ACTIVITAT L'ESCOLA 3: Fes una reflexió sobre el documental "Ser y tener" parant atenció en l'actitud del mestre, el vincle que estableix amb els alumnes, com gestiona l'espai i el temps, i el treball quotidià de les emocions.
Segons la meva opinió, el que prima en el comportament d’aquest mestre és la seva actitud. L’actitud que mostra en tot moment és la d’un hombre proper, accessible, sensible a les necessitats dels seus alumnes, respectuós i afectuós, però sense deixar mai de banda el seu paper com a educador, com una persona respectada i amb autoritat. No obstant això, aquesta autoritat no li ve donada per la força ni l’agressivitat de reclamar-la, sinó perquè se l’ha guanyat amb les seves accions i la seva actitud que de vegades podem equiparar a la d’un pare. Els nens veuen el seu mestre com un segon pare i li mostren el seu afecte en tot moment. A més a més, el mestre mostra una actitud d’escola activa, de guia i d’acompanyant en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. A tot això hi ajuda molt el fet que aquest és un mestre vocacional, que des de petit ha volgut treballar d’això i ara veu el seu somni realitzat. Només cal veure l’escena en que el mestre surt cada dia a rebre als seus alumnes a la porta nevi, pedregui o faci sol. Aquesta acció ho diu tot de la seva actitud, manera de ser i, en definitiva, d’ell mateix.
Per la seva part, el mestre s’encarrega des del primer moment de crear un vincle. Un vincle afectiu molt fort però sempre amb expectatives de futur, de fer-los autònoms i conscients de que un dia s’hauran de separar, és a dir, que ja no tornaran mai més a ser mestre-alumne. Però, no obstant això, en tot moment el mestre els brinda la seva amistat i no vol perdre el contacte i el vincle que han creat. Per això, tal i com podem veure a una de les escenes de la pel·lícula, el mestre els deixa la possibilitat d’anar a veure’l per contar-li com els va, les seves preocupacions o èxits. A més a més, també podem observar el vincle que el mestre ha creat amb les famílies dels infants, ja que la relació és molt propera, en tot moment empatitza amb ells en els seus problemes (cas de la nena amb necessitats especials) i reforça aquells aspectes que estan treballant bé tot i parlant en clau positiva. També cal destacar el vincle tan fort que es crea entre els propis companys i com el mestre el reforça, per exemple quan porta d’excursió als més petits per veure el Institut al que aniran els seus companys més grans, i ells en un futur.
En quant a la gestió del temps i l’espai, podem destacar la segona escena de la pel·lícula en que apareixen les tortugues caminant pel terra de la classe. Aquesta és una imatge molt impactant però que capta tota l’essència del sentit i significat que atribueixen al temps en aquesta escola. Per tant, en aquesta escola unitària, el temps és viscut amb calma, amb tranquil·litat i gira en torn a les necessitats dels infants, amb la finalitat de respectar els diferents ritmes individuals de cadascun d’ells. D’altra banda, en quant a l’espai, podem dir que l’escola és un lloc acollidor, confortable, segur, i íntim però a la vegada obert al món i a noves experiències enriquidores. Aquesta escola també és la casa del mestre amb la qual cosa és ell qui s’encarrega del seu manteniment, la poda dels arbres i cura de les flors, amb l’únic objectiu d’acollir als seus alumnes i fer-los sentir com si fossin a casa seva. De fet, podem veure una imatge en la que els infants són a classe amb les sabates d’estar per casa. També cal destacar que l’espai no només es limita a l’aula, sinó que també surten al pati que és el jardí, i van d’excursió al camp on estan en contacte amb la naturalesa.
Per últim, en quant al treball de les emocions, tal i com podem veure al llarg de tot el filme, el mestre procura que els seus alumnes expressin en tot moment les emocions que senten per tal que les verbalitzin i les identifiquin. Però el que més m’agrada de com treballa aquest aspecte fonamental per un correcte desenvolupament emocional dels infants, és que no el presenta de manera aïllada en una activitat en concret, sinó que és present de manera integrada en la vida diària de l’aula, on qualsevol succés és un bon pretext per treballar-les. Això ho podem veure per exemple en l’escena en que surt el mestre assegut a un banc amb un dels seus alumnes, el pare del qual està malalt, i li ajuda a expressar les emocions per no guardar-les a dins i poder esplaiar-se amb ell. D’aquesta manera, el mestre treballa el dol per la pèrdua i intenta normalitzar la situació, empatitza amb ell i l’anima.
En definitiva, he de dir que m’ha agradat molt veure aquesta pel·lícula que tantes vegades havia escoltat parlar d’ella, però que mai havia vist fins que la vam posar a classe. La veritat és que ja havia escoltat parlar de la metodologia que es duu a terme a les escoles unitàries, però m’he dut una grata sorpresa per la manera com el mestre aconsegueix l’equilibri exacte entre el fet de ser amic dels seus alumnes i l’autoritat que ha de tenir com a mestre; castigant i premiant quan toca, en el moment oportú, de la manera adequada i en la seva ajustada mesura. També m’ha agradat molt la tendresa que transmeten tant el mestre com els infants quan arriba el moment de l’acomiadament. Crec que és una escena carregada de valor sentimental i emocional pel vincle que el mestre ha sabut crear. Per tant, sense dubte recomano veure-la a tot aquell que no l’hagi vista perquè no quedarà indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada