’activitats adreçades per treballar amb alumnes de totes les edats. Amb aquestes activitats, els infants poden treballar alhora molts aspectes que són fonamentals en aquestes edats com ara la identificació i regulació de les emocions, el treball en grup, la resolució de conflictes, entre d’altres.

Un altre aspecte que m’agradaria d’estacar, és que les activitats presentades compten amb el material necessari per dur-ho a terme, així com el contingut, l'avaluació i els objectius que es treballen a cadascuna d'elles.

A més a més, cal destacar que gràcies a l’estructura en què està disposada la pàgina web per caixes “kxa”, fa que l’accés i recerca dels diferents materials segons l’etapa educativa a que van adreçades, es faci molt més fàcil. D’aquesta manera, podem dir que l’estructura que segueix és la següent: en primer lloc, disposa de quatre enllaços diferents que responen als diferents cursos a què van adreçades les activitats; Educació Infantil, Cicle inicial, Cicle Mitjà i Cicle superior. A continuació, la pàgina web disposa del que anomenen cinc caixes, cadascuna de les quals tracten els següents temes:

- Kxa de comunicacions.
- Kxa d’emocions.
- Kxa de mediació.
- Kxa metodològica.
- Kxa de tutoria.

Per últim, destacar que a l'interior de cadascuna d'aquestes caixes, hi podem trobar les instruccions (amb el contingut, objectius i procediments a seguir) i els materials (necessaris per dur a terme l'activitat pertinent).


2. Elabora un mapa de la web que et serveixi per a explicar als teus companys com està estructurada i quins són els seus aspectes més rellevants. (posada en comú en grup.

A continuació podem veure un mapa conceptual que il·lustra la disposició estructural de la pàgina de l’XTEC.



3. Tria una de les activitats i explica als teus companys:

EL TREN DE LES EMOCIONS

- Per què l’has triat.

He triat aquesta activitat, en primer lloc, perquè hem sembla molt original i divertida per treballar amb els infants les emocions. A més a més, el fet que aquesta activitat estigui plantejada en un tren, afavoreix la maduració dels infants en quant a la representació simbòlica de situacions i objectes, és a dir, jugar com si fóssim “…”.

Un altre aspecte pel qual he escollit aquesta activitat, és que m’ha paregut molt interessant perquè treballa la capacitat de reconèixer tant les pròpies emocions com dels altres. A més a més, el fet que hi hagi un vagó per a cada emoció; content, trist, sol, enrabiat, insegur i avorrit, crec que és molt visual alhora de representar quins són els infants que poden o no pujar als vagons segons quina sigui la seva situació.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Els aspectes que treballaria amb aquesta activitat, són els següents:

- Capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres.
- Diferenciar les diferents emocions.
- Que siguin conscients que les emocions no són per sempre, sinó que podem canviar-les.
- Posar-los en el paper d’una persona que senti una emoció i com actuaria davant aquesta. Quines estratègies tindria per canviar d’estat.
- Les emocions que han sentit quan el vagó no els ha deixat pujar i perquè creuen que no els ha deixat, i el mateix quan sí els ha deixat.
- Aprendre a gestionar les pròpies emocions.
- Vivenciar els diferents estats d’ànim.
- Fer que treguin de dins les diferents emocions que han sentit quan el tren no els deixava entrar quan no era el seu vagó.
- Respectar les emocions i sentiments dels altres.
- Participar en una activitat lúdica en companyia de la resta de companys.
- Crear consciència de grup.
- Millorar les relacions i vincles afectius amb els companys.

- En què consisteix.

Aquesta activitat consisteix a construir un tren amb sis vagons diferents cadascun dels quals tindrà assignat una emoció:

Primer vagó: sentir-se bé, il1lusionar-se, ser feliç, content.
Segon vagó: enrabiat, furiós, enfadat, malhumorat.
Tercer vagó: acceptat, agraït, segur, insegur.
Quart vagó: avorrit, trist, preocupat, decebut.
Cinquè vagó: tossut, cansat, sol, confós.
Sisè vagó: espantat, sorprès, emocionat, afligit.

Dos infants faran de maquinistes i a la resta se’ls repartiran una targeta amb situacions diferents. Quan el tren passi per davant i s’aturi, aquests només podran pujar al vagó amb l’emoció que coincideixi amb la situació que té l’infant. Si no coincideix, passarà de llarg i no el deixarà pujar fins que trobi el seu vagó corresponent. Quan totes les persones aconsegueixin pujar al tren, aturarem l’activitat i comentarem en grup tots els aspectes exposats en l’apartat anterior sobre allò preteníem treballar amb els infants amb aquesta activitat.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són les fitxes d’emocions i de les situacions. No obstant això, allò ideal seria que el tren es construís amb cartons grans on hi cabessin tots els infants.

Aquí teniu les imatges del material:












4. Entre totes triem dos de les activitat que ens agradaria posar en pràctica a l’aula.

Les activitats que han sorgit a classe una vegada posades totes en comú són les següents:

TAXI TAXI!

- En què consisteix.

Aquesta activitat, consisteix en que s’assignarà a dos infants el paper de taxistes. Al darrera del seu cotxe, tindran una targeta amb una discriminació. Els altres infants, faran el rol de vianants que volen agafar el taxi. Es trobaran que potser el taxi que els pertoca no voldrà agafar a un però si a uns altres (segons el prejudici de qui fa de taxista). Al final de l’activitat, es parlarà entre tots sobre com s’han sentit les persones a les que el taxista no ha deixat pujar i perquè pensen què és.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Els aspectes que es poden treballar amb aquesta activitat són:

- Què vol dir discriminar.
- Quins són els sentiment que tens quan ets discriminats de manera arbitrària sin un motiu de pes.
- Reconeixement de les diferents emocions.
- Posar-nos en el punt de vista de l'altre.
- Reconèixer les pròpies emocions i la dels altres.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són les targetes identificatives de taxista.

Aquí teniu les imatges del material:







SENSE PARAULES

- En què consisteix.

Aquesta activitat consisteix en que la mestra donarà un conjunt de cartes, cadascuna de les quals tindrà una imatge dibuixada; una motxilla, unes sabates, un entrepà, etc. Per torns, els infants aniran agafant una carta que estarà cap per avall i haurà d’explicar a la resta de company què és la seva carta però sense poder fer servir la paraules; només amb gestos i mímica. No es podrà ensenyar la carta fins que no hagin encertat què és.

- Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat.

Amb aquesta activitat, podem treballar la capacitat de representació a partir del llenguatge no verbal (gestualització amb el cos i facial, etc.). D'aquesta manera, es posarà a prova als infants que s'hauran de fer entendre davants els seus companys, els quals per la seva banda, hauran de possar en pràctica la seva capacitat intuitica i imaginativa per endevinar de quin objecte es tracta.

- Què necessites per a dur-la a terme.

Els materials necessaris per dur a terme aquesta activitat, són sis jocs de cartes (objectes personals, medis de transports, utensilis de cuina, aliments, objectes per treballar a classe, jocs).

Aquí teniu les imatges del material:








Finalment, he de dir que m’ha agradat molt aquesta pàgina, que desconeixia, perquè m’ha obert tot un seguit de possibles activitats que podré posar en pràctica a la meva futura feina com a mestra. Per tant, crec que és una pàgina molt útil i funcional que tot mestre hauria de conèixer i que recomano que així sigui. I per últim, no oblidem que...

"...El treball de les emocions ha de ser un aspecte que mai podem deixar de treballar a l’aula d’infantil i que no s’ha de plantejar com un única activitat aïllada que es realitza en un moment puntual i concret, sinó que s’han d’aprofitar totes les oportunitats de la vida d'ula per treballar-les".

Dijous 7 i dimarts 12 d'Abril de 2011: La primera entrevista amb les famílies

Aquests dies, hem estat treballant a l'assignatura de socioemocional les primeres entrevistes que realitzen les mestres amb les famílies. Després de veure el power point "L'entrevista amb els pares", hem treballat les següents fitxes sobre quins serien els aspectes més importants a tenir en compte en una primera entrevista:

FITXA 6: Com preparar-se per la primera entrevista amb les famílies?

- Prestar atenció al bon clima de l'encontre. És important propiciar un encontre tranquil en el que predomini la reciprocitat. En aquest sentit, és convenient no abusar dels formalismes, perquè les famílies podrien percebre'ls com distanciament. Les famílies han de reconèixer professionalitat i disponibilitat en els educadors al final de l'encontre.

- No totes les preguntes són útils: és necessari determinar una graduació del que és més important, i preguntar només el que serveix (i la persona interlocutora ha de tenir aquesta sensació).

- Evitar qualsevol forma d'intromissió: quan més respectada es senti la persona entrevistada, més disposada estirà a respondre.

- Crear una situació d'intercanvi en la que no només es rebi informació, sinó que també s'ofereixi.

- No preguntar tot d'entrada: existeix un temps per a cada pregunta i un temps per a cada resposta; així doncs, no és oportú pensar en una única entrevista, sinó en més d'una.

- Deixar-se dur per la improvisació o, pel contrairi, tenir tot rígidament organitzat: el millor és comptar amb un esquema que pugui seguir-se.


Entre els diferents punt considero que aquell aspecte més important que s'hauria de tenir en compte per sobre els altres en una primera entrevista seria el primer, ja que és aquell en que prima la relació per damunt d'altres aspectes com pot ser la informació extreta.

Segons el meu parer, allò que prima en una primera entrevista amb els pares, és crear un vincle afectiu i una relació de confiança i seguretat, ja que la informació és un aspecte que de totes formes ja tindrem en un futur o en una pròxima entrevista. Per tant, en aquesta primera entrevista, el mestre ha de transmetre la sensació a les famílies que estarà per elles, que serà accessible, comprensible i sensible a les seves necessitats.


FITXA 7: Esquema d'entrevista amb les famílies abans del primer encontre.

Aquesta fitxa és un qüestionari que presenta un seguit de possibles preguntes per realitzar a les famílies. Es tracta que seleccionem les cinc que considerem més importants. Aquestes són les que he assenyalat jo.

Dades relatives a les famílies:
- Té germans/es?

Dades relatives al nen/a
- Observacions útils (té alergies, problemes de salut)

Sommni:
- Hábits

Altres dades:
- Preferències particulars
- Pors o angoixes particulars

Relacions:
- Relacions amb els altres componenets de la família


Finalment, destacar que haurem de tenir en compte que les preguntes no es faran de manera mecànica com si estiguessim responent a un qüestionari, encara que ho estem fent. Hem de transmetre als pares la sensació que ens interessa els aspectes més personals del seu fill per poder-lo ajudar allà on té alguna mancança i per conèixer allò que més li convé. No hem d'oblidar que les persones que més conèixen als fills són els seus pares.

Per tant, tractarem d'evitar preguntes tancades que es responguin amb un sí o un no, i farem preguntes obertes perquè s'esplaïn i es sentin escoltats. També tractarem de plantejar les preguntes perquè no paregui un qüestionari rutinari. Així per exmple per demanar els hàbits usuals del seu fill no li demanarem quantes hores passa davant la tele, sinó que li demanarem "com és un dia normal en la vida del seu fill?". Per últim, tenir en compte que hem de tractar de formular preguntes que donin cabuda a respondre de manera positiva perquè no es sentin cohibits o que ho estan fent malament amb el seu fill, ans al contrari, hem d'empatitzar amb ells. Així per exemple, no els preguntarem quantes hores dediquen al seu fill, sinó per exemple "així doncs, el treball us deu absorbir molt i no podeu pasar tot el temps que volguéssiu amb el vostre fill, no?"


A la següent classe, vam continuar amb el tema de les entrevistes, i vam fer un role playing on vam simular una entrevista en la que Sílvia va fer de mestra i Ana marina de mare agoixada per l'adaptació del seu fill a la nova escola. La gravació és la següent:

Primera part:

ROLE PLAYING_ppt parte 1

View more presentations or Upload your own.

Segona part:

ROLE PLAYING_ppt parte 2

View more presentations or Upload your own.

A continuació, vam fer el següent analàsis sobre el discurs de la mestra, i aquestes són les conclusions que vam extreure de l'observació:

Graella Full Obs_rol Playing_NievesTobaruela


AMPLIANT L'HORITZÓ...

A continuació mostraré dos articles que vam treballar el semestre passat a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa sobre la importància de crear un vincle afectiu amb les famílies i la seva col·laboració en el tasca comuna d'educar als infants. Aquests són els següents:

- Relaciones con las famílias:

Aquest articles és molt interessant, perquè tracta aspectes com ara les diferents composicions familiars, estils educatius, la col·laboració de les famílies en el projecte educatiu del centre i les dificultats i desencontres que hi solen haver. Un aspecte que m'ha cridat molt l'anteció de l'articles, és que exposa que els professionals de l'educació es queixen perquè diuen que les famílies no hi participen; però s'obliden que sovint el problema rau en que no fan allò que ells volen. Hem de tenir en compte que la col·laboració suposa un donar i rebre amb igualtat de condicions i que tots tenen alguna cosa a dir.

Altres aspectes que tracta la lectura, és la distància professional que ha de tenir un mestre així com les fronteres del seu rol. També parla de les activitats amb les famílies, del contacte quotidià i un altre aspecte que va relacionat amb el tema que avui exposo; les entrevistes amb les famílies. Aquesta lectura, exposa una guía per a l'autoavaluació de les entrevistes amb els pares que ens pot ajudar molt a veure quins aspectes són els important a tenir en compte.

Finalment, destacar un darrer punt molt interessant i és que aquest article exposa un seguit de punts a tenir en compte per a que la implicació de les famílies en el aula funcionin.

Relaciones Con Las Familias


- Vincle entre famílies i professionals:

Aquest article, comença reflexionant sobre quina escola volem o com volem viure a l'escola infantil per llavors incloure als diferents agents que formen part del sistema educatiu; mestres, famílies, alumnes. D'aquesta manera, dóna una sèrie d'eines per traballar l'establiment dels vincles afectius entre tots ells.

Vincles Entre Familias y Profesionals.m.blasi

Dijous 31 de Març de 2011: El període d'adaptació: el primer pas per l'autonomia de l'infant

A la sessió d'avui d'Educació Socioemocional hem treballar el període d'adaptació i l'impacte que aquest pot tenir sobre els infants i les seves famílies.

Com ja sabem, el primer any d’escola dels infants es divideix en dues fases fonamentals: el període d’adaptació i les rutines.

Aquesta primera fase d’adaptació, és fonamental perquè és la primera ruptura del vincle afectiu que s’ha establert entre l’infant i les famílies, i perquè és un moment en que s’estan formant les bases del desenvolupament emocional de l’infant. És per això, que s’ha de cuidar especialment aquest moment per tal que l’infant no caigui en un estat d’apego ambivalent. És per això, que els educadors han de treballar de manera molt conscient el programa que duran a terme per garantir la seguretat emocional i benestar tant dels infants com de les seves famílies, evitant així que es converteixi en un moment traumàtic.


ACTIVITAT l'ESCOLA 4:

A) Respon les següents preguntes sobre l'adaptació inicial:

1. Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

- Per què és un moment en que s’està formant les bases del desenvolupament emocional de l’infant i hi ha que cuidar-lo perquè no li causi trastorns com ara la por a l’abandó, etc.
- Perquè encetem la relació amb la família.
- Perquè és la primera ruptura de vincle de l’infant amb la família.
- Per evitar el sofriment innecessari tant de l’infant com de la família.
- Perquè és un període de desenvolupament socioemocional de l’infant.

En definitiva, perquè el nen ha de rompre i crear nous vincles amb altres persones. Les mares es queden perquè elles, que són una figura de referència important per l’infant, accepten i donen a conèixer el seu fill a la mestra. És la figura de traspàs (d’intermediari). Les mares es queden fent cosetes per ensenyar als infants que quan elles se’n vagin, es podran quedar amb les mestres fent el mateix.

2. Per què s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

- Perquè és un moment fonamental d’establiment de vincles. I el que volem és establir des del primer moment un vincle segur en l’infant i no ambivalent.
- Perquè és un període vital de ruptura de vincle per part de l’infant amb la família.
- Perquè s’ha de treballar de la manera més acollidora i respectuosa possible.

3. Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Segns el meu parer, Sí hi ha pautes fonamentals que podem generalitzar, però hem de tenir en compte que cada nen i la seva família és diferent. Per això, ens hem d’adaptar i donar la màxima flexibilitat per tal de donar resposta a les diferents necessitats que es puguin donar. Per tant, aquest període no ha de ser rígid ni tancat. A més a més, s’ha de tenir en compte que aquestes pautes fonamentals s’hauran de revisar periòdicament per tal de donar resposta a les noves necessitats socials.

4. Què és allò que no hauríem de fer mai?

- Mai podem deixar de treballar aquest període tan fonamental en l'adquisició d'autonomia de l'infant.
- Mai podem preescindir de les famílies, ja que la seva ajuda és fonamental.
- Mai podem treballar com de manera aïllada, sinó que hem de treballar de forma col·laborativa amb el nostre equip docent alhora de prendre decisions.


B) Fotocopia "Las educadoras y los educadores": l’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

El cas és el següent:

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que acaba de començar el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d'apaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació perquè necessitava que les coses anàssin com estaven programades.

Opinió personal:

Jo penso que en aquest cas, la mestra no ha actuat del tot correctament en la resposta que li ha donat a la mare. Allò més adequat, segons el meu parer, hagués estat que tingués en compte en primer lloc la seva demanda i, si ella també considera que el nen respon correctament al procés de separació i període d’adaptació, hauria de transmetre-li a la mestra que està d’acord amb ella però que li haurà de comentar al seu equip de feina per tal de valorar la situació i finalment, si tots estan d’acord, portar a terme la proposta de la mare.

D’aquesta manera, la mestra transmetrà a la mare la idea de que es té en compte a les famílies i les seves aportacions, què és una professional que s’adapta a les necessitats individuals de cada alumne i la seva família flexibilitzant el programa prèviament establert, i que treballa en equip alhora de prendre decisions importants.

En definitiva, els aspectes fonamentals a tenir en compte en un cas com aquest serien els següents dos punts:
- Si l’educadora creu que el nen encara no ha d’acabar el període d’adaptació, ho pot dir, però de manera assertiva.
- No treballem sols. Les educadores s’han de recolzar en l’equip educatiu.


C) Quins aspectes no poden faltar mai en l'elaboració del període d'adaptació?

En primer lloc, creiem que abans que el nen vagi definitivament a l’escola, la mestra ha d’haver tingut una entrevista amb els pares del nen per tal de saber les seves rutines i hàbits, els seus interessos, les seves demandes, etc. Cal destacar, que aquesta entrevista es durà a terme abans d’iniciar el període lectiu i que seria convenient que el nen també vingués amb els pares per tal de conèixer el centre i l’escola on anirà, així com els altres nens amb qui està. D’aquesta manera, facilitem que l’infant conegui l’espai i les persones amb qui estarà (companys i educadores que se’n faran càrrec d’ell) per tal d’afavorir l’acceptació del nou centre per part del nen.

Una vegada coneguda la família i el nen, ja podem començar a treballar el període d’adaptació que, encara que s’hagi de seguir unes normes mínimes segons les regles del centre, es podrà adaptar a cada infant segons les seves necessitats. Durant aquest període d’adaptació, es seguirà un procés progressiu de sortida dels pares i que tindrà un temps mitjà regulat. Així per exemple, els primers dies, una de les figures de referència per l’infant serà a dins l’aula, llavors s’anirà períodes curts, a continuació només vindrà un ratet, i finalment, quan estigui totalment adaptat, no vindrà fins l’hora de recollir-lo.

Per tant, durant el període d’adaptació és molt important el contacte amb les famílies per saber com està el nen a casa, en arribar de l’escola, etc. així com per anar informant dels processos de l’infant. Si un nen necessita més temps per poder sentir-se segur o necessita d’un objecte en el que aferrar-se (objecte de transició), se li ha de donar.

Finalment, destacar que aquest serien uns dels aspectes fonamentals que mai podem deixar de treballar durant el període d’adaptació dels infants, però aquests seran flexibles i modificables per tal d’adaptar-nos a les necessitats individuals dels infants tenint en compte que cada nen és un món i, per tant, cadascú requereix d’uns processos diferents. A més a més, aquest aspectes es revisaran cada any o sempre que sigui necessari per tal de adaptar-los a les noves demandes, de manera que s’avaluaran per prendre decisions sobre cap a on anar, sempre essent les necessitats de l’infant la màxima prioritat.


Esquema dels aspectes que no poden faltar mai en l'elaboració del període d'adaptació de major a menor grau de rellevància:

1. PLANIFICACIÓ DEL PLA D’ACOLLIDA. Planificar ens serveix per saber què farem, per no deixar-nos res, per donar-nos seguretat, per tenir uns objectius i saber cap a on anem.
- Avaluació continuada del pla d’acollida. S’ha de fer des del principi, fins i tot abans de fer la planificació per saber què volem aconseguir.
- Flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada infant. Com treballar això quan un pare es queixa perquè a un altre nens sí i al seu no? Dient-li: “No som ni millors ni pitjors. Cada nens és diferent i cadascun té un ritme. Nosaltres, des de l’escola, volem adaptar-nos a ells. Som nosaltres qui ens adaptem. El que estem fent és en benefici de X”.
- Realitzar activitats d’acolliment.
- Col·laboració estreta amb les famílies. Pla que es fa en la col·laboració d’ambdós agents.
- Planificació d’horaris de les estades de les famílies.
- Dissenyar espais (temporals i físics) segons les necessitats dels infants. Hem de crear raconets per que els infants creen els seus espais de seguretat.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

A continuació mostraré tres articles que vam treballar el semestre passat a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa sobre el període d'adaptació en els infants. Aquests són els següents:

- La conquesta de la classe:

Aquest article explica com és el projecte del procés d’adaptació que duen a terme al col·legi El Romeral de Vélez-Màlaga per a l’acollida dels nous infants de tres anys. Ells consideren que l’infant ha d’elaborar un procés de dol per la separació. És per això, que donen importància a aspectes com ara els objectes de transició, als espais afectius o als rituals afectius com ara les cançons i els jocs per fer més agradable i acceptada la nova situació.

LA_CONQUESTA_DE_LA_CLASSE.P.ADAPTACIO.C.GOMEZ


- Projecte de transició entre cicles 0-3 a 3-6:

Al igual que l’anterior article, aquest és un projecte realitzat, en aquest cas, al CEIP La Roureda amb la finalitat d’afavorir l’adaptació dels més petits. D’aquesta manera, exposa un seguit d’objectius que engloben el seu projecte de transició i, finalment, mostren un pla d’acollida tant per l’alumnat com per les seves famílies.

TRANSICIO_ENTRE_CICLES_0-3_I_3-6.F.FERRER_I_N.CARBONELL


- L'adaptació a les escoletes de Menorca:

Aquest article parla sobre el projecte dut a terme a les escoletes de Menorca durant els procés d'adaptació dels infants. En ell explica els sitema de sortida progressiva dels pares de l'aula per anar acostumant de manera paulatina a l'infant a la nova situació i evitar així el sofriment innecessari tant de les famílies com del propi infant.

L_ADAPTACIO_A_LES_ESCOLETES_DE_MENORCA.VICENC_ARNAIZ


A continuació, mostraré un Power Point que vam realitzar les meves companyes de grup i jo sobre aquest article.

El_Temps_grupE4

View more presentations or Upload your own.

Dimarts 22 i dijous 24 de Març de 2011: "Ser y tener: l'escola unitaria del Nord de França"

ACTIVITAT L'ESCOLA 3: Fes una reflexió sobre el documental "Ser y tener" parant atenció en l'actitud del mestre, el vincle que estableix amb els alumnes, com gestiona l'espai i el temps, i el treball quotidià de les emocions.

Segons la meva opinió, el que prima en el comportament d’aquest mestre és la seva actitud. L’actitud que mostra en tot moment és la d’un hombre proper, accessible, sensible a les necessitats dels seus alumnes, respectuós i afectuós, però sense deixar mai de banda el seu paper com a educador, com una persona respectada i amb autoritat. No obstant això, aquesta autoritat no li ve donada per la força ni l’agressivitat de reclamar-la, sinó perquè se l’ha guanyat amb les seves accions i la seva actitud que de vegades podem equiparar a la d’un pare. Els nens veuen el seu mestre com un segon pare i li mostren el seu afecte en tot moment. A més a més, el mestre mostra una actitud d’escola activa, de guia i d’acompanyant en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. A tot això hi ajuda molt el fet que aquest és un mestre vocacional, que des de petit ha volgut treballar d’això i ara veu el seu somni realitzat. Només cal veure l’escena en que el mestre surt cada dia a rebre als seus alumnes a la porta nevi, pedregui o faci sol. Aquesta acció ho diu tot de la seva actitud, manera de ser i, en definitiva, d’ell mateix.

Per la seva part, el mestre s’encarrega des del primer moment de crear un vincle. Un vincle afectiu molt fort però sempre amb expectatives de futur, de fer-los autònoms i conscients de que un dia s’hauran de separar, és a dir, que ja no tornaran mai més a ser mestre-alumne. Però, no obstant això, en tot moment el mestre els brinda la seva amistat i no vol perdre el contacte i el vincle que han creat. Per això, tal i com podem veure a una de les escenes de la pel·lícula, el mestre els deixa la possibilitat d’anar a veure’l per contar-li com els va, les seves preocupacions o èxits. A més a més, també podem observar el vincle que el mestre ha creat amb les famílies dels infants, ja que la relació és molt propera, en tot moment empatitza amb ells en els seus problemes (cas de la nena amb necessitats especials) i reforça aquells aspectes que estan treballant bé tot i parlant en clau positiva. També cal destacar el vincle tan fort que es crea entre els propis companys i com el mestre el reforça, per exemple quan porta d’excursió als més petits per veure el Institut al que aniran els seus companys més grans, i ells en un futur.

En quant a la gestió del temps i l’espai, podem destacar la segona escena de la pel·lícula en que apareixen les tortugues caminant pel terra de la classe. Aquesta és una imatge molt impactant però que capta tota l’essència del sentit i significat que atribueixen al temps en aquesta escola. Per tant, en aquesta escola unitària, el temps és viscut amb calma, amb tranquil·litat i gira en torn a les necessitats dels infants, amb la finalitat de respectar els diferents ritmes individuals de cadascun d’ells. D’altra banda, en quant a l’espai, podem dir que l’escola és un lloc acollidor, confortable, segur, i íntim però a la vegada obert al món i a noves experiències enriquidores. Aquesta escola també és la casa del mestre amb la qual cosa és ell qui s’encarrega del seu manteniment, la poda dels arbres i cura de les flors, amb l’únic objectiu d’acollir als seus alumnes i fer-los sentir com si fossin a casa seva. De fet, podem veure una imatge en la que els infants són a classe amb les sabates d’estar per casa. També cal destacar que l’espai no només es limita a l’aula, sinó que també surten al pati que és el jardí, i van d’excursió al camp on estan en contacte amb la naturalesa.

Per últim, en quant al treball de les emocions, tal i com podem veure al llarg de tot el filme, el mestre procura que els seus alumnes expressin en tot moment les emocions que senten per tal que les verbalitzin i les identifiquin. Però el que més m’agrada de com treballa aquest aspecte fonamental per un correcte desenvolupament emocional dels infants, és que no el presenta de manera aïllada en una activitat en concret, sinó que és present de manera integrada en la vida diària de l’aula, on qualsevol succés és un bon pretext per treballar-les. Això ho podem veure per exemple en l’escena en que surt el mestre assegut a un banc amb un dels seus alumnes, el pare del qual està malalt, i li ajuda a expressar les emocions per no guardar-les a dins i poder esplaiar-se amb ell. D’aquesta manera, el mestre treballa el dol per la pèrdua i intenta normalitzar la situació, empatitza amb ell i l’anima.

En definitiva, he de dir que m’ha agradat molt veure aquesta pel·lícula que tantes vegades havia escoltat parlar d’ella, però que mai havia vist fins que la vam posar a classe. La veritat és que ja havia escoltat parlar de la metodologia que es duu a terme a les escoles unitàries, però m’he dut una grata sorpresa per la manera com el mestre aconsegueix l’equilibri exacte entre el fet de ser amic dels seus alumnes i l’autoritat que ha de tenir com a mestre; castigant i premiant quan toca, en el moment oportú, de la manera adequada i en la seva ajustada mesura. També m’ha agradat molt la tendresa que transmeten tant el mestre com els infants quan arriba el moment de l’acomiadament. Crec que és una escena carregada de valor sentimental i emocional pel vincle que el mestre ha sabut crear. Per tant, sense dubte recomano veure-la a tot aquell que no l’hagi vista perquè no quedarà indiferent.

Dijous 17 de Març de 2011: "Una infància infeliç no determina una vida", Boris Cyrulnik

Resiliència és... "La capacitat de navegar per aigües tempestes i sortir viu"

Resiliència també és..."La capacitat de que una delicada flor neixi en el mig de l'àrid desert".



Com podeu veure, avui a la classe de socioemocional, hem parlat sobre la resiliència i la importància de treballar-la des de l’escola amb els nostres infants. En primer lloc, Iñaki ens ha mostrat el següent vídeo titulat “Txema Salvans 2: La resiliència”. Aquest tracta sobre un home que explica de manera molt propera i clara la seva experiència de superació personal, per definir el terme resiliència. Ell és un home que no va conèixer mai al seu pare i tampoc tenia germans amb la qual cosa, mai va tenir cap foto de família. És per això, que va començar la seva vocació per la fotografia. Txema començà a fer fotos de família a la gent, fins que un dia en va poder construir la seva pròpia el dia que va conèixer la seva dona i va tenir el seu primer fill, cosa que mai havia pensat que pogués passar. Es tracta d’un cas verídic de superació personal i coratge per acabar construint allò que ell mai havia pensat que li podia passar. Doncs això és resiliència: la capacitat de superar els obstacles de la vida i seguir en davant. L’emoció que m’ha provocat les paraules d’aquest home és de tendresa perquè transmet el seu testimoni d’una manera molt propera, amb molta estima i cor. Altres emocions que han sentit les meves companyes de classe són de pena, alegria, superació, etc.


Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!



A continuació, hem vist un power point sobre la resiliència que comença amb una frase molt bonica del Boris Cyrulnik, que dóna títol a l’entrada d’avui i que diu així: "Una infància infeliç no determina una vida". Els aspectes tractats al power point són els següents:

• Defineix la resiliència com la "capacitat del ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les e inclòs, ser transformades positivament por elles".
• Els àmbits de treball de la resliència (maltractament, naixement d'un fill, mort, malaltia...
• L'ambient que afavoreix la resiliència és que l'adut sigui una persona disponible, accessible, empàtica, que sigui sensible a les necessitats dels infants, etc.
• Característiques d’una bona resiliència: millor autoestima, actitud optimista i orientada cap al futur, capacitat de demanar ajuda, capacitat empàtica, etc.
• Importància del clima escolar en el treball de la resiliència (afectivitat i vincles, estructurador, compensador de desigualtats, que fomenti la creativitat, que es mantinguin unes expectatives elevades, que transmeti habilitats per la vida, que construeixi la pròpia història).



I per últim, no podem oblidar que... "La resiliència és un procés en el que podem incidir".

Segons el meu parer, no només podem sinó que hem d'incidir. Els mestres no poden deixar de traballar aquest aspectes tan importants des de l'escola perquè serà clau en les vides dels infants per no perdre mai les ganes de viure i la força per seguir en davant tot i les possibles dificultats o adversitat que poguem trobar.


Finalment, Iñaki ens ha mostrat un altre vídeo molt interessant de l'autor Boris Cyrulnik on tracta tot el tema de la resiliència en els infants. Els aspectes que m'han semblat més interessants són els següents:

• Idea dels infants com un recipient buit i passiu (propi de les escoles asilo i les guarderies) es contraposa amb la idea actual dels coautors (mestre-alumne) en procés d’aprenentatge dels infants.
• A través d’un llaç segur amb la figura d’apego, el nen descobreix i aprèn.
• El fet que tingui aquest llaç segur, fa que en un moment donat el pugui rompre (el bebè, que no la mare).
• Els nens que tenen un apego insegur, són els que necessiten més amor. Hem de tenir presents als que es fan estimar però sobre tot a aquells que no tant perquè són qui més ho necessiten.
• Quan un nen et pega, és perquè et té en compte, en consideració, però no sap expressar l’afecte d’altra manera. El mestra l'ha d'ajudar per sortir d'això.
• Les víctimes del maltractament tenen la idea de: “sóc jo que estic fent-lo malament i per això em pega”. A això se li diu: Teoria del doble vincle.

Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!




AMPLIANT L'HORITZÓ...

- Vídeo Youtube "Resiliència".

Aquest vídeo mostra a partir d'un seguit de frases molt emotives i directes, què és la resiliència. En aquest cas no faré cap introducció perquè crec que sobre les paraules. Només escolteu i sentiu...

Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!




- Vídeo de l'autor Sir Ken Robinson: "Les escoles maten la creativitat".

M’agradaria fer una petita menció sobre el darrer punt del power point que hem vist a la classe d'avui, concretament sobre la importància de fomentar la creativitat dels infants, ja que penso que tradicionalment, l'escola ha possat major èmfasi en l'estudi d'assignatures com ara matemàtiques, llengua, etc. mentre que totes aquelles que tenien a veure amb la creativitat com ara l'art, la plàstica o la música, han tingut un paper secundari.

Segons la meva opinió, aquestes assignatures més plàstiques, tenen un paper fonamental en la construcció emocional dels infants durants les primeres edats i és per això que considero què és molt important que l'escola doni un paper més significatiu en l'estudi d'aquestes.

Per mor d'això, m'agradaría mostrar-vos un vídeo de l'autor Sir Ken Robinson, que tracta precisament sobre això. Aquest es titulat "les escoles maten la creativitat". En ell l'autor parla d'un cas molt interessant i que em va cridar molt l'atenció. Es tracta d'una dona que quan era petita la seva mestra li va dir a la seva mare que la portessi a un psicòleg perquè tenia TDH. Quan la va dur allà, el psicòleg la va deixar un moment a la sala tota sola amb la música encesa i la nena començà a ballar. Llavors el metge li va dir a la seva mare que a la seva filla no li passava res dolent i que la dugués a una escola de ball. Avui dia aquesta dona és una de les millors ballarines del món.

El que l'autor pretén mostrar amb això, és que els mestre no hem de possar etiquetes ni tampoc hem de trencar la creativitat i les diverses formes d'expressió dels infants. Ans al contrari, el mestres han de fomentar això i han d'aconseguir treure lo millor de cada infant a partir d'allò que millor saben fer: jugar, ballar, pintar, dibuixar, fer, desfer, agafar, llençar, pujar, baixar, etc.

Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!




- Elaborant el dol

Arribats a aquest punt, m'agradaria fer una petita recerca sobre la elaboració del dol, ja que em pareix un tema prou interessant i important a tenir en compte com a futures mestres d'educació.

Després d’haver cercat molt per la xarxa, puc dir que he trobat una gran quantitat de material, pàgines web, articles, documents doc i pdf etc. d’informació sobre la elaboració del dol en els més petits. Però, com que no em puc quedar amb tot, he hagut de seleccionar i aquestes són les pàgines que m’agradaria destacar:

"El duelo: como ayudar al niño a afrontarlo"
Aquest és un treball realitzat per l'autora Iratxe Apraiz Sagarna. He volgut comentar aquesta pàgina, en primer lloc, perquè explica de manera molt comprensible què és el dol, quines etapes o fases té, els mecanismes de defensa que es poden adquirir, entre d'altres. i, en segon lloc, perquè va enfocat especialment a l'elaboració del dol en els més petits, així com algunes de les reaccions més usuals segon l'edat que presenti l'infant. A més a més, exposa un conjunt de pautes a seguir per ajudar als nens a afrontar la pèrdua d'un ésser estimat.

Per últim, m'agradaria exposar una frase que m'ha cridat molt l'atenció i que diu així:

"Poder llorar la muerte de un ser querido adecuadamente y afrontar la
pérdida antes de que se produzca, en el momento en que ocurre y
sobre todo después, hace que el niño/a no pueda sentirse culpable,
deprimido, enojado o asustado. Cuando ayudamos a nuestros hijos a
curarse del dolor que produce la herida emocional más profunda de
todas –la muerte de un ser querido -, los estamos dotando de unas
capacidades y una comprensión importantes, que le servirán para el
resto de sus vidas”.

William C. Kroen (1996).

"Duelo en el niño: Algunas sugerencias para acompañar a un niño que ha perdido a un ser querido"
M'ha paregut interessant mostrar aquesta pàgina titulada "Vivir la pèrdua", perquè crec què és molt útil alhora que pràctica. Aquesta exposa un seguit de suggerències per acompanyar a infants que han sofrit la pèrdua d'un ésser estimat. Entres els consells que dóna, voldria destacar els següents aspectes:

- Ser totalment sincers amb els infants, és a dir, no apartar-los de la realitat.
- Permetre'ls viure els ritus funeraris.
- Animar-lo a que expressi els seus sentiments.
- Mantindre's emocinalment i física prop del nen.
- Estar atents a possibles senyals d'alerta.

Però també tenir present que són nens amb la qual cosa haurem d'adaptar-nos al seu vocabulari i expressar el que ha suscceit de manera senzilla. També hem de respondre totes les seves preguntes i quan no sapiguem la resposta, també li hem de transmetre la nostra desconeixença.

"El duelo infantil: cuando muere un ser querido"
Finalment, voldria destacar aquesta darrera pàgina que m'ha cridat molt l'atenció perquè es tracta d'una mena de carta escrita per infants i dirigida pels familiars i adults en general. En ella, podem veure quines són les necessitats dels infants en aquestes situacions i què poden fer els adults per garantir la seva seguretat emocional i benestar personal. Algunes d'aquestes consignes són les següents:

- Haver parlat prèviament del fet de morir segons les nostres creences.
- Comunicar amb promptitud la defunció i com va ocórrer.
- No caure en contradiccions per fer més suportable el duel.
- Preguntar al nen si desitja acudir als rituals fúnebres propis de la
comunitat.
- No apartar als nens de la família si pot ser.
- Recolzar-se en els adults propers i coneguts de la família.
- Continuar el ritme de vida familiar quan sigui possible.


Per últim, m'agradaria fer referència a un vídeo comentat en l'entrada del dijous 3 de Març titulat "Pensant en els altres". En ell, podem veure com el professor Toshiro Kamamori treballa l'elaboració del dol, ja sigui per la pèrdua d'un familiar o l'acomiadament d'una companya, amb els seus alumnes. Tal i com podem veure, és un moment super emotiu impregnat d'un ambient de respecte, comprensió, amistat i solidaritat que no us deixarà indiferents.


En definitiva, destacar de tota aquesta recerca que el dol és un procés que tothom ha de poder viure i en especial els més petits. Per tant, l'elaboració del dol és un aspecte que nosaltres, com a futures mestres, hem de tenir molt present i no podem deixar de treballar mai. Crec què és molt important no ocultar mai els sentiments davant els infants perquè ho capten tot. Ells han de ser-ne conscients des del principi i no els hem de deixar al marge baix el pretex d'evitar-los un sofriment major. Ans al contrari, hem de permetre que els nens visquin la mort amb naturalitat, com un procés més en la vida de tot ésser humà, perquè d'aquesta forma li estarem transmitin unes estratègies reals que li serviran per superar qualsevol adversitat de la seva vida: RESILIÈNCIA.