Dijous 24 de Febrer de 2011: "La família és un grup de persones que es barallen, com a mínim, un cop al dia"

ACTIVITAT 6:

1. Fes una definició de dos o tres línies màxim del que entens per família que pugui adaptar-se als diferents tipus de família que coneguis.

Avui hem començat la classe d'Educació Socioemocional intentant definir individualment el concepte de família de tal manera que pugui adaptar-se als diferents tipus de família que coneixem. Això és el que ha sortit:

-Individualment:
La família és el grup humà més pròxim entre persones. El motiu que les uneix són relacions d’estima i afecte entre elles. A més a més, és la entitat de socialització primària dels infants. Les funcions que han de complir són de cura, protecció, afecte, ensenyança, introducció a la vida adulta de la societat, etc.
El tipus de família que hi ha són les tradicionals, monoparentals, reconstituïdes, etc.

- Petit grup:
La família constitueix el grup humà més pròxim entre les persones. El motiu que les uneix són les relacions d’estima i afecte entre elles. Entre les funcions bàsiques que garanteix la família són aspectes biològics (cura de l’infant, alimentació, higiene, etc.), físics (de creixement) i emocionals (afecte, estima, socialització, seguretat, protecció, etc.). Els tipus de famílies existents serien: tradicional (pare-mare); homosexuals, monoparental, extensa, reconstituïda, d’acollida, etc. Hem de tenir present que als diversos tipus de famílies poden compartir consanguinitat o no, podent considerar-se família.

- Gran grup:
Quan vam posar totes les definicions en comú, vam treure els següents conceptes clau que s’han de donar quan parlem de família:

-Conjunt de persones amb parentesc biològic o no. Mínim han de ser dos.
-Incondicionals. És un aspecte fonamental perquè proporciona seguretat.
-Garanteix la supervivència biològica i social del conjunt.
-Pot tenir una proximitat o llunyania.
-Vincle afectiu (això és el que diferència la família dels amics).

Llavors, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points sobre la família:

d'una banda, un que defineix el concepte de família i exposa les diferents tipologies de famílies existents. M’agradaria d’estacar una definició molt simpàtica i que m’ha cridat molt l’atenció per la raó que té i que diu així: “Una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia”;

i, d’altra banda, l’altre que tracta sobre les funcions bàsiques de la família, entre les que podem destacar la satisfacció de les necessitats principals, com a transmissora de valors, com a grup de control, model d’imitació, lloc de participació, lloc de descans, entre d’altres.

2. Contrasta-la amb les diferents presentacions del tema i d’altres documents que hagis pogut consultar i mira si pots millorar-la incorporant nous aspectes que hagis trobat interessants.

Com ja sabem, la família ha experimentat diverses transformacions durant les darreres dècades com a conseqüència dels canvis socials. D’aquesta manera hem passat en pocs anys de la tradicional composició de les famílies extenses en que convivien diverses generacions en una mateixa casa, a les "noves famílies" com ara la monoparentals, reconstruïdes, homosexuals, adoptives, etc., passant per les nuclears formada per la parella i els seus fills. D’aquesta manera, podem dir que els criteris que han donat la condició de família han estat la consanguinitat, la conjugalitat i el domicili comú, en un principi, i la cohabitació, la monoparentalitat i la recomposició, després.

Segons el meu parer, no hauríem d’etiquetar tan minuciosament les diferents tipologies de família i les diferents constitucions o formes d’organització perquè sinó, es pot caure en l’error de deixar fora formes familiars molt peculiars i igualment vàlides i acceptables. Personalment, organitzaria la família segons dos nivell: en un primer nivell, tindríem a la família extensa, formada pels pares, fills, avis, cosins, oncles, etc. que els uneix criteris com ara de consanguinitat, que siguin adoptives, reconstruïdes, etc.; i en un segon nivell, tindríem la família més propera que seria aquella sorgida arran de les transformacions socials i a on podem incloure les nuclears, monoparentals, reconstruïdes, homosexuals, etc. Aquest segon a un tipus de família amb menys membres produint-se així un procés d’individualització i valorització de la parella.

Al meu parer, aquests dos nivells de divisió, permeten que s’incloguin com a família aquells membres que no viuen en una mateixa casa, però que per consanguinitat, conjugalitat o altres sí que ho serien (primer nivell), alhora que també permet que hi entrin aquelles famílies que no comparteixen parentalitat per motius d’adopció, acolliment o reconstitució, però que sí viuen en una mateixa casa (segon nivell).

Un altre aspecte, si més no, interessant fa referència a un altre criteri bàsic per considerar família o no a un grup humà. Em refereixo al sentiment que un tingui sobre certes persones que segons ell reuneixin els criteris per considerar-lo com a família seva encara que per consanguinitat no ho sigui. Per exemple, en el cas d’un pare que mai se’n hagi fet càrrec del seu fill, aquest no el considerarà el seu pare encara que políticament sí ho sigui. Ans al contrari, acceptarà a un altre home que sí l’hagui cuidat i donat afecte com a pare encara que ni dugui la seva sant ni estigui casat amb la seva mare. Per tant, també s’ha de tenir en compte els casos en que les persones accepten a d’altres com a família seva perquè així ho senten.

Una vegada exposat tot això, puc fer una definició que definitivament considero que defineix de manera molt ajustada el terme família per tal que hi càpiguen totes les formen de família existents.

Primera definició:
La família és el grup humà més pròxim entre persones. El motiu que les uneix són relacions d’estima i afecte entre elles. A més a més, és la entitat de socialització primària dels infants. Les funcions que han de complir són de cura, protecció, afecte, ensenyança, introducció a la vida adulta de la societat, etc.
El tipus de família que hi ha són les tradicionals, monoparentals, reconstituïdes, etc.

Segona definició:
La família és el grup humà més pròxim entre persones que està unit per mitjà d’un vincle afectiu de relacions d’estima entre elles. Les persones adultes que en formen part (el pares), són els agent primaris de socialització dels seus fills. És per això, que són els encarregats legítimament de complir les funcions de cura, protecció, neteja, aliment, afecte, ensenyança, transmissió de valors i introducció a la vida adulta d’aquests. Els criteris que permeten la condició de família són la consanguinitat, la conjugalitat, el domicili comú, el mutu acord, etc. En quant al tipus de família existents actualment són les monoparentals, les famílies amb un sol fill, les parelles que es separen, les reconstruïdes, les homosexuals, les heterosexuals, les famílies d’acollida, les famílies adoptives, els avis i nets amb mare adolescent o no, entre d’altres.

No obstant això, tal i com exposa al text "Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar", i donant una nota d’humor, podem considerar la família com "Aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia".

També és important destacar que, tal i com afirma la lectura “La família y su papel en el desarrollo afectivo y social del niño” ", la família és el context més desitjable de criança i educació dels infants d’una banda, perquè són qui millor poden promoure el desenvolupament personal i social d’aquest i, d’altra banda, perquè són qui millor el poden protegir de possibles situacions de risc.

Finalment, m’agradaria destacar tal i com afirma l’autora del text "Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar", que no ens trobem davant una crisi en les famílies, sinó que s’està adaptant als canvis socials i a les consegüents demandes que aquesta imposa. Per tant, hem d’acceptar-lo i no reprimir-lo per tal d’enriquir-nos d’aquestes noves formes de convivència.

La bibliografia emprada per desenvolupar la meva reflexió és la següent:

1. Documents Power Point sobre el tema penjats a Modle com ara:
- "La família: diferents tipologies".
- "Funcions bàsiques de la família".

2. Lectures recomanades a Modle com ara:
- "Desarrollo del apego durante la Infància" de Félix López y Mª José Ortiz.
- "La familia y su papel en el desarrollo afectivo y social" de Jesús Palacios

3. Informació cercada a Internet:
- http://www.movilizacioneducativa.net/resumen-libro.asp?idLibro=15
- http://es.wikipedia.org/wiki/Familia
- http://www.aidex.es/publicaciones/jorn-cc/cc-08.pdf

A continuació, hem vist uns quants vídeos molt interessants que tracten sobre la importància de transmetre uns correctes pratrons comportamentals als nostres infants, si no volem que imitin situacions com las que veurem a continuació. Aquí teniu els vídeos i les meves reflexions.


VÍDEO CHILDREN SEE CHILDREN DO:



Aquest vídeo mostra com els infants imiten allò que veuen dels adults, tractant aspectes molt diversos per tal de donar una visió el més global possible sobre aquest fet. Alguns d'aquests aspectes són: la doble moral (fes el que jo digui però no el que jo faci); la incivitat; el racisme; el masclisme; el maltractament als animals; l'agressivitat; la influència de les noves tecnologies de la comunicació que fan que l'infant es tanqui en el mateix; la prepotència; la insolidaritat; la còlera al volant; etc.

Els sentiments que personalment m’han produït aquet vídeo, són d’impotència i tristesa. Impotència i tristesa de veure aquestes imatges que tan ven han sabut captar l’essència sobre aspectes molt importants de la nostra realitat social i que encara avui dia ocorren i es permeten.

En definitiva destacar que, segons la meva opinió, hem de ser conscients de que vivim en societat i que la clau d’una convivència pacífica és el respecte per l’altre i l’ajuda que se li pugui donar. Per això, considero molt important que els adults mostrin aquesta actitud per tal que els infants es nodreixin d’això i puguin créixer igual de “purs” com quan van néixer, i no contaminats per la “maldat” dels adults.


VÍDEO EXPERIMENT SOBRE L'AGRESSIVITAT DE BANDURA:



Aquest vídeo mostra un experiment realitzat per Albert Bandura. Un psicòleg de tendència conductual-cognitiva. En ell podem veure com els nens peguen a un ninot de plàstic després de veure com ho feia un adult. Mentre que aquells infants que no havien vist aquesta escena, no mostraven cap conducta agressiva en vers el ninot.

D’aquesta manera, Bandura pretén mostrar a través de la seva teoria de l’Aprenentatge Social o Vicari que els infants aprenen per imitació amb la qual cosa, l’adult hauria d’exercir com un model de referència adequat, si no volem que l’infant adopti un comportament disruptiu.

No obstant això m’agradaria destacar que, tal i com vam aprendre el semestre passat amb la nostra professora Tiana, per sort els infants no imiten incondicionalment tot el que veuen, sinó que ells poden elegir en funció del seu temperament, dels ensenyaments apresos tant a l’escola com a casa, allò que volen imitar o no.


VÍDEO RELACIÓ INFANT-PARE:



Aquest vídeo mostra l’escena d’un pare i el seu fill mentre fan la compra a un supermercat. Quan el nen veu que el seu pare no li compra allò que vol, aquest comença a cridar, a donar cops amb les mans i els peus, a tirar-se pel terra, etc. tractant de cridar així l’atenció de la gent que hi ha al voltant perquè sap que d’aquesta manera, té controlada la resposta del pare en cas que sigui dolenta.

D’altra banda, el pare mira al seu fill atònit i sense poder reaccionar. Segons el meu parer, aquesta no-reacció del pare indica que està avergonyit i sufocat per la situació que està vivint, i probablement estigui pensant on és la mare del nen perquè li ajudi a controlar al nen.

L’explicació que trobo a aquesta situació, és que probablement aquest pare estigui separat de la mare del fill i que només tingui la seva custodia el cap de setmana amb la qual cosa no es coneixen a prou i per tant tampoc ha pogut establir un vincle afectiu el suficientment sòlid i segur com per a conèixer les reaccions del seu fill.

En definitiva, penso que aquest vídeo reflecteix molt bé el fet de fer-nos entendre que sense amor i estima no es pot educar. Per tant, per tal de poder educar als nostres fills o alumnes, és molt important establir a priori un vincle afectiu i uns lligams sòlids per tal que el nen pugui conèixer tenint una base segura de referència a on acudir en cas d’ajuda.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

Arribats a aquest punt i a propòsit del vídeo "Children see children do", m'agradaría comentar un escrit realitzat per l'autora Dorothy Law Nolte titulat "Els infants aprenen el que víuen". Aquest és el següent:

ELS INFANTS APRENEN EL QUE VIUEN, Dorothy Law Nolte.

Si els infants viuen amb crítiques, aprenen a condemnar.
Si els infants viuen amb hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els infants viuen amb por, aprenen a ser aprensius.
Si els infants viuen amb llàstima, aprenen a sentir pena per ells mateixos.
Si els infants viuen amb burles, aprenen a ser tímids.
Si els infants viuen amb gelosia, aprenen a tenir enveja.
Si els infants viuen amb humiliacions, aprenen a sentir-se culpables.
Si els infants viuen amb ajut, aprenen a ser confiats.
Si els infants viuen amb tolerància, aprenen a ser pacients.
Si els infants viuen amb elogis, aprenen a apreciar.
Si els infants viuen amb acceptació, aprenen a estimar.
Si els infants viuen amb reconeixement, aprenen que és bo tenir una fita.
Si els infants viuen amb aprovació, aprenen a valorar-se.
Si els infants viuen amb honestedat, aprenen a ser sincers.
Si els infants viuen amb seguretat, aprenen a creure en si mateixos i en els altres.
Si els infants viuen amb amabilitat, aprenen a ser respectuosos.

Tal i com he comentat anteriorment, crec que els adults hem de ser conscient que vulguem o no, som un exemple per a tots els infants que tinguem al nostre voltant. És per això, la importància d'adquirir uns hàbits i conductes adequades si volem que els nostres infants també ho facin. El que no val és adoptar una doble moral en que vulguem que el nen faci el que els diem però no el que fem. Per tant, nosaltres com a futures mestres hem de donar exemple i començar per actuar nosaltres com demanem als infants que ho facin. I sobre tot recordem que...

"Gran part del comportament aparentment irracional o inadmissible de molts ...nens cobra sentit si tenim present que, sovint, fan als altres el que senten que se'ls fa a ells, tant interna com externament". (Boston i Szur)

Dimarts 22 de Febrer de 2011: Els nadons associen la cara d'altres dones abans que la del propi pare!

ACTIVITAT 5: REFLEXIONA SOBRE EL CONTINGUT DELS TEXTOS I DEL VÍDEO.

A la classe d’avui, hem vist un vídeo molt interessant titulat “Desenvolupament de les Emocions”. Aquest tracta sobre cóm es produeix el desenvolupament de les emocions en els infants des del moment de néixer fins que es fan grans. Aquest tracta aspectes tan interessants com ara quines són les emocions que sorgeixen primer, la importància d’aquestes per comunicar-se quan encara no han adquirit el llenguatge oral, com intervenen els factors genètics i del temperament en el desenvolupament posterior d’aquestes emocions inicials, diferències entre homes i dones en quant a l’expressivitat facial dels gestos, entre d’altres.

Aquí teniu el vídeo:




Finalment, per tal d’aprofundir més en la meva reflexió, contestaré a les preguntes següents:

1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

Alguns dels aspectes que ja coneixia i que, arran de veure el vídeo, he pogut reforçat són els següents:

Ja sabia que els nadons d’un mes de vida, quan van un gest que s’assembla a un somriure, i la figura d’apego respon a aquest gest, això farà que el nen ho torni a fer de manera que es retroalimentarà. Per tant, és molt important que durant els primers mesos sobre tot, hi ha hagi un adult amb el nen que l’estimuli i contesti amb gestos i carícies per tal que el nen es desenvolupi més i millor.

També sabia i he pogut corroborar, que durant els primers tres mesos, els nens fan servir els crits i remors com a forma per comunicar-se amb les seves figures d’apego, ja que encara no han desenvolupament el llenguatge oral. En aquest cas, l’adult de referència ha d’aprendre a diferenciar entre els diferents tipus de plors (de disgust, de fam, de necessitat d’afecte, etc.) per tal de respondre de manera efectiva a les necessitats del seu infant.

Un altre aspecte que també he pogut corroborar, és la importància de l’emoció mare com a font de totes les altres. Per tal d’educar i posar límits als infants, és importantíssim l’establiment d’una base segura d’apego perquè només a través de l’estima i l’afecte es podrà educar tal i com podem veure al vídeo. A més a més, de igual manera, tal i com hem pogut observar a alguns dels experiments, només a través del vincle de l’apego els nens són capaços d’explorar i descobrir allò que els envolta. Fer lligams per llavors deslligar-se’n (experiment del nadó que creua l’abisme per arribar a on és la seva mare).

Que a partir dels tres mesos d’edats ja tenen un repertori d’emocions bàsiques i sentiments que poden expressar, és un altres aspecte que ja havíem estudiat prèviament a classe i que he pogut corroborar amb el vídeo. Aquests sentiments primaris són la frustració, la ira, la sorpresa i el plaer.

Finalment, un altre aspecte que considero interessant i que reforça el que ja sabia, fa referència als mecanismes que tenen els infants per autoalleujar-se i autoregular les pròpies emocions. Tal i com podem veure al vídeo, els infants mostren mecanismes per tancar situacions d’estrès que els provoquen por com ara dir-li adéu a l’objecte, amb un petó es cura, si et fas mal a la porta dir-li dolent, desviar l’atenció, cantar, entre d’altres. Aquestes estratègies s’aprenen a través de l’afecció i la figura privilegiada d’apego.

2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Alguns dels aspectes que m’han a portat nous coneixements arran de veure el vídeo, són els següents:

He pogut aprofundir molt més en el procés del desenvolupament de les emocions en els infants mes a mes veient quin és el ritme d’evolució típic d’aquests. D’aquesta manera, he pogut apreciar molt millor quins són els avanços que es produeixen segons el més en que es trobi l’infant. Per exemple, ara sé que al primer mes el riure només és un reflex, que entre el segon i el quart mes comencen a aguantar el coll i a centrar la mirada, que a partir dels tres mesos ja té un repertori d’emocions que fa servir per comunicar-se, entre d’altres.

Un altre aspecte que m’ha cridat moltísim l’atenció, és l’experiment en que mostren al nadó de pocs mesos una cara alegre y una altra trista acompanyada d’una veu alegre i el nen és capaç d’associar la cara amb la veu. Però el més sorprenent de tot, és que els nens són capaços de fer la mateixa associació amb qualsevol dona, abans que amb el propi pare. El motiu d’això, que ràpidament vaig detectar mentre veia el vídeo, és que les dones són molt més expressives que els homes i els moviments de cap són més amplis que no en el pare. De fet, el vídeo demostra que els nadons de 12 setmanes de vida poden associar la cara de la pròpia mare amb la veu i la d’altres dones una setmana després, mentre que la del propi pare i altres homes moltes setmanes després.

Seguint amb aquest punt sobre l’associació dels infants des gestos i expressions de la seva mare, m’agradaria destacar un altre experiment que m’ha cridat molt l’atenció i que personalment desconeixia. Em refereixo a l’experiment en que col•loquen a un nadó damunt una plataforma, a l’extrem contrari és la seva mare i al mig, hi ha un abisme aconseguit amb l’efecte òptic d’un mirall. El nen comença a gatejar i quan arriba a l’abisme, la mare posa cara d’espant o enuig la qual cosa fa que el nen retrocedeix. Però quan posa una cara alegre, el nen passa sense por.

Un altre aprenentatge que he adquirit arran de veure el vídeo te a veure amb una prova fisiològica realitzada a infants de 4 mesos per a determinar per què dos nens reaccionen diferent davant el mateix estímul. Aquest experiment suggereix que això és degut a diferents causes com ara: el temperament del nen, que serà diferent a cadascun; els factors ambientals, és a dir, quines estratègies comportamentals t’hagin transmès; i factors genètics. Per tant, segons la resposta que donin les persones més pròximes a l’infant, aquests emocions romandran en el temps o desapareixeran. En aquest punt, el vídeo mostra que els infants amb un caràcter més tranquil és degut lòbul dret, mentre que una personalitat més nerviosa la controla el lòbul esquer.

Finalment, un altre coneixement que he adquirit arran de veure el vídeo és que els infants prenen consciència de ells mateixos quan experimenten el sentiment de vergonya. Això ocorre al voltant dels dos anys i el nens són capaços de reconèixer-se com una persona independent. Un experiment en relació a això, és repetir el nom de l’infant vàries voltes mentre el senyales. Segons el temperament i caràcter d’aquest, es posarà a plorar o simplement riurà mentre es tapa la cara. Un altre experiment és posar-lo davant un mirall a un puntet vermell al nas. Si el nen encara no té consciència d’ell mateix, probablement tractarà de cercar l’infant que veu per darrera del mirall. L’emoció contrària a la vergonya és l’orgull. Cal destacar què és fonamental posar en valor allò que fa l’infant per tal d’assegurar un creixement emocional sa.

3. Quins aspectes torbes que son susceptibles de debat o discussió?

Un aspecte que considero que pot ser susceptible de debat o discussió, fa referència a la fiabilitat dels experiments i les proves realitzades al nadons. El motiu d’això, és que és molt difícil tenir totes les variables que intervenen, en un experiment d’aquest tipus, controlades. Veiem els següents exemples:

D’una banda, l’experiment per determinar els mecanismes d’autocontrol del propi infant en que demanen als pares que ignorin als seus fills, potser alguns pares fins i tot han interactuat amb els infants amb la qual cosa, encara que no els hagin ajudat, el nen ha trobat el seu afecte i suport.

O d’altra banda, que per exemple els pares hagin estimulat des de petit al seu infants i l’hagin ensenyat estratègies per exemple per autoregular-se i que això faci que aquest infant en concret no respongui com ho farien altres nens.

No obstant això, com ja sabem en tot experiment es realitza un mostreig el suficientment ample com per a adquirir un resultat prou fiable. El que succeeix és que al vídeo es mostren els casos més destacats per tal d’atreure al públic que ho veig. Però sense dubte jo penso que aquest estudi té una base científica molt sòlida que recolza aquesta qüestió i d'altres.

4. Quina funció compleixen les emocions morals?

En primer lloc, començaré esbossant una definició el més acurada possible sobre el concepte d’emoció moral. En paraules de l’autor Lawrence Shapiro:

"Les emocions morals són aquelles manifestacions que plantegen l'ésser humà que dóna mostra de la preocupació pels altres, de tal forma que respectin les normes socials imposades en la comunitat on habiten.Aquestes emocions morals haurien de ser exercitades des de la infància, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament adequat d'un ser social. Per a aquesta fi és convenient que els nens distingeixin entre les conductes bones i dolentes, igual que reconeguin, respecti i vetlli pels drets tant de si mateix com dels altres; i finalment que en el seu diari viure experimenti emocions negatives de forma tal que el nen reconegui i transformi els seus actes. Les emocions que regulen la conducta moral són l'empatia i l'atenció, ja que aquests afavoreixen les relacions socials, familiars i personals en pro d'un bon desenvolupament emocional".

La pàgina web d'on he tret la informació és la següent:
- http://www.buenastareas.com/ensayos/Emociones-Morales/61873.html

Per tant responent a la pregunta plantejada anteriormen puc dir que, al meu parer, la funció que compleixen les emocions morals és la de fer conscient a l’individu d’allò que està bé i el que està malament, per tal d’actuar en conseqüència. Seria quelcom així com la “veu de la consciència” que et diu si el que fas està moralment bé o malament.

Segons la meva opinió, és molt important educar als nostres infants des de ben petits tant des de la família com des de l'escola en el coneixement de les emocions morals per tal de "crear" bones persones. En aquest punt, m'agradaría fer menció d'un lectura molt interessant que vam llegir el semestre passat per a l'assignatura de Psicologia de l'Educació amb la professora Tiana. El títol és el següent: "¿Cómo se aprende en la infancia a ser buena persona?".

Aquesta lectura, exposa que uns dels assoliments més importants de la infància és arribar a comprendre com és el món que l’envolta de tal manera que pugui anar construint els principis que ho configuren. La lectura proposa dos principis fonamentals de comprensió del món social: D’una banda, els principis morals que són aquells que afecten a les relacions entre persones garantint els seus drets i benestar. Per exemple, rebutjar a un nin perquè duu ulleres va en contra de les regles morals; i, d’altra banda, les regles convencionals que són les que garanteixen un cert ordre social. Per exemple, demanar torn de paraula, demanar disculpes, demanar “per favor”, etc.

A continuació, la lectura planteja la següent pregunta: “¿És igual de greu menjar amb els dits (principis convencionals) que no jugar amb una nena perquè està gordeta (principis morals)?”. Evidentment, no és el mateix, ja que en el segon cas s'està duent a terme un rebuig social que no es pot tolerar en cap cas sigui quina sigui la cultura així com el context polític i social del que estiguem parlant. Mentre que l'exemple del primer cas, pot ser una costum cultural que s'ha de respectar com és el cas de les tribus indígenes.

En definitiva, els principis morals bàsics són aquells que faciliten ser i actuar com a una bona persona. És per això que tant des de l’escola com des de la família s’ha d’educar als infants en els principis convencionals, perquè milloren la convivència entre persones, però sobre tot és important educar-los a consciència en els anomenats principis morals perquè, al igual que les emocions morals de les que parlàvem al començament d’aquest punt, són les que garantiran que puguem considerar a quelcom com a una “bona persona”.

Altres aspectes que tracta la lectura fan referència a les estratègies d'intervenció per tal d'afavorir l'autonomia dels infants. Aquesta proposa actuacions com ara estimular l'argumentació dels infants, que els càstigs estiguin relacionats amb la conducta negativa que es vol que desaparegui, etc.

I finalment un darrer aspecte que tracta la lectura, i que també hem treballat a les classes de Socioemocional, fa referència a la coherència entre allò que diem i el que fem. És important per als infants l’aprenentatge a través de models de comporament adequats, o a través de les narracions de contes a partir de personatges heroics. Això té relació amb el tema donat a classe sobre l’Aprenentatge Social o Vicari de Bandura que sosté que els infants aprenen per imitació. Per tant, mostrar-los unes conductes i actuacions adequades és molt important en la seva construcció de la seva moralitat com a bones persones.

El document "¿Cómo se aprende en la infancia a ser buena persona?" és el següent:

Como Se Aprende en La Infancia a Ser Buena Persona


Finalment, m'agradaría recomendar la següent pàgina web que he trobat a Internet. Es tracta d'una reflexió molt interessant d'una dona anomenada Susana Frisancho exposat al seu bloc, i que tracta sobre el paper que tenen les emocions en el desenvolupament moral i que té molt a veure amb el tema que ens ocupa.

Un aspecte que m'agradaría destacar sobre el seu discurs, fa referència a les emocions morals complexes on diferenïa entre negatives (vergonya, remordiment, culpa) i positives (empatía i simpatía).

L'enllaç al seu bloc és el següent:
- http://blog.pucp.edu.pe/item/2080/que-papel-tienen-las-emociones-en-el-desarrollo-moral

5. Reflexió global del vídeo.

Segons la meva opinió, aquest vídeo ha estat molt útil alhora que interessant, ja que m’ha servit per comprendre una mica millor el complex procés de desenvolupament de les emocions dels nadons des del moment de néixer.

Alguns dels aspectes que més m’han cridat l’atenció, com ja he anat comentant al llarg de la meva reflexió, són els referents als diferents processos que van adquirint els infants en el desenvolupament progressiu de les emocions com ara que al primer mes de vida el somriure és un acte reflex, mentre que al tercer mes es tracta d’una retroalimentació com a resposta a l’adult de referència; la importància de distingir entre els diferents plors, ja que durant els primer mesos, quan l’infant encara no ha adquirit el llenguatge oral, la manera que té per comunicar-se és plorar; la importància dels factors genètics i el temperament en el desenvolupament posterior de les emocions inicials; quines són les emocions que sorgeixen primer i en quin moment ho fan; que els nadons de 13 setmanes són capaces d’associar la cara d’altres dones abans que la del propi pare, entre d’altres.

En definitiva, gràcies a aquest vídeo he pogut adquirir nous aprenentatges que desconeixia i penso que ara sóc una mica més conscient de la importància d’educar als nostres infants des de ben petits per tal de garantir-los un correcte desenvolupament afectiu i emocional.

Dijous 17 de Febrer de 2011: "No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mi..."

Avui hem començat la classe de Socioemocional amb aquestes dues frases tan emotives de l'autor Félix López Sánchez.

- "No n'hi ha prou amb que no em peguis i no facis mal, has d'aprendre a tocar-me, acariciar-me, abraçar-me, cantar-me, gronxar-me".

- "...No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mí”.

Sobren les paraules per veure la càrrega emocional i afectiva que desprenen aquestes línies i la imatge que he seleccionat i que, al meu parer, recull molt bé la idea d'aquestes frases.

Això ens ha servit per introduir el tema que hem tractat a la sessió d'avui sobre les condicions que han de tenir les figures d'afecció. Aquestes són les següents:

- Que el fill sigui desitjat per un grup familiar que estigui disposat a tenir cura d‘el i la capacitat per fer-ho
- Que siguin varies
- Poden desvincular-se de la parella però mai dels fills.
- Han de disposar de temps per a interactuar amb ells fills.
- Han de ser accessibles als seus fills
- Deuen percebre les demandes dels seus fills
- Han de saber interpretar-les correctament
- Han de respondre a elles.
- I ho han de fer contingentment
- Han de ser coherents en les seves actuacions amb els fills
- Han d’actuar en els conflictes aplicant les formes de disciplina adequades.
- Han de fomentar la participació en el sistema familiar
- Han de servir com a models d’identificació sistema familiar
- Han de cercar la integració en la comunitat i ser coneixedors dels sistemes de recolzament social
- Han de saber afrontar els successos estressants i saber cercar ajuda quan sigui necessari.

A continuació, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points:

d’una banda, un de Félix López Sánchez que tracta sobre l’afecció i el pare del vincle afectiu John Bowlby. Aquest, tracta aspectes com ara les relacions, els lligams, la incondicionalitat, la tendresa, l’autoestima, l’estima, l’empatia, entre d’altres. A més a més, parla sobre la importància de l’establiment d’una base segura d’afecció, ja que és a partir d’aquesta que el nen podrà enfrontar-se al món que l’envolta per tal de conèixer-lo i explorar-lo. Un altres aspecte, són el tipus de vincles que es poden formar com ara l’ansiosa-evitant, ansiós-ambivalent, etc.;

i, d’altra banda, l’altre que tracta sobre les condicions de les figures d’apego que estableix una sèrie d’ítems o requisits imprescindibles per tal d’assegurar una base d’apego segura per l’infant. Algunes d’aquestes són que el fill sigui desitjat, disposar de temps per ell, que sigui accessible per al fill, que mai es desvinculi d’ell, ser coherent en les actuacions, etc.

Finalment, el professor ens va mostrar una cançó molt emotiva de Joan Manuel Serrat titulada “Niño”. La lletra d’aquesta és la següent:

“NIÑO” de Joan Manuel Serrat

<<A menudo los hijos se nos parecen, a si nos dan la primera satisfacción. Esos que se menean con nuestros gestos echando mano a cuanto hay a su alrededor. Esos locos bajitos que se incorporan con los ojos abiertos de par en par. Sin respeto al horario ni a las costumbres y a los que por su bien hay que domesticar.

Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca.

Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma, con nuestros rencores y nuestro por venir. Por eso nos parece que son de goma y que les bastan nuestros cuentos para dormir. Nos empeñamos en dirigir sus vidas sin saber oficio y sin compasión. Les vamos transmitiendo nuestras frustraciones con la leche templada y en cada canción.

Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca.

Y nada ni nadie puede impedir que sufra, que las agujas abancen en el reloj, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan y que un dia nos digan adios>>.

Aquí teniu el vídeo:



En primer lloc, m’agradaria d’estacar el sentiment i la força amb que aquest home aconsegueix transmetre les seves cançons. La veritat és que es tracta d’un lletra super emotiva i carregada de passió que fan aflorar els nostres sentiments més profunds.
Algunes frases que m’agradaria destacar més especialment, són les següents:

- "A menudo los hijos se nos parecen, a si nos dan la primera satisfacción".
Aquesta frase, al començament de la cançó, ja té un càrrega emocional molt forta, perquè per a un pare que el seu fill se li sembli ja és la primera satisfacció que li pot donar.

- "Esos que se menean con nuestros gestos".
Aquesta frase també té molt a veure amb la frase anterior, ja que els nens van incorporant a poc a poc i quasi inconscientment el gestos dels seus pares.

- "Esos locos bajitos que se incorporan con los ojos abiertos de par en par".
Amb aquesta frase, l’autor diu una gran veritat i és que, per una banda, els nens petits són com uns bojos baixets perquè corretegen per tot arreu sense parar i , per l’altra, que tenen els ulls oberts de par en par perquè volen descobrir el món que els envolta i conèixer-ho tot.

- "Sin respeto al horario ni a las costumbres y a los que por su bien hay que domesticar".
Amb aquesta frase, es posa de manifest el fet que els nens, quan són petits, encara no tenen adquirits els hàbits dels adults, i per això s’aixequen per la nit i no volen dormir o no volen menjar quan toca, etc. També diu que se’ls ha de domesticar per fer veure que sense aquesta cura dels seus pares, no podrien incorporar-se a la societat.

- "Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca".
L’estribillo, també és molt directe i suggerent perquè resumeix molt bé les limitacions i prohibicions injustificades que sovint els pares fan als fills. S’ha de tenir en compte, que els nens d’aquestes edats necessiten el moviment, necessiten toca i experimentar perquè només així coneixeran el món que els envolta.

- "Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma, con nuestros rencores y nuestro por venir. Por eso nos parece que son de goma y que les bastan nuestros cuentos para dormir. [...] Les vamos transmitiendo nuestras frustraciones con la leche templada y en cada canción".
Amb aquesta frase, jo pens que l’autor pretén transmetre que sovint els pares paguen amb els fills els seus problemes o frustracions i que llavors creuen que amb un conte ja van llestos per dormir com dient que amb això tot es cura i es perdona, i no és així perquè els pares han de transmetre als seus fills que l’estimen i donar-li afecte i estima.

- "Nos empeñamos en dirigir sus vidas sin saber oficio y sin compasión".
Amb aquesta frase, l’autor transmet una idea que molt sovint fan els pares, i és voler controlar les seves vides fent-los fer allò que a ells els hagués agradat fer de joves però que no van poder. Això és un error, perquè els pares han de deixar que el seu fill sigui una persona diferent i que tingui gustos i aficions pròpies perquè cada persona és única. Per tant, s’han de tenir en compte les seves motivacions i interessos per no caure en aquest error.

- "Y nada ni nadie puede impedir que sufra, que las agujas abancen en el reloj, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan y que un dia nos digan adios".
Finalment, l’autor recita aquesta darrera frase també carregada d’un alt valor sentimental. Aquest pretén fer veure que el temps passa molt ràpidament i que en poc temps passen de ser un “Locos bajitos” a uns adults que se’n van de casa casats i amb la seva pròpia família, i és llavors quan et diuen adéu.

En definitiva, he de dir que personalment m’ha agradat molt aquesta cançó que no havia escoltat avanç, però sobretot m’agradaria destacar la capacitat d’aquest cantant per saber transmetre tants de sentiments i emocions en una sola cançó.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

Finalment, m'agradaria deixar constància d'una pàgina web que he trobat a Internet que em pareix molt útil i interessant. Es tracta d'un document en format PDF titulat “Desarrollo personal-social en el ambito familiar” de l’autor Félix López Sánchez. En ell, l’autor tracta aspectes molt importants alhora que interessants sobre el desenvolupament de l’infant dins el context familiar, i a més ho fa d’una manera molt clara i precisa. Els aspectes que tracta són: els drets dels infants; les condicions que ha de reunir el grup familiar per satisfer les necessitats fonamentals dels infants i les funcions bàsiques d’aquestes, les quals vaig comentar a la sessió que vam treballar la família; com han de ser les figures d’apego, entre d’altres.

L'enllaç a la pàgina web és el següent:

- http://www.aidex.es/publicaciones/jorn-cc/cc-08.pdf

Dimarts 15 de Febrer de 2011: La ironia, la sàtira i l'humor no sempre són signes d'intel·ligència...

Avui hem començant la classe comentant la frase següent de la fotocopia de les emocions primàries que ens va donar Iñaki el dia passat: “La ironia, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños”.

A jo personalment, no m’agrada molt aquest punt perquè considero que els nens a aquestes edats, encara no tenen del tot desenvolupat el sentit de la ironia i per això si fan una broma a un company segurament tendirà més a la burla i la sàtira que no a l’humor.

Altres aspectes que vam comentar classe en gran grup, van ser els següents:
- No es tracta només de la broma que un vulgui fer, sinó com l’altra la interpretarà i si tindrà gràcia per ell o no.
- “Som el que som perquè l’altre pensa que som d’una manera, perquè l’altre creu que som com pensa l’altre que som, etc.” El que vol dir aquesta frase, és que som el que l’altre pensa que nosaltres som.
- A aquestes edats, els infant encara tenen un baix nivell maduratiu amb la qual cosa poden no entendre la ironia.
- La ironia, de vegades i més a aquestes edats, pot ser difícil d’entendre i captar, ja que pots pensar que t’estan vacil·lant o prenent els cabells.
- En un context d’un grup d’amics on hi ha confiança i llaços afectius, pot no fer mal, però amb gent que no es coneix es pot malinterpretar.
- Com a mestres no hem de fer servir l’ironia perquè no és necessari que el nostre alumne cregui que som super intel•ligents.

Finalment, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points:

d’una banda, un titulat “Desenvolupament emocional” que tracta sobre el procés que segueix tot infant des de que neix en que construeix la seva identitat, autoestima, seguretat, confiança, per mitjà de les interaccions que estableix amb el seu entorn més proper. Aquest procés és molt important, ja que permet l’infant diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, gestionar-les, etc;

i d’altra banda, un altre titulat “Desenvolupament afectiu i social”, que tracta sobre la incorporació dels infants a societat en que viuen. Aquest, tracta aspectes com ara els processos de socialització (formació de vincles, adquisició de valors i normes, aprenentatge de les costums), la feblesa dels bebès per créixer sense la cura d’un adult, i els processos implicats en el desenvolupament social (institucions i socialitzacions, vincles afectius, el context social com a regulador de les expressions, la conducta de respecte social i les característiques diferenciadores).

A més a més, aquest últim Power Point també tracta sobre les característiques dels infants (específiques i individuals), i dels agents socialitzadors.

Dijous 10 de Febrer de 2011: L'alquímia de les emocions...

ACTIVITAT 3:

1. Cerca i proposa una definició d’emoció reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

A la classe d’avui hem treballat la definició d’emoció que el dia anterior vam deixar per deures. D’aquesta manera, hem posat en comú les nostres definicions i això és el que hem dit:

-Individualment:
L’emoció és un estat més o menys permanent que experimenta tot ésser humà i que sorgeix fruit d’una situació o experiència en concret com pot ser un estímul ambiental. Les emocions, són el resultat de l'aprenentatge de la cultura i les vivències personals. La forma d’expressió d’aquestes canviarà depenent de les cultures segons si estan socialment acceptades o no pel grup humà. La forma en que es manifesten és a través de l’estat anímic o les expressions facials. Hi ha emocions que són considerades primàries perquè són aquelles bàsiques d’on sorgeixen les altres. Aquestes són l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i l’amor.

Els aspectes que fonamenten la meva definició, són els següents:

- La raó per la qual dic què és un estat més o menys permanent, és perquè les emocions, a diferència dels sentiments, són uns estats que sorgeixen de sobte com a resposta d’un estímul concret, mentre que els sentiments són estats afectius més estables.

- Les emocions, a diferència dels sentiments, són el resultat de l'aprenentatge de la cultura i altres vivències personals, mentre que els sentiments són el resultat de la relació, vivències i experiències de la nostra forma d'actuar.

- En quant a la forma d'expressió, cal mencionar que la societat juga un paper molt important segons si considera que està socialment acceptat la manifestació de segons quines emocions en segons quins grups humans. Per exemple, és estesa la idea de que “els homes no ploren”.

- La manera d'expressar aquestes emocions, és a través de les expressins facials i l'estat anímic la qual cosa indicarà si està alegre, trist, enamorat, etc.

- Finalment, destacar que les emocions es poden dividir en primàries i secundàries. Les emocions primàries es consideren bàsiques i són aquelles d'on sorgeixen les altres. Ex. d'emocions primàries: Amor, alegria, tristesa, ràbia, por. Ex. d'emocions secundàries: sorpresa, vergonya, menyspreu etc.

Les pàgines web que he cercat per fonamentar la meva definició, són les següents:
- http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm
- http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm

-Petit grup:
És un sentiment subjectiu ja que la mateixa situació pot provocar una emoció diferent segons la persona. Són universals, ja que es donen a totes les persones del voltant del món i es reproduiran d’una manera o d’una altra depenent de la cultura; els ideals; context familiar, social, econòmic, escolar; edat; religió.... Una de les majors dificultats és saber controlar-les i identificar-les.

En aquest punt, m’agradaria aturar-me per comentar un fet personal que va ocórrer quan la meva companya de petit grup, va llegir la definició que vam fer. Quan va acabar, el professor ens va dir que contradèiem dos aspectes que nombràvem a la definició: què és propi de la persona i que són universals. Per tal de fer-nos entendre, vaig dir: “sí, quizás no nos hayamos explicado bien, lo que queriamos decir es que.....”. Quan vaig dir això, el professor se’m va quedar mirant i em va dir: “si abans no havia entès res ara ho has explicat perfectament”. A jo em va agradar molt escoltar això del nostre professor perquè em va donar molta seguretat i confiança en mi mateixa. Llavors, n’Iñaki va comentar per a tota la classe que l’estratègia que havia fet servir per tornar a explicar alguna cosa que no s’havia entès, era molt bona i útil per dur a terme de cara a la nostra futura professió quan parléssim amb els pares, companys o superiors.

-Gran grup:
Estat psicofisiològic. Es provoca per la interacció amb l’entorn, però també pot venir per un component intern (és difícil discernir el que ve de dins i el que ve de fora). És un sentiment subjectiu ja que es dóna a les persones d’una manera diferent i a la vegada són universals ja que es reproduiran de maneres diferents segons el context, característiques.... Una de les majors dificultats és saber gestionar-les i identificar-les.


A continuació, Iñaki ens ha repartit unes fotocopies titulades “Emociones primarias y su alquímia”. Aquesta exposa les cinc emocions primàries més importants i que permeten la supervivència de l’espècie humana. Aquestes són les següents:

-Amor:













L'amor és un concepte universal i relatiu a l’afinitat entre éssers. Habitualment s’interpreta com un sentiment relacionat amb l’afecte i l’apego, i és resultant i productor d’una sèrie d’emocions, experiències i actituds. Sol associar-se amb l’amor romàntic.
http://es.wikipedia.org/wiki/Amor

-Por:

















La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o supòsit, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l'aversió natural al risc o l'amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l'ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror.
http://es.wikipedia.org/wiki/Miedo

-Ràbia:















La ràbia i l'enuig són un fort sentiment d'hostilitat. És una emoció que sorgeix quan alguna norma que considerem important en la nostra vida ha estat violada per algú; inclusivament per nosaltres mateixos.
http://www.las-emociones.com/rabia.html

-Tristor:











La tristor és un estat afectiu provocat per un decaïment de la moral. És l'expressió del dolor afectiu mitjançant el plor, el rostre abatut, la falta d'apetit, etc. Sovint ens sentim tristos quan nostres expectatives no es veuen complertes o quan les circumstàncies de la vida són més doloroses que alegres. L'alegria és l'emoció contrària.
http://es.wikipedia.org/wiki/Tristeza

-Alegria:











L'alegria és un estat interior fresc i lluminós, generador de benestar general, alts nivells d'energia i una poderosa disposició a l'acció constructiva, que pot ser percebuda en tota persona, sent així que qui l'experimenta, la revela en la seva aparença, llenguatge, decisions i actes. La tristesa és l'emoció contrària.
http://es.wikipedia.org/wiki/Alegr%C3%ADa_(emoci%C3%B3n)


ACTIVITAT 4: EN EL CAPÍTOL DE L'ALQUÍMIA DE LES EMOCIONS, TROBARÀS AL FINAL DE CADASCUNA D'ELLES UNS QUADRES QUE PARLEN DE LES ESTRATÈGIES EDUCATIVES.

1. Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

1. Amor
-“Tots els éssers humans cerquen ser amats i reconeguts. Aquest sentiment és, en molts casos, el motor dels nostres comportaments, dels nostres desitjos i necessitats. Com a mestre, i com a pares i mares, hem de tenir-ho sempre present”.

He elegit aquest punt, perquè penso que és la millor estratègia educativa en torn a l’estima, ja que tothom necessitat ser estimat i tenir un temps de dedicació per part d’aquelles persones que siguin importants per ell.

Quan hem fet la posada en comú en petit grup, he coincidit amb les meves companyes en aquest punt però una d’elles, a banda d’aquest, havia posat també el següent: “Amar, i per tant establir vincles afectius, és un element bàsic per a un creixement emocional harmònic”. Personalment, aquest punt també em va semblar interessant, però al final vaig deixar l’altre perquè penso que és més ampli i també recull aquesta idea. Llavors, quan ho vam posar en comú en gran grup, totes vam coincidir.

2. Por:
-“És important que la por deixi de ser una mostra de debilitat i es visqui com un fet quotidià. Hem de conviure amb la por i no negar-la”.
-“Tot el món té por a alguna cosa, inclús el valent. És important transmetre aquesta idea als nens per a desmitificar al covard. El covard és el que amaga la por, per a obtindre de ell avantatges o poder”.

He elegit aquests punts perquè d’una banda, considero que tenir por ha de deixar de ser un mostra de debilitat de la persona perquè tothom ha tingut por en algun moment de la seva vida. Amb la qual cosa, ha de ser vist com un fet normal.

Quan ho hem posat en comú en petit grup, les meves companyes i jo havíem coincidit, però en gran grup no. El grup de la marina van seleccionar aquest punt: “La por, al mateix temps que permet crear també limita. Conèixer-la ajuda a créixer”.

En referència a aquest punt, vam comentar que la por permet crear perquè, d’una banda, possibilita la creació i imaginació de situacions fantàstiques i, d’altra banda, perquè crea estratègies de funcionament per evitar situacions d’estrès.

3. Ràbia:
-“Parlar sobre el que ha ocorregut, fent-li ver que aquesta actitud no condueix enlloc, aportant suggeriments i altres vies per a resoldre els problemes”.
-“Donar un temps per a que el nen demani disculpes, perquè aprendre a demanar perdó és difícil després de sentir molta ràbia, sobre tot sentir-lo. Donar temps és fomentar la sinceritat d’allò que sentim i fem”.

He elegit aquests dos punts perquè considero que sobretot a l’etapa infantil, és molt important parlar sobre el que ha ocorregut per tal de posar nom als sentiments que tenen els nens i per ajudar-nos en el desenvolupament del llenguatge. A més a més, també és important donar-los un temps de reflexió per assumir el que han fet i viscut. No podem pretendre que un nen que ha pigat a un altre li demani perdó quan nosaltres vulguem només per quedar-nos contents perquè no serà sincer. Hem de deixar temps perquè siguin ells qui ho vegin oportú.

Llavors, quan ho vam posar en comú en petit grup, les meves companyes em van aportar un altre punt molt interessant que en un principi no vaig tenir en compte. És el següent: “Acollir-lo corporalment si no se li passa sol, encara que de entrada no vulgui”. D’aquesta manera, vam arribar a l’acord d’agafar aquests tres punts per tal de plantejar la nostra reflexió a mode de procés. Per tant, en un principi s’hauria d’acollir corporalment al nens, llavors quan estigui més tranquil parlar amb ell per fer-li entrar en raó i, finalment deixar-li temps perquè reflexioni sobre què farà a partir d’ara.

4. Tristesa:
-“Si ens permetrem expressar la pena és més probable que, a poc a poc, acceptem que hem perdut alguna cosa i puguem començar de nou”.
-“Aprendre a viure el dol en petites pèrdues ajuda a afrontar els moments més difícils. Afrontar-la vol dir dedicar un temps a plorar, a estar a soles amb el nostre dolor”.

He elegit aquests dos punts, perquè considero que és molt important que des de petits els nens entenguin que les persones moren igual que els animalets, i que aquesta pèrdua es pot superar. Per suposat que haurà un moment de dolor i de dol però és molt important que es passi per aquest moment perquè sinó mai es superarà. No es pot evitar perquè sempre estarà dins. Per tant, evitar o amagar no condueixen enlloc i a la llarga aquests sentiments retinguts poden sortir a mode de malalties mentals molts greus com ara depressions, etc.

Llavors, quan ho hem posat en comú, les meves companyes i jo hem coincidit però també ha destacat aquest altre punt: “Les experiències doloroses ens permeten veure la nostra vulnerabilitat com a persones, ens fan humils davant els altres, i aquests sentiments ens apropen als de les altres persones. Aquest estat emocional de tendresa pot ser molt gratificant si es procura un enfocament positiu”.

5. Alegria:
-“Posar humor a la vida. És una bona actitud que ha de contagiar-se als nens. Els problemes poden tenir solució i, mirats amb un punt d’alegria, es sobre duen millor”.
- “És una bona experiència de joc excitar-se, alterar-se, provar el propi límit de la bogeria i tornar de nou a la serenitat, a trobar l’equilibri. Si hem jugat a això abans, tindrem més ferramentes per a la vida real”.

He elegit aquests punts perquè crec que resumeixen molt bé les estratègies a seguir per part d’un mestre per tal de fomentar l’alegria a la classe.
Llavors, en posar-ho en comú amb les meves companyes, aquestes van destacar també el següent punt: “Poder riure’s d’un mateix és una mostra d’humilitat i tolerància cap a un mateix. Es pot proposar als nens i també als adults”. En referència a aquest punt, he de mencionar l’aportació realitzada per la meva companya, Núria, que va dir què és important ensenyar això a classe perquè sinó pot ocórrer que moltes vegades et fan una broma però el que per a tu pot ser graciós, per l’altre no ser-ho.

Personalment, he d’afegir que moltes vegades els infants poden gastar “bromes” a altres però per ells no ser-ho. A això se li diu “bulling” i és un terme anglosaxó per referir-se a l’assetjament escolar entre els alumnes d’un centre escolar. Per tant, és important que nosaltres, com a futures mestres, tinguem una especial atenció per detectar possibles casos de bulling i trencar amb ells el més ràpid possible.


Altres qüestions que vam parlar a classe, va ser sobre la importància de canviar el terme controlar emocions, pel de gestionar les emocions.

També vam parlar molt per damunt sobre el maltractament a les dones i els infants, ja que serà el darrer tema que estudiarem a classe. No obstant, Iñaki ens va avançar una dita de l’autor Varudi que diu així: “No soy culpable, soy una víctima”. Amb això l’autor vol dir que les persones que han sofert aquest tipus de maltractament s’han de veure com a víctimes, però no com les culpables del que les ha passat.

Finalment, Iñaki ens va donar una altra fotocopia titulada: “El desarrolo del apego durante la infancia” dels autors Félix López i Maria José Ortiz.


Deures pel proper dia:

-Comenta la frase següent: “La ironia, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños”.

A jo personalment, no m’agrada molt aquest punt perquè considero que els nens a aquestes edats, encara no tenen del tot desenvolupat el sentit de la ironia i per això si fan una broma a un company segurament tendirà més a la burla que no a l’humor i la sàtira.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

-Diferència entre emoció i sentiment.

L'emoció sorgeix davant una situació que apareix de sobte, bruscament. No és instintiu, ni tampoc innat i és el resultat d'un aprenentatge. Per tant, és adquirit per processos complexos d'aprenentatges d'una cultura i per incorporació de vivències personals.

Mentre que els sentiments, en funció dels éssers socials del nostre context social i cultural, són resultat de la relació, vivències i experiències de la nostra forma d'actuar. Són estats afectius, més complexos, més estables, més duradors i menys intensos que les emocions. No hi ha un estimulo que fa que sorgeixi en un moment, si no que és producte d'una situació progressiva que deixa la seva petjada.

Pàgina web d’on he tret la definició:
http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm

-Reflexió sobre la lectura de la fitxa: “El desarrolo del apego durante la infancia”.

La lectura “El desenvolupament del apego durant la infància” m’ha semblat molt interessant perquè tracta tot el tema del apego tan important durant la primera infància. Aquesta defineix l’apego com un llaç afectiu que forma part d’un sistema intrafamiliar, és a dir, fa referència a les relacions de parentesc biològic. El vincle que la sustenta és el compromís. Per tant, les relacions de parentesc i d’apego als pares són els elements essencials de la família.

El vincle de l’apego respon a la necessitat de sentir-se segur i protegit amb una o vàries persones que sabem condicionals, disponibles i eficaces. D’altra banda, podem dir que entre les funcions de l’apego podem trobar la d’afavorir la supervivència del nadó, ja que els bebès humans quan neixen tenen poques o cap possibilitat de sobreviure sense la cura personal d’un adult, cercar la seguretat de les persones amb les que s’ha establert el vincle, fomentar la salut física i psíquica, el joc plaent, el desenvolupament social, etc.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que ha corroborat el que jo pensava, és quan diu que nombrosos estudis afirmen que l’alimentació no crea vincle, sinó el contacte físic de la mare amb el fill.

La lectura, també tracta sobre la formació de l’apego. Aquesta es construeix a partir de tres aspectes fonamentals:

- La sincronia interactiva: els infants imiten els gestos o conductes dels cuidadors aconseguint una sincronia. Així es produeix una interacció per torns.
- La desformalització: infant i cuidador empren sons i fonemes no convencionals. Pareix com si s’entenguessin amb la mirada.
- La multifuncionalitat de la interacció: aquesta interacció no només serveix per satisfer els cuidats físics i cognitius, sinó també els afectius, de plaer i de joc.

Un altre aspecte que tracta la lectura, són els tipus d’apego que es poden formar. Podem trobar els següents:

-Apego segur: Aquest nens, en presència de la figura d’apego, tenen la confiança d’explorar el seu entorn.
-Apego ansiós ambivalent: En aquests nens l’exploració del seu entorn en presència de la mare és baixa o nul•la i no s’allunyen d’ella. L’ansietat davant la separació és molt intensa. Quan la mara torna, el nen per una banda cerca la proximitat, però per l’altra la rebutja (ambivalència).
-Apego evitatiu: aquests nens es mostren passius o indiferents i escassa o nul•la ansietat davant la separació. Eviten el contacte quan la figura d’apego torna.

Finalment, destacar un darrer aspecte que mostra la lectura i que fa referència sobre la separació. Aquesta té tres fases:

1. Fase de protesta: es produeix quan s’adonen que estan sols. El nen cerca la figura d’apego amb plors i crides. És normal que rebutgin la cura de nous cuidadors. Davant el rencontre el nen no voldrà separar-se de la figura d’apego.
2. Fase d’ambivalència: pèrdua de vigor en les seves protestes. Presenta un comportament ambivalent davant els nous cuidadors. Davant el rencontre amb la figura d’apego, el nen mostrarà hostilitat.
3. Fase d’adaptació: El nen acaba adaptant-se a la nova situació, superant la seva ansietat i restablint nous vincles. La separació universal és la incorporació a un centre d’educació infantil. Aquesta institució ha d’afavorir la seguretat emocional de l’infant per evitar el sofriment.

Dimarts 8 de Febrer de 2011: En començar el nou semestre estic alegre i il·lusionada!

ACTIVITAT 1: COMENCES UNA NOVA ASSIGNATURA, QUINA ÉS LA TEVA SENSACIÓ?, QUINES EMOCIONS ET DESPERTA?

1. Presenta’t i digues la sensació/emoció i el perquè. Pots relacionar-la amb una manifestació física al teu cos.

Avui ha estat el primer dia de classe del segon semestre del segon any de carrera. Només hem tingut un cap de setmana per desconnectar dels exàmens i començar de nou, però estic molt contenta i il·lusionada. D’una banda, perquè els exàmens del primer semestre m’han anat bastant bé i de les notes que sé les tinc totes aprovades i amb bona nota i, d’altra banda, perquè les assignatures d’aquest semestre m’han sorprès molt favorablement.

En especial les assignatures de Representació escènica en l’escola infantil perquè m’agrada molt el teatre i penso que serà un aprenentatge molt útil i significatiu de cara a l’exercici de la professió de docent que podrem posar en pràctica amb els infants, l’assignatura d’Educació corporal i musical del mestre perquè treballarem el cos, l’activitat física i els hàbits saludables tan importants de començar a incorporar ja des de ben petits i, per últim, l’assignatura de Desenvolupament i educació socioemocional en la primera infància perquè penso el tema de les emocions, sobretot a la professió per a la que ens estem format, és molt important, ja que ensenyar al nens a transmetre el que senten i a posar-li nom és un aprenentatge fonamental durant aquestes edats.

En definitiva, puc dir que les meves emocions al començament del curs són d’alegria, d’il•lusió i amb ganes de començar perquè penso que, en general, les assignatures d’aquest semestre no seran tan magistrals com altres que hem tingut i mantinc unes expectatives altes en vers aquestes, perquè penso que permetran una major interacció i participació per la nostra part.

2. Col·loca-la en el quadre d’emocions que trobaràs al tema de les emocions. Explica el perquè de la teva elecció.

És per tot això, que puc situar aquests primers sentiments a l'apartat de les emocions positivis del quadre de les emocions. Aquest coincideix amb el sentiment d’alegria i que diu així: “per que sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica coses bones”. He elegit situar els meus sentiments a aquest quadre perquè en primer lloc, l’alegria i la il·lusió són sentiments positius i, en segon lloc, perquè aquesta alegria em produeix satisfacció i fa que anímicament estigui contenta i feliç la qual cosa em dona una visió més positiva d'allò que faig.

D’altra banda, en quant a les emocions de les meves companyes durant el període que acabem d’iniciar he de dir que són les següents:

-Dámaris: Contenta i tranquil·la, la sensació amb el professor molt bona.
-Danae: amb recel no sap que es trobarà el proper semestre
-Susana: Angoixada pel començament de noves assignatures que no sabran com seran. A més pel horari.
-Ana Marina: Bé, tranquil·la, amb ganes, ja que com ha acabat els exàmens ha sentit un descans.
-Sílvia: Transició. Per una banda tranquil·la perquè comencem un nou semestre però per altra banda intranquil·la perquè no ha pogut tancar l’anterior semestre.
-Nuria: Il·lusionada per saber com seran les noves classes i amb l’esperança de que la metodologia canviï.

ACTIVITAT 2: QUINES SÓN PER A TU LES EMOCIONS PRIMÀRIES, AQUELLES QUE ENS AJUDEN A PRESERVAR L'ESPÈCIE.

1. Identifica-les i intenta definir-les.

-Individualment:
Segons la meva opinió, les emocions primàries serien les següents:

1.Alegria: és la emoció que et garanteix benestar interior. Et fa estar en un estat d’ànim més content la qual cosa fa que afrontis els problemes d’una manera més positiva.
2.Seguretat: tenir seguretat afectiva és molt important, ja que és la que et permet descobrir i explorar el món que t’envolta. Només sobre una base segura el nen podrà aprendre.
3.Tristesa: la tristesa és la emoció contrària a l’alegria per tant si una és important, l’altra també ho és, ja que la tristesa et permet expressar sentiments més negatius. Una persona també ha de poder plorar i estar trist. Això també és símptoma de benestar emocional.
4.Ràbia: la ràbia també considero què és una emoció primària, ja que permet a l’individu manifestar les seves frustracions. Si sabem controlar aquesta emoció en el moment just i de la manera justa, també és un símptoma de benestar emocional.
5.L’amor: Aquesta emoció, a banda de sentir-nos estimats i part d’un grup, és la que permet la supervivència de l’espècie a través de l’amor entre dues persones.

-Petit grup:
Les meves companyes han comentat que per elles, les emocions primàries serien l’alegria, la seguretat i l’amor (en les quals hem coincidit), benestar, confiança, etc. En general,en coincidit bastant.

-Gran grup:
Una altra emoció primària que vam comentar posteriorment amb tot el grup-classe i que jo no vaig pensar, és la por. La por és una emoció necessària, ja que si no tenim aquesta no actuaríem.

També hem comentat que l’amor és “l’emoció mare”. Les emocions primàries són les més innates. Els nens interactuen somrient però això és una reacció (pot tenir alegria) el nen va interactuant i ho va integrant com una situació de benestar. Per tant, l’alegria és present a totes les cultures encara que les manifestacions puguin ser diferents. Nosaltres hem de treballar per aprendre a mostrar i transmetre les nostres emocions sense por al què diran o si està socialment acceptat com ara que un home plori.

També ens hem platejat la pregunta que si una emoció és primària i contribueix al manteniment de la espècie, podríem dir que és negativa o positiva? Totes compleixen la mateixa funció, però a nivell fisiològic desenvolupa característiques positives o negatives. Podem distingir la funcionalitat que no podem dir si és positiva o negativa, però per altra banda està la reacció somàtica i emocional que es produeix al nostre cor.

La tristor és indispensable pel dol i has de poder identificar que tens aquesta emoció. Allò que socialment és acceptat, podem sentir... i segons en qui (plorar: acció, reacció, conseqüència...) Ex. La depressió fins fa poc era molt mal vista (si estàs deprimit és perquè vols); El plor (només ploren les dones...).

2. Contrasta-les amb la lectura del capítol: l’Alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema.

Contrastant les emocions primàries que vaig identificar jo en un primer moment amb les explicacions donades pel professor a través dels Powers points de presentació del temari i les lectures llegides a posteriori com ara "l'Alquímia de les emocions" o “El desarrollo del apego durante la infancia”, puc dir que vaig identificar correctament 4 de 5: l'alegria, la tristesa, la ràbia i l'estima a la que jo vaig anomenar "amor". A més a més, cal destacar que jo vaig identificar la seguretat com una emoció. No obstant això, ara puc dir que no ho és, ja que es tracta d'un sentiment o estat de protecció imprescindible de supervivència, però que en aquest cas no seria correcte identificar-ho com a una emoció. Per tant, l'emoció primària que em faltava era la por. Aquesta es considera de primer ordre, perquè sense ella no actuaríem els éssers humans en cas d'amenaça.

D'altra banda, en quant a les definicions que vaig realitzar, he de dir que m'he aproximat de manera acertada a la definició acceptada de cada emoció.


Finalment, a la sessió d'avui, hem vist un Power Point sobre les emocions principals i els elements bàsics que les composen. Aquets són els següents: l'estima, què és l'emoció mare; la por; la ràbia; la tristor; i l'alegria. De tots els, m'agradaria destacar l'estima perquè m'ha cridat molt l'atenció el fet que sigui l'EMOCIÓ MARE. Això vol dir que és aquella a partir de la qual surten totes les altres. Al final d'aquesta presentació, apareix una taula a mode de resum on apareix de manera molt clara l'objectiu, una apreciació, la tendència d'acció i la funció de les emocions que hem tractat.

Deures pel proper dia: Què és l’emoció?

-Individualment:
Segons la meva opinió, l’emoció és un sentiment que es manifesta a través de l’estat anímic i les expressions facials que mostren si una persona està alegre, trista, insegura, enamorada, etc. Per tant, l’emoció és un estat individual de cada persona i que pot canviar segons els factors ambientals.

-Definició del diccionari:
Les emocions són fenòmens psicofisiològics que representen maneres d'adaptació a certs estímuls ambientals o d'un mateix. Psicològicament, les emocions alteren l'atenció, fan pujar de rang certes conductes guia de respostes de l'individu i activen xarxes associatives rellevants en la memòria. Des del punt de vista fisiològic, les emocions organitzen ràpidament les respostes de diferents sistemes biològics, incloses les expressions facials, els músculs, la veu, l'activitat del *SNA i la del sistema endocrí, a fi d'establir un mitjà intern òptim per al comportament més efectiu.

La pàgina d’on he tret la definició és la següent:
http://es.wikipedia.org/wiki/Emoci%C3%B3n


AMPLIANT L'HORITZÓ...

Cercant informació per Internet, he trobat les següents pàgines web que m'han semblat bastant interessants pels següents motius:

-http://www.innatia.com/s/c-motivacion-personal/a-que-son-las-emociones.html
Aquesta pàgina m'ha semblat interessant perquè tracta aspectes com ara: què són les emocions; d'on provenen; diferència entre emoció i sentiment; i cóm evitem sentir les emocions.

-http://www.autoestima-y-exito-personal.com/que-son-las-emociones.html
He seleccionat aquesta pàgina perquè crec que és molt completa i que tracta aspectes molt interessant com ara: què són les emocions; per a què serveixen; l'autoestima; els sons; l'èxit personal, entre d'altres.

-http://www.biopsychology.org/biopsicologia/articulos/que_es_la_emocion.htm
He seleccionat aquesta pàgina perquè és una mica més científica i així puc treure una explicació una mica més científica a tots aquests aspectes.

-http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm
Per últim, he seleccionat aquesta pàgina tracta no només les emocions primàries, sinó també les secundàries amb les seves respectives varietats de manifestacions. A més a més, proposa una definició d'emoció diferent a totes les altres que he llegit i que m'ha cridat molt l'atenció. Aquesta és la següent: "Las emocions son respuestas físicas controladas por el cerebro que permitieron sobrevivir a organismos antiguos en entornos hostiles y procrear".

Coneixements previs: Què sé jo sobre les emocions?

Fa anys que la meva mare va comprar un llibre titulat ¿Quiere alguien explicarme qué es inteligencia emocional? de la Psicòloga Ana Isabel Saz Marín, i alguns anys després que jo el vaig llegir...

Aquest és un llibre molt interessant, ja que pretén explicar què són les emocions i la importància de conèixer-les i saber gestionar-les de manera efectiva per tal de gaudir de les petites vivències que et dona la vida.

Em va agradar molt aquest llibre perquè no es presenta a mode de solucionari on s'hagi de seguir una sèrie de passes per arribar a la felicitat eterna. Ans al contrari, l'autora comença el seu llibre amb les paraules següents: "Este libro no pretende ofrecer las claves de la felicidad o del éxito [...] no se van a ofrecer recetas mágicas: no existen".

Per tant, aquest llibre pretén fer-nos conscients de la importància de la Intel•ligència emocional per tal d’entendre per què les emocions poden dur-nos a les més belles situacions de la vida o, pel contrari, enfonsar-nos en la depressió. D’aquesta manera, tracta aspectes com ara com influeixen les emocions pròpies i alienes en situacions de comunicació, en les relacions familiars, de parella, d’amics o en el treball, i com ser emocionalment intel•ligents en aquestes situacions.

Per últim, m’agradaria deixar constància d’un fragment preciós d'aquest llibre que penso que val la pena aturar-se un moment, ja que et fa veure la vida de manera totalment diferent. Espero que us agradi!

Imagina por un momento que existe un banco que abona en tu cuenta 86.400 dólares. Este extraño banco, tiene sus pròpias reglas: la primera regla es que todo lo que no te has gastado a lo largo del dia, se retira por la noche. No puedes traspasar ese dinero a otra cuenta, solo puedes gastarlo. Pero a la mañana siguiente, al despertar, el banco te ingresa otros 86.400 dólares; La segunda regla es que el banco puede interrumpir este juego sin previo aviso por lo que se cancelará la cuenta. ¿Qué harías si te encontraras en esta situación?

Se supone que nos gastaríamos el dinero en lo que nos apeteciera, en hacer regalos, ir de viaje… Pues bien, cada uno de nosotros tenemos ese banco mágico a nuestra disposición. Su nombre es TIEMPO.

Todas las mañanas al despertar, ese banco abona a nuestra cuenta personal 86.400 segundos de vida. Cada noche se borra de nuestra cuenta y da como perdido el saldo que no hayamos gastado en algo provechoso. Todas las mañanas se repite el mismo proceso, pero en cualquier el banco puede cancelarnos la cuenta en cualquier momento sin previo aviso, la vida se nos puede acabar. Por ello debemos vivir el presente con el saldo de hoy.

¿Quieres entender el valor de un año? Pregúntale a algún estudiante que repitió curso…
Para entender el valor de un mes, pregúntale a la madre que alumbró a un bebé prematuro…
Para entender el valor de una semana, pregúntale al editor de un semanario…
Para entender el valor de una hora, pregúntale a los enamorados que esperan encontrarse…
Para entender el valor de un minuto, pregúntale al viajero que perdió el tren...
Para entender el valor de un segundo, pregúntale a esa persona que estuvo a punto de sufrir un accidente…
Para entender el valor de una milésima de segúndo, pregúntale al deportista que ganó la medalla de Plata en los Juegos Olímpicos, en lugar de la medalla de oro para la que llevaba toda la vida entrenándose…

ATESORA CADA MOMENTO QUE VIVAS… Y RECUERDA QUE EL TIEMPO NO ESPERA A NADIE!!

Una mica sobre mi...

Hola a tothom!!

Avui inauguro aquest bloc destinat a la meva Carpeta d'Aprenentatge de l'assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància, on faré un seguiment diari de les classes que facem amb el nostre professor Iñaki Monge Ganuzas. Aquest bloc pretén ser un testimoni fiable de totes les vivències, activitats i treballs realitzats al llarg de les sessions d’aquesta assignatura amb l’objectiu de fonamentar i documentar l’aprenentatge adquirit gràcies a aquesta.

En definitiva, espero que gaudiu llegint aquestes línies i que us faceu una imatge el més acurada possible de la realitat per tal d’evidenciar fidelment totes les ganes, esforç, empeny i il•lusió dipositades en aquesta matèria.

Gràcies pel vostre temps.

En primer lloc, començaré presentant-me. Em dic Nieves Tobaruela Mendoza i tinc 19 anys. Vaig néixer a Eivissa encara que tota la meva família és de Jaen (Andalusia). Els meus pares van venir a Eivissa per qüestions de treball. En un principi venien només per un par de mesos, però van quedar enamorats de l’Illa i aquí som. Encara que moltes vegades he trobat a faltar a la meva família, sempre els he tingut i estic molt contenta de viure aquí.

El que més m’agrada és l’esport, els treballs manuals (pintar, retallar, aferrar, crear a partir de materials reciclats, etc.), el teatre, la dansa, i escriure contes infantil. Des de petita he jugat a Voleibol en l’equip El Cor Pitïús. Vaig començar amb 8-9 anys i el vaig haver de deixar ara fa dos anys per poder centrar-me en els meus estudis. Escriure contes infantils també és una altra passió que tinc des de que era una nena i espero algun dia poder fer una col•lecció pròpia! Des de petita he realitzat moltes creacions artístiques i treballs manuals amb la meva mare Maria Rosa, qui també du l’art a la sang, ja que pinta quadres. Ara de més gran sovint pinto amb ella, jo faig els dibuixos i llavors ella els dona color. Formen un bon equip! Amb el meu pare, Antonio, ric moltíssim. De fet ric fins a plorar! Sempre estem fent bromes a la meva mare i a tot el que es posa pel mig. Ho passem genial! També tinc una germana que es diu Irene i que té cinc anys més que jo. Actualment treballa a la UCI de Can Misses i estudia el mòdul de Jardí d’Infants.

En quant a la meva formació acadèmica he de dir que actualment sóc alumna de la UIB (Seu d'Eivissa) on estic estudiant el Grau d'Educació Infantil (GEDI). Vaig accedir a l'Universitat a través de la Prova de selectivitat (PAU). De petita vaig anar al col•legi Poeta Villangòmez on vaig cursar fins a sisè de primària i llavors vaig passar a l’Institut de Sa Colomina on vaig cursar fins a segon de batxillerat. Vaig decidir realitzar aquesta carrera perquè a banda de que m’agraden els nens, m’agrada ensenyar i voldria que a l’escola es treballés d’una altra manera, tal i com ens ensenyen al Grau. A partir de metodologies innovadores com ara el constructivisme. Crec fermament que les coses poden canviar i que la utopia és el motor de canvi més important per aconseguir el que desitgem. En un futur, m’agradaria treure’m les oposicions per treballar com a mestra d’Infantil a un col•legi de l’Illa i treure algun Máster o fins i tot una altra carrera. Estic molt interessada en estudiar psicologia infantil o psicopedagogia, ja que sempre m’ha cridat l’atenció.

En quant a la vessant professional, he de dir que he treballat com a cangur d’infants, però mai en un centre escolar. La veritat és que he tingut la sort de poder dedicar-me sempre als meus estudis sense preocupar-me de qüestions econòmiques, ja que el meu pare sempre se’n ha fet càrrec. No obstant això, tinc pensat treballar aquest estiu en un jardí d’infants per tal d’anar agafant una mica més d’experiència en aquest camp.

D’altra banda, en quant a la meva formació prèvia respecte als recursos tecnològics en xarxa he de dir que abans no s’havia res dels blocs. Però gràcies a l’ajuda de la nostra tutora Gemma Tur, he aprés molt sobre aquesta eina tant potent i fonamental de treball. Per tant, des del començament del curs he après de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a fer servir eines com ara: el bloc, sobre el seu ús, funcionament, possibilitats, etc.; l’Slideshare i Slideboom, per penjar Presentacions Power Point amb i sense vídeo; l’Scribd per penjar Documents Word i PDF; Picturetrail, per fer dissenys en fotografies o àlbums sencers; els Vokis, que són eines que diuen el que tu programis i que jo he emprat per presentar els meus blocs, entre d’altres.

Altres eines que tinc interès per aprendre són: Flicker, útil per penjar imatges; Glogstes, per penjar gravacions en vídeo i audio; la xarxa social Twitter, en la qual tinc pensat obrir un compte per tal de twitejar amb altres professionals de la docència, entre d’altres.

Finalment, en quant a les meves expectatives en vers l’assignatura, he de dir que són molt positives perquè considero que tot el tema de les emocions durant els primer anys de vida és fonamental, ja que els infants d’aquestes edats es comuniquen i expressen principalment a través de les emocions perquè encara no han adquirit el llenguatge verbal. Per tant, allò que primer entenen és el llenguatge no verbal o el de les emocions amb la qual cosa considero fonamental l’estudi d’aquesta assignautura per tal de respondre favorablement a les necessitats dels nostres futurs alumnes.

És per tot això, que presento una actitud positiva davant aquesta nova assignatura que penso que no serà una més sinó una de la que podrem aprendre molt i moltes coses noves que ens serviran per estar més i millor preparades en el futur.

El meu objectiu principal és gaudir amb l’aprenentatge i estudi d’aquesta assignatura per tal d’aprendre coses noves que siguin útils i que em serveixin de cara a la professió per a la qual m’estic formant. També espero que sigui una assignatura divertida i dinàmica per tal de poder interactuar i participar de manera activa durant les diverses sessions.

En definitiva, he de dir que estic molt contenta, il•lusionada i amb moltes ganes de començar ja l’assignatura i espero transmetre aquesta força a la meva carpeta d’aprenentatge per tal de reflectir, com hem dit anteriorment, les activitats i treballs realitzats per tal de deixar així constància de l’evolució i aprenentatge adquirit al llarg d’aquesta assignatura.

Espero que gaudiu llegint aquestes línies, tant com he gaudit jo escrivint-les.

Gràcies de nou,

Nieves Tobaruela.