Resiliència és... "La capacitat de navegar per aigües tempestes i sortir viu" 
Resiliència també és..."La capacitat de que una delicada flor neixi en el mig de l'àrid desert".
Com podeu veure, avui a la classe de socioemocional, hem parlat sobre la resiliència i la importància de treballar-la des de l’escola amb els nostres infants. En primer lloc, Iñaki ens ha mostrat el següent vídeo titulat “Txema Salvans 2: La resiliència”. Aquest tracta sobre un home que explica de manera molt propera i clara la seva experiència de superació personal, per definir el terme resiliència. Ell és un home que no va conèixer mai al seu pare i tampoc tenia germans amb la qual cosa, mai va tenir cap foto de família. És per això, que va començar la seva vocació per la fotografia. Txema començà a fer fotos de família a la gent, fins que un dia en va poder construir la seva pròpia el dia que va conèixer la seva dona i va tenir el seu primer fill, cosa que mai havia pensat que pogués passar. Es tracta d’un cas verídic de superació personal i coratge per acabar construint allò que ell mai havia pensat que li podia passar. Doncs això és resiliència: la capacitat de superar els obstacles de la vida i seguir en davant. L’emoció que m’ha provocat les paraules d’aquest home és de tendresa perquè transmet el seu testimoni d’una manera molt propera, amb molta estima i cor. Altres emocions que han sentit les meves companyes de classe són de pena, alegria, superació, etc.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
A continuació, hem vist un power point sobre la resiliència que comença amb una frase molt bonica del Boris Cyrulnik, que dóna títol a l’entrada d’avui i que diu així: "Una infància infeliç no determina una vida". Els aspectes tractats al power point són els següents:
• Defineix la resiliència com la "capacitat del ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les e inclòs, ser transformades positivament por elles".
• Els àmbits de treball de la resliència (maltractament, naixement d'un fill, mort, malaltia...
• L'ambient que afavoreix la resiliència és que l'adut sigui una persona disponible, accessible, empàtica, que sigui sensible a les necessitats dels infants, etc.
• Característiques d’una bona resiliència: millor autoestima, actitud optimista i orientada cap al futur, capacitat de demanar ajuda, capacitat empàtica, etc.
• Importància del clima escolar en el treball de la resiliència (afectivitat i vincles, estructurador, compensador de desigualtats, que fomenti la creativitat, que es mantinguin unes expectatives elevades, que transmeti habilitats per la vida, que construeixi la pròpia història).
I per últim, no podem oblidar que... "La resiliència és un procés en el que podem incidir".
Segons el meu parer, no només podem sinó que hem d'incidir. Els mestres no poden deixar de traballar aquest aspectes tan importants des de l'escola perquè serà clau en les vides dels infants per no perdre mai les ganes de viure i la força per seguir en davant tot i les possibles dificultats o adversitat que poguem trobar.
Finalment, Iñaki ens ha mostrat un altre vídeo molt interessant de l'autor Boris Cyrulnik on tracta tot el tema de la resiliència en els infants. Els aspectes que m'han semblat més interessants són els següents:
• Idea dels infants com un recipient buit i passiu (propi de les escoles asilo i les guarderies) es contraposa amb la idea actual dels coautors (mestre-alumne) en procés d’aprenentatge dels infants.
• A través d’un llaç segur amb la figura d’apego, el nen descobreix i aprèn.
• El fet que tingui aquest llaç segur, fa que en un moment donat el pugui rompre (el bebè, que no la mare).
• Els nens que tenen un apego insegur, són els que necessiten més amor. Hem de tenir presents als que es fan estimar però sobre tot a aquells que no tant perquè són qui més ho necessiten.
• Quan un nen et pega, és perquè et té en compte, en consideració, però no sap expressar l’afecte d’altra manera. El mestra l'ha d'ajudar per sortir d'això.
• Les víctimes del maltractament tenen la idea de: “sóc jo que estic fent-lo malament i per això em pega”. A això se li diu: Teoria del doble vincle.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
AMPLIANT L'HORITZÓ...
- Vídeo Youtube "Resiliència".
Aquest vídeo mostra a partir d'un seguit de frases molt emotives i directes, què és la resiliència. En aquest cas no faré cap introducció perquè crec que sobre les paraules. Només escolteu i sentiu...
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
- Vídeo de l'autor Sir Ken Robinson: "Les escoles maten la creativitat".
M’agradaria fer una petita menció sobre el darrer punt del power point que hem vist a la classe d'avui, concretament sobre la importància de fomentar la creativitat dels infants, ja que penso que tradicionalment, l'escola ha possat major èmfasi en l'estudi d'assignatures com ara matemàtiques, llengua, etc. mentre que totes aquelles que tenien a veure amb la creativitat com ara l'art, la plàstica o la música, han tingut un paper secundari.
Segons la meva opinió, aquestes assignatures més plàstiques, tenen un paper fonamental en la construcció emocional dels infants durants les primeres edats i és per això que considero què és molt important que l'escola doni un paper més significatiu en l'estudi d'aquestes.
Per mor d'això, m'agradaría mostrar-vos un vídeo de l'autor Sir Ken Robinson, que tracta precisament sobre això. Aquest es titulat "les escoles maten la creativitat". En ell l'autor parla d'un cas molt interessant i que em va cridar molt l'atenció. Es tracta d'una dona que quan era petita la seva mestra li va dir a la seva mare que la portessi a un psicòleg perquè tenia TDH. Quan la va dur allà, el psicòleg la va deixar un moment a la sala tota sola amb la música encesa i la nena començà a ballar. Llavors el metge li va dir a la seva mare que a la seva filla no li passava res dolent i que la dugués a una escola de ball. Avui dia aquesta dona és una de les millors ballarines del món.
El que l'autor pretén mostrar amb això, és que els mestre no hem de possar etiquetes ni tampoc hem de trencar la creativitat i les diverses formes d'expressió dels infants. Ans al contrari, el mestres han de fomentar això i han d'aconseguir treure lo millor de cada infant a partir d'allò que millor saben fer: jugar, ballar, pintar, dibuixar, fer, desfer, agafar, llençar, pujar, baixar, etc.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
- Elaborant el dol
Arribats a aquest punt, m'agradaria fer una petita recerca sobre la elaboració del dol, ja que em pareix un tema prou interessant i important a tenir en compte com a futures mestres d'educació.
Després d’haver cercat molt per la xarxa, puc dir que he trobat una gran quantitat de material, pàgines web, articles, documents doc i pdf etc. d’informació sobre la elaboració del dol en els més petits. Però, com que no em puc quedar amb tot, he hagut de seleccionar i aquestes són les pàgines que m’agradaria destacar:
"El duelo: como ayudar al niño a afrontarlo"
Aquest és un treball realitzat per l'autora Iratxe Apraiz Sagarna. He volgut comentar aquesta pàgina, en primer lloc, perquè explica de manera molt comprensible què és el dol, quines etapes o fases té, els mecanismes de defensa que es poden adquirir, entre d'altres. i, en segon lloc, perquè va enfocat especialment a l'elaboració del dol en els més petits, així com algunes de les reaccions més usuals segon l'edat que presenti l'infant. A més a més, exposa un conjunt de pautes a seguir per ajudar als nens a afrontar la pèrdua d'un ésser estimat.
Per últim, m'agradaria exposar una frase que m'ha cridat molt l'atenció i que diu així:
"Poder llorar la muerte de un ser querido adecuadamente y afrontar la
pérdida antes de que se produzca, en el momento en que ocurre y
sobre todo después, hace que el niño/a no pueda sentirse culpable,
deprimido, enojado o asustado. Cuando ayudamos a nuestros hijos a
curarse del dolor que produce la herida emocional más profunda de
todas –la muerte de un ser querido -, los estamos dotando de unas
capacidades y una comprensión importantes, que le servirán para el
resto de sus vidas”.
William C. Kroen (1996).
"Duelo en el niño: Algunas sugerencias para acompañar a un niño que ha perdido a un ser querido"
M'ha paregut interessant mostrar aquesta pàgina titulada "Vivir la pèrdua", perquè crec què és molt útil alhora que pràctica. Aquesta exposa un seguit de suggerències per acompanyar a infants que han sofrit la pèrdua d'un ésser estimat. Entres els consells que dóna, voldria destacar els següents aspectes:
- Ser totalment sincers amb els infants, és a dir, no apartar-los de la realitat.
- Permetre'ls viure els ritus funeraris.
- Animar-lo a que expressi els seus sentiments.
- Mantindre's emocinalment i física prop del nen.
- Estar atents a possibles senyals d'alerta.
Però també tenir present que són nens amb la qual cosa haurem d'adaptar-nos al seu vocabulari i expressar el que ha suscceit de manera senzilla. També hem de respondre totes les seves preguntes i quan no sapiguem la resposta, també li hem de transmetre la nostra desconeixença.
"El duelo infantil: cuando muere un ser querido"
Finalment, voldria destacar aquesta darrera pàgina que m'ha cridat molt l'atenció perquè es tracta d'una mena de carta escrita per infants i dirigida pels familiars i adults en general. En ella, podem veure quines són les necessitats dels infants en aquestes situacions i què poden fer els adults per garantir la seva seguretat emocional i benestar personal. Algunes d'aquestes consignes són les següents:
- Haver parlat prèviament del fet de morir segons les nostres creences.
- Comunicar amb promptitud la defunció i com va ocórrer.
- No caure en contradiccions per fer més suportable el duel.
- Preguntar al nen si desitja acudir als rituals fúnebres propis de la
comunitat.
- No apartar als nens de la família si pot ser.
- Recolzar-se en els adults propers i coneguts de la família.
- Continuar el ritme de vida familiar quan sigui possible.
Per últim, m'agradaria fer referència a un vídeo comentat en l'entrada del dijous 3 de Març titulat "Pensant en els altres". En ell, podem veure com el professor Toshiro Kamamori treballa l'elaboració del dol, ja sigui per la pèrdua d'un familiar o l'acomiadament d'una companya, amb els seus alumnes. Tal i com podem veure, és un moment super emotiu impregnat d'un ambient de respecte, comprensió, amistat i solidaritat que no us deixarà indiferents.
En definitiva, destacar de tota aquesta recerca que el dol és un procés que tothom ha de poder viure i en especial els més petits. Per tant, l'elaboració del dol és un aspecte que nosaltres, com a futures mestres, hem de tenir molt present i no podem deixar de treballar mai. Crec què és molt important no ocultar mai els sentiments davant els infants perquè ho capten tot. Ells han de ser-ne conscients des del principi i no els hem de deixar al marge baix el pretex d'evitar-los un sofriment major. Ans al contrari, hem de permetre que els nens visquin la mort amb naturalitat, com un procés més en la vida de tot ésser humà, perquè d'aquesta forma li estarem transmitin unes estratègies reals que li serviran per superar qualsevol adversitat de la seva vida: RESILIÈNCIA.
Resiliència també és..."La capacitat de que una delicada flor neixi en el mig de l'àrid desert".
Com podeu veure, avui a la classe de socioemocional, hem parlat sobre la resiliència i la importància de treballar-la des de l’escola amb els nostres infants. En primer lloc, Iñaki ens ha mostrat el següent vídeo titulat “Txema Salvans 2: La resiliència”. Aquest tracta sobre un home que explica de manera molt propera i clara la seva experiència de superació personal, per definir el terme resiliència. Ell és un home que no va conèixer mai al seu pare i tampoc tenia germans amb la qual cosa, mai va tenir cap foto de família. És per això, que va començar la seva vocació per la fotografia. Txema començà a fer fotos de família a la gent, fins que un dia en va poder construir la seva pròpia el dia que va conèixer la seva dona i va tenir el seu primer fill, cosa que mai havia pensat que pogués passar. Es tracta d’un cas verídic de superació personal i coratge per acabar construint allò que ell mai havia pensat que li podia passar. Doncs això és resiliència: la capacitat de superar els obstacles de la vida i seguir en davant. L’emoció que m’ha provocat les paraules d’aquest home és de tendresa perquè transmet el seu testimoni d’una manera molt propera, amb molta estima i cor. Altres emocions que han sentit les meves companyes de classe són de pena, alegria, superació, etc.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
A continuació, hem vist un power point sobre la resiliència que comença amb una frase molt bonica del Boris Cyrulnik, que dóna títol a l’entrada d’avui i que diu així: "Una infància infeliç no determina una vida". Els aspectes tractats al power point són els següents:
• Defineix la resiliència com la "capacitat del ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superar-les e inclòs, ser transformades positivament por elles".
• Els àmbits de treball de la resliència (maltractament, naixement d'un fill, mort, malaltia...
• L'ambient que afavoreix la resiliència és que l'adut sigui una persona disponible, accessible, empàtica, que sigui sensible a les necessitats dels infants, etc.
• Característiques d’una bona resiliència: millor autoestima, actitud optimista i orientada cap al futur, capacitat de demanar ajuda, capacitat empàtica, etc.
• Importància del clima escolar en el treball de la resiliència (afectivitat i vincles, estructurador, compensador de desigualtats, que fomenti la creativitat, que es mantinguin unes expectatives elevades, que transmeti habilitats per la vida, que construeixi la pròpia història).
I per últim, no podem oblidar que... "La resiliència és un procés en el que podem incidir".
Segons el meu parer, no només podem sinó que hem d'incidir. Els mestres no poden deixar de traballar aquest aspectes tan importants des de l'escola perquè serà clau en les vides dels infants per no perdre mai les ganes de viure i la força per seguir en davant tot i les possibles dificultats o adversitat que poguem trobar.
Finalment, Iñaki ens ha mostrat un altre vídeo molt interessant de l'autor Boris Cyrulnik on tracta tot el tema de la resiliència en els infants. Els aspectes que m'han semblat més interessants són els següents:
• Idea dels infants com un recipient buit i passiu (propi de les escoles asilo i les guarderies) es contraposa amb la idea actual dels coautors (mestre-alumne) en procés d’aprenentatge dels infants.
• A través d’un llaç segur amb la figura d’apego, el nen descobreix i aprèn.
• El fet que tingui aquest llaç segur, fa que en un moment donat el pugui rompre (el bebè, que no la mare).
• Els nens que tenen un apego insegur, són els que necessiten més amor. Hem de tenir presents als que es fan estimar però sobre tot a aquells que no tant perquè són qui més ho necessiten.
• Quan un nen et pega, és perquè et té en compte, en consideració, però no sap expressar l’afecte d’altra manera. El mestra l'ha d'ajudar per sortir d'això.
• Les víctimes del maltractament tenen la idea de: “sóc jo que estic fent-lo malament i per això em pega”. A això se li diu: Teoria del doble vincle.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
AMPLIANT L'HORITZÓ...
- Vídeo Youtube "Resiliència".
Aquest vídeo mostra a partir d'un seguit de frases molt emotives i directes, què és la resiliència. En aquest cas no faré cap introducció perquè crec que sobre les paraules. Només escolteu i sentiu...
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
- Vídeo de l'autor Sir Ken Robinson: "Les escoles maten la creativitat".
M’agradaria fer una petita menció sobre el darrer punt del power point que hem vist a la classe d'avui, concretament sobre la importància de fomentar la creativitat dels infants, ja que penso que tradicionalment, l'escola ha possat major èmfasi en l'estudi d'assignatures com ara matemàtiques, llengua, etc. mentre que totes aquelles que tenien a veure amb la creativitat com ara l'art, la plàstica o la música, han tingut un paper secundari.
Segons la meva opinió, aquestes assignatures més plàstiques, tenen un paper fonamental en la construcció emocional dels infants durants les primeres edats i és per això que considero què és molt important que l'escola doni un paper més significatiu en l'estudi d'aquestes.
Per mor d'això, m'agradaría mostrar-vos un vídeo de l'autor Sir Ken Robinson, que tracta precisament sobre això. Aquest es titulat "les escoles maten la creativitat". En ell l'autor parla d'un cas molt interessant i que em va cridar molt l'atenció. Es tracta d'una dona que quan era petita la seva mestra li va dir a la seva mare que la portessi a un psicòleg perquè tenia TDH. Quan la va dur allà, el psicòleg la va deixar un moment a la sala tota sola amb la música encesa i la nena començà a ballar. Llavors el metge li va dir a la seva mare que a la seva filla no li passava res dolent i que la dugués a una escola de ball. Avui dia aquesta dona és una de les millors ballarines del món.
El que l'autor pretén mostrar amb això, és que els mestre no hem de possar etiquetes ni tampoc hem de trencar la creativitat i les diverses formes d'expressió dels infants. Ans al contrari, el mestres han de fomentar això i han d'aconseguir treure lo millor de cada infant a partir d'allò que millor saben fer: jugar, ballar, pintar, dibuixar, fer, desfer, agafar, llençar, pujar, baixar, etc.
Aquí teniu el vídeo, espero que us agradi!
- Elaborant el dol
Arribats a aquest punt, m'agradaria fer una petita recerca sobre la elaboració del dol, ja que em pareix un tema prou interessant i important a tenir en compte com a futures mestres d'educació.
Després d’haver cercat molt per la xarxa, puc dir que he trobat una gran quantitat de material, pàgines web, articles, documents doc i pdf etc. d’informació sobre la elaboració del dol en els més petits. Però, com que no em puc quedar amb tot, he hagut de seleccionar i aquestes són les pàgines que m’agradaria destacar:
"El duelo: como ayudar al niño a afrontarlo"
Aquest és un treball realitzat per l'autora Iratxe Apraiz Sagarna. He volgut comentar aquesta pàgina, en primer lloc, perquè explica de manera molt comprensible què és el dol, quines etapes o fases té, els mecanismes de defensa que es poden adquirir, entre d'altres. i, en segon lloc, perquè va enfocat especialment a l'elaboració del dol en els més petits, així com algunes de les reaccions més usuals segon l'edat que presenti l'infant. A més a més, exposa un conjunt de pautes a seguir per ajudar als nens a afrontar la pèrdua d'un ésser estimat.
Per últim, m'agradaria exposar una frase que m'ha cridat molt l'atenció i que diu així:
"Poder llorar la muerte de un ser querido adecuadamente y afrontar la
pérdida antes de que se produzca, en el momento en que ocurre y
sobre todo después, hace que el niño/a no pueda sentirse culpable,
deprimido, enojado o asustado. Cuando ayudamos a nuestros hijos a
curarse del dolor que produce la herida emocional más profunda de
todas –la muerte de un ser querido -, los estamos dotando de unas
capacidades y una comprensión importantes, que le servirán para el
resto de sus vidas”.
William C. Kroen (1996).
"Duelo en el niño: Algunas sugerencias para acompañar a un niño que ha perdido a un ser querido"
M'ha paregut interessant mostrar aquesta pàgina titulada "Vivir la pèrdua", perquè crec què és molt útil alhora que pràctica. Aquesta exposa un seguit de suggerències per acompanyar a infants que han sofrit la pèrdua d'un ésser estimat. Entres els consells que dóna, voldria destacar els següents aspectes:
- Ser totalment sincers amb els infants, és a dir, no apartar-los de la realitat.
- Permetre'ls viure els ritus funeraris.
- Animar-lo a que expressi els seus sentiments.
- Mantindre's emocinalment i física prop del nen.
- Estar atents a possibles senyals d'alerta.
Però també tenir present que són nens amb la qual cosa haurem d'adaptar-nos al seu vocabulari i expressar el que ha suscceit de manera senzilla. També hem de respondre totes les seves preguntes i quan no sapiguem la resposta, també li hem de transmetre la nostra desconeixença.
"El duelo infantil: cuando muere un ser querido"
Finalment, voldria destacar aquesta darrera pàgina que m'ha cridat molt l'atenció perquè es tracta d'una mena de carta escrita per infants i dirigida pels familiars i adults en general. En ella, podem veure quines són les necessitats dels infants en aquestes situacions i què poden fer els adults per garantir la seva seguretat emocional i benestar personal. Algunes d'aquestes consignes són les següents:
- Haver parlat prèviament del fet de morir segons les nostres creences.
- Comunicar amb promptitud la defunció i com va ocórrer.
- No caure en contradiccions per fer més suportable el duel.
- Preguntar al nen si desitja acudir als rituals fúnebres propis de la
comunitat.
- No apartar als nens de la família si pot ser.
- Recolzar-se en els adults propers i coneguts de la família.
- Continuar el ritme de vida familiar quan sigui possible.
Per últim, m'agradaria fer referència a un vídeo comentat en l'entrada del dijous 3 de Març titulat "Pensant en els altres". En ell, podem veure com el professor Toshiro Kamamori treballa l'elaboració del dol, ja sigui per la pèrdua d'un familiar o l'acomiadament d'una companya, amb els seus alumnes. Tal i com podem veure, és un moment super emotiu impregnat d'un ambient de respecte, comprensió, amistat i solidaritat que no us deixarà indiferents.
En definitiva, destacar de tota aquesta recerca que el dol és un procés que tothom ha de poder viure i en especial els més petits. Per tant, l'elaboració del dol és un aspecte que nosaltres, com a futures mestres, hem de tenir molt present i no podem deixar de treballar mai. Crec què és molt important no ocultar mai els sentiments davant els infants perquè ho capten tot. Ells han de ser-ne conscients des del principi i no els hem de deixar al marge baix el pretex d'evitar-los un sofriment major. Ans al contrari, hem de permetre que els nens visquin la mort amb naturalitat, com un procés més en la vida de tot ésser humà, perquè d'aquesta forma li estarem transmitin unes estratègies reals que li serviran per superar qualsevol adversitat de la seva vida: RESILIÈNCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada