Dijous 10 de Març de 2011: La meva escola ideal seria un lloc en que hi haguès moltes orelles verdes...

Avui a la classe de Socioemocional, Iñaki ens ha plantejat la següent qüestió per tal que reflexionem:

ACTIVITAT L'ESCOLA 1: Com hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta educativa a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

1. Filosofia: Segons el meu parer, l'escola dels nostres dies, hauria de ser un lloc en que tots els agents que intervenen (pares, educadors, infants) es sentissin acollits i tinguessin confiança pel que allí es fa. També és molt important, establir un vincle afectiu fort. Aquesta escola ha donar cabuda a tots els infants i respectar el diferents ritmes d’aprenentatge per donar resposta a les necessitats educatives de tots ells. A més a més, tots els mestres hauran de tenir una orella verde per tal d'escoltar dels infants tot allò que els vulguin contar. Formació continuada del professorat. Sensibilitat cap a les problemàtiques socials del moment (dificultats econòmiques, diferents tipologies familiars, ajustar la resposta educativa, etc.).

2. Objectius: L'objectiu principal, és que tots treballin de forma conjunta pel benestar de l'infant i per transmetre-li els principis, els valors i l'educació de forma coherent. Per això, és important que parlin sobre el model que volen tranmetre per anar tots a la una. Desenvolupament integral(emocional estable i establiment de vincles).Treballar de manera holística. Funcionalitat de l'aprenentatge en el present.

3. Models: Els models han de ser coherents amb el que es vol transmetre. Els mestres i pares, no poden tenir un doble moral, sinó que han d'actuar en conseqüència. Salut de l'infant: benestar físic, emocional i social. Qualitat de vida.


A continuació, Iñaki ens ha mostrat un quadre titulat "Història de l'educació infantil: models d'eduació infantil". Els tres models d'eduació infantils presents al llarg de la hitòria eren: la guarderia/asilo, sorgit arran de la industrialització i consegüent incorporació de la dona en el món laboral. L'objectiu principal d'aquest, era guardar al nen mentre els padres treballaven; l'escola infantil, en la qual es considera que aquesta etapa té un valor educatiu i pretén compensar les desigualtats; i la casa del nen, centrada en les necessitats de l'infant (protecció, salut, seguretat afectiva i emocional, joc, explorar, etc.)

Altres aspectes que hem treballat a la classe d'avui, fan referència a l'article titulat "Retrato de dos modelos de família". D'aquesta manera, entre tots hem aportant diferents conseqüències que poden ocurrir quan els infants que venen d'aquests models educatius a les seves famílies, arriben a les escoles.

- Es produeixen situacions de conflictes
- Com que els pares sempre li han donat tot, no tenen eines per resoldre conflictes a classe.
- Regles diferents a la família i l’escola.
- Importància del procés d’adaptació, perquè han de passar d’un sistema a altre.
- Això genera en l’infant angoixa, estrès, incongruències, voler cridar l’atenció, plorar. Això provoca desestructuració en el nen.
- Aquesta situació es traspassa als altres nens.
- Es poden generar dificultats d’aprenentatge. Piràmide de Màslow. Fins que no tenen aquestes necessitats cobertes (de fisiologia, seguretat, afiliació i reconeixement), no podran aprendre, explorar i tenir curiositat pel seu voltant, és a dir, arribar al últim estadi; l'autorealització.

- Quan entrem en una nova situació, gestiones/regules les emocions de manera diferent.
- Com a mestres d'infantil, hem d'establir vincles afectius perquè és la manera d'educar i estructurar. Seguretat i confiança. - Importància d'establir vincles entre l'escola i les famílies perquè col·laborin en la tasca comuna d'educar al nen.


Finalment, vam realitzar una mena de Rolplaying en el qual jo em vaig possar en el lloc d'uns pares que accepten que han estat fent malament les coses amb el seu fill en quant a l'estil educatiu que han dut a terme, i que van a parlar amb la mestra (Marina) per tal de reconèixer-lo i veure com poden canviar.

Entre tots, vam arribar a la conclusió que si ens trobessin en un cas com aquest, el mestre hauria de seguir els següents passos:

1. Parlar en present i en clau positiva. Fer que es sentin còmodes, acollir-los, tranquil·litzar-los, no donar-los tota la culpa, dir-los que ara ho estan fent bé perquè volen canviar la situació. El mestre podria dir: “estic encantada de poder tenir aquesta conversa perquè serà molt beneficiosa pel teu fill”.
2. Llavors tractar aspectes com què fer, rutines, activitats, etc.
3. Al final fer un Planning i complir-lo.El més important és ajudar als pares a prendre consciencia de la situació. Fer que el que tu pensis ho diguin en boca d’ells. D’aquesta manera, establim i cuidem el vincle afectiu i fa que acceptin millor allò que han de fer. El mestre no ha d’actuar com una persona superior als pares, sinó que tots estem al mateix nivell. També hem de recordar que no els hem de donar consells si no els demanen.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO

Mari carmen diez Navarro és Psicopedagoga especialitzada en Educació Infantil, asessora de formació a docents, membre del Consell de Redacció de la revista in-fàn-ci-a, coordinadora pedagògica d’una escola infantil anomenada Aire Libre d’Alacant i membre de l’Associació Mundial per la Salut Mental Infantil (ASMI). A més a més, és autora de nombrosos llibres com ara “Mi escuela sabe a Naranja”, “El piso de abajo de la escuela” o “La oreja verde de la escuela”, etc.


Maria Carmen Díez ha aportat una nova visió de l’Eduació Infantil a partir de la seva pràctica diària. Ha aportat grans saber sobre una escola de la vida en la que ja no és protagonista la M de mamà. Una escola a on s’estudia, es viu i es sent; en la que es treballa la mort, els monstruos, els nuvis i la por; a on es canten cançons, s’inventen històries, es sommia amb fades; a on la vida entra dins l’aula a mode de caragol, avis o pares mecànics. I tot això relacionant els coneixements perquè els infants adquireixin un aprenentatge significatiu i funcional en que tot estigui relacionat i no segmentat per àrees curriculars. En definitiva, Mari Carmen Díez proposa una organització de l'escola treballant en forma de projectes, en els quals el nen és el protagonista i agent actiu del seu propi aprenentatge.

Tal i com diu Mari Carmen en una de les seves poesies, mentre que l’ofici del mestre és aprendre, l’ofici del nen és...

“El oficio del niño es descubrir,
curiosear la vida
y jugarla
y vestirla de blanco
de blanco: nuevo que no de blanco: limpio ni de blanco: inocente
de blanco: nuevo porque cada una de las miradas de cada uno de los niños sobre la realitdad es un reinventar la vida, es un hermoso principio,
una aventura diaria. Y un auténtico privilegio cargado de fuerza y de sentido".

(Mari Carmen Díez)


El motiu pel qual he realitzat aquesta resenya sobre l'autora Mari Carmen Díez, és per comentar un dels seus grans llibres titulat “La oreja verde de la escuela” i que he relacionat amb l’activitat de la sessió davui; “com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants”.

Segons el meu parer, allò més important i pincipal per tal de donar resposta a les necessitat emocionals dels infants és tenir una orella verda per poder escoltar-los. Aquesta metàfora, extreta d'un poema de Gianni Rodari, significa que els nens tenen una orella verda, en el sentit que veuen el món des d'un punt de vista obert, vigilant, atent i lliure, que les persones adultes no hauríen de perdre quan créixen, ja que els nens senten més enllà del so, coses que per al sentit adult resulten inimaginables. L’adult no hauria d'oblidar que un dia també les va escoltar. Per tant, Mari Carmen tracta d’arribar a mestres i educadors, a partir del seu llibre, transmetint la idea de la necessitat d’educar les nostres orelles perquè singuin verdes, perquè escoltin aquelles coses dels nens que no tothom pot escoltar i, en definitiva, per ser sensibles als seus gustos, interessos i necessitats dels infants.

És per això, que he vist oportú reflectir aquest llibre en la meva carpeta d’aprenentatge de la sessió d’avui, perquè penso que l’escola dels nostres dies hauria de ser un lloc on hi hagués moltes orelles verdes per tal de donar resposta a les necessitats emocioanals dels infants, ja que només escoltant-los de veritat serem sensibles a les seves necessitats emocionals i podrem actuar en conseqüència.


Finalment, m'agradaria deixar constància del poema de Gianni Roderi d'on Mari Carmen Díez va extreure aquesta metàfora. El poema és el següent:


Un señor maduro con una oreja verde

"Un señor maduro con una oreja verde

Un día, en el expreso de Soria a Monterde,
Vi que subía un hombre con una oreja verde.

No era ya un hombre joven sino más bien maduro,
Todo menos su oreja, que era de un verde puro.

Cambié pronto de asiento y me puse a su lado
Para estudiar el caso de cerca y con cuidado.

Le pregunté: –Esa oreja que tiene usted, señor,
¿Cómo es de color verde si ya es usted mayor?

Puede llamarme viejo –me dijo con un guiño–
Esa oreja me queda de mis tiempos de niño.

Es una oreja joven que sabe interpretar
Voces que los mayores no llegan a escuchar:

Oigo la voz del árbol, de la piedra en el suelo,
Del arroyo, del pájaro, de la nube en el cielo.

Y comprendo a los niños cuando hablan de esas
cosas que en la ireja madura sesultan misteriosas…

Eso me contó el hombre con una oreja verde
Un día, en el expreso de Soria a Monterde".

(Gianni Rodari)


Les pàgines web emprades per a l’elaboració de la meva resenya han estat les següents:
- http://www.carmendiez.com/IMAGES/Forat/Cuadernos%20de%20Pedagog%C3%ADa/Magisterios%20con%20huella.pdf
- http://books.google.es/books?id=DkiUoi6-nCQC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=oreja+verde+de+Maricarmen+diez&source=bl&ots=clZvjlDVan&sig=s2wPFSCfQpUtt8vAjYwwbBZ9MIs&hl=es&ei=heKATeaoMdCwhAfFn-CbBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CDwQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false

Pels que en volgueu saber més, aquí teniu l'enllaç al seu bloc:
- http://www.carmendiez.com/


A continuació, m’agradaria deixar constància d’un seguit de pàgines web molt interessants que he trobat a Internet i que tracten sobre com donar resposta a les necessitats emocionals dels infants des de l’àmbit escolar i familiar. Aquí teniu els enllaços i una breu explicació de cadascun:

“Necesidades Emocionales Infantiles”: Aquest és un blog que de manera molt clara i fàcil, tracta el tema de les emocions a la primera infància. D’aquesta manera, tracta aspectes com ara la importància d’establir un vincle afectiu segur per tal de poder sortir a explorar i crear altres vincles com pot ser la docent, sense que això signifiqui substituir a la mare. Gràcies a això, el nen anirà adquirint eines per afrontar els conflictes.
- http://blogpeques.com/necesidades-emocionales-infantiles-2/

"La escuela y el desarrollo social y emocional: el clima escolar”: Aquest és un document pdf que també explica de manera molt clara els beneficis d’un correcte desenvolupament emocional per l’infant, ja que podrà aprendre, experimentar, descobrir, estar motivat, ser conscient dels seus sentiments, etc. Tot això, haurà de treballar-se tant a l’àmbit familiar com escolar.Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció, és que l’article exposa que la intel•lectualitat està molt relacionada amb l’afectivitat, però que les institucions educatives estan més preocupades pel programa acadèmic que per l’afectivitat.Segons el meu parer, tot el tema de les emocions, sobre tot a la primera infància, és una qüestió prou important com per integrar-la totalment en el currículum i que formi part de la vida diària d’aula, i que no es treballi únicament com una activitat aïllada i deslligada de tot.Finalment, l’article exposa la importància que, des de l’escola, es crei un ambient favorable (agradable, acullidor, harmónic, sa) per expressar i treballar les emocions perquè això li permetrà al nen fer-se responsable dels seus actes, prendre consciència d’ell mateix i dels altres.
http://www.educativo.utalca.cl/medios/educativo/articulosydoc/clima_escolar.pdf

“Inteligencia emocional en la escuela infantil”: Aquest és l’enllaç d’un artícle periodístic realitzat per Francisco Oñate Marín titulat “La intel·ligència emocional en la escuela infantil”. Aquests tracta aspectes tan interesants com ara què és la intel•ligència emocional, com és el desenvolupament afectiu del nen a l’etapa infantil i com aconseguir el desenvolupament emocional de l’infant, entre d’altres. A més a més, defineix aspectes que estan íntimament relacionats amb el desenvolupament emocional com ara l’autoconeixement, l’automotivació, l’autocontrol i l’empatia.
- http://www.ellapicero.net/node/2043

- Lectura reflexiva de l'article "Condiciones de la escuela"

D'aquesta lectura m'agradaría destacar, a banda dels tres models d'escola existents(guarderia asilo, escola infantil i casa del niño) mencionants anteriorment, l'objectiu principal de l'escola d'avui. Aquest és que l'infant no només desenvolupi les seves capacitats més cognitives i instrumentals sinó que, a més a més, el preparin per a desenvolupar una major qualitat de vida personal i social. En definitiva, l'educació d'avui ha de garantir la seguretat emocional i de benestar de l'infant, ja que només preservant aquesta darrera, aconseguirà millors resultats acadèmics en l'àmbit escolar.