Avui hem començat la classe de Socioemocional parlant sobre la disciplina inductiva. Aquest és un estil educatiu basat en la relació equilibrada entre l'afecte i les exigències demanades segons l'edat de l’ infant. Les característiques fonamentals d’aquest estil educatiu, és que la norma està consensuada entre qui la posa i qui l’ha d’obeir. És per això, l’infant pot aportar raons per canviar-les o modifica-les. A més a més, les normes són predicibles. Tot això fa que l’infant cada vegada es faci més autònom i prengui consciència de la importància de la paraula com a eina per convèncer i fer canviar la opinió de l’altre, i no recórrer a baralles o crits.
Un altre aspecte que vam tractar, fa referència a la importància de l’establiment de normes. Personalment, vaig comentar que aquelles normes fonamentals que de les que no podem prescindir, són les que faciliten la convivència entre els grups humans.
Cal destacar, que en el cas dels infants, les normes s’han de consensuar des del principi, la qual cosa facilitarà que es coneguin des del primer moment perquè no hi hagin confusions. D’aquesta forma, els infants aprenen a viure democràticament consensuant les normes, la qual cosa farà que siguin millor acceptades i entenguin per què les han de complir. No obstant això, hi ha normes a infantil que no són discutibles, com ara no pegar, no trencar el material.
Altres companyes, també van mencionar la importància que, sobretot a infantil, es positivitzi el llenguatge de manera que en lloc de dir “NO pegar”, diríem “respectem el material, els companys”, etc. O també fent un exercici d’empatia “que t’agradaria que t’ho fessin a tu? No, doncs no ho facis”.
En definitiva, el procés d’interiorització, acceptació i coneixement de les normes fa que els nens s’autoregulin i siguin més autònoms.
Acontinuació, ens ha repartit un artícle titulat "Retrato de dos modelos educativos", sobre el qual ens ha encomanat realitzar la següent activiat.
ACTIVITAT 7: LECTURA DE L'ARTICLE "RETRATO DE DOS MODELOS DE FAMÍLIA"
1. Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja.
MODEL HIPERPROTECTOR:
- Les famílies pretenen resoldre tots els conflictes que se li plantegen al fill.
- Volen satisfer tots els desitjos materials sigui quin sigui.
- L’infant acaba esdevenint un ésser que només vol rebre sense fer res, la qual cosa el du a pensar que es poden aconseguir les coses sense fer cap esforç.
- Al nen li arriben dos missatges: d’una banda, “no et preocupis de res, els teus pares t’ho resoldran tot”; i, d’altra banda, el nen acaba per pensar que no pot resoldre res autònomament cap problema la qual cosa acaba esdevenint com a una profecia d’autocompliment.
MODEL DEMOCRÀTIC-PERMISIU:
- Tots els membres del nucli familiar discuteixen sobre qüestions relacionades amb la direcció de la família.
- Les opinions dels pares i dels fills són equivalents, és a dir, totes tenen el mateix grau d’importància.
- Les regles i sancions es valoren conjuntament.
- Els nens acaben convertint-se en petits tirans que controlen totes les decisions familiars, amb la qual cosa els pares acaben cedint a qualsevol petició per tal de no discutir.
2. Fes una breu reflexió sobre elles i destaca les conseqüències que, al teu parer, poden tenir per al desenvolupament futur de l’infant.
CONSEQÜÈNCIES EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'INFANT:
- Tots els membres del nucli familiar discuteixen sobre qüestions relacionades amb la direcció de la família.
- Les opinions dels pares i dels fills són equivalents, és a dir, totes tenen el mateix grau d’importància.
- Les regles i sancions es valoren conjuntament.
- Els nens acaben convertint-se en petits tirans que controlen totes les decisions familiars, amb la qual cosa els pares acaben cedint a qualsevol petició per tal de no discutir.
- Aquests infants, quan surtin del nucli familiar veuran que la realitat és molt diferent i que ningú els solucionarà els problemes ni els donaran el que vulguin sense fer cap esforç.
- Aquesta nova realitat els produirà incongruències i frustracions internes.
- No tindran eines per resoldre els conflictes per ells mateixos.
- Pot arribar un punt en que la situació familiar sigui insostinguda.
- Els nens acaben sent petits tirans que fan el que siguin per aconseguir el que volen. El problema rau en que de petit pot ser només és un cotxe de joguina, però de majors poden tenir problemes amb la justícia.
- La falta de límits pot provocar en l’infant la no regulació d’ell mateix, la dificultat de estar dins una societat reglada per normes de convivència que la faciliten, amb la qual cosa no s’adaptarà.
- El nen pot arribar a no donar-li valor a les coses perquè sempre li han donat i permès tot.
- El nen pot arribar a ser egoista perquè sempre ha tingut tot per només per ell i no ha aprés la importància de compartir amb els altres.
- Aquesta situació familiar i interna pot donar com a conseqüència problemes psicològics i mentals molt greus tant en els pares com en els fills.
En definitiva, voldria destacar, tal i com he comentat en alguna ocasió, que els extrems mai són bons. Per tant, la clau d’un bon lideratge i una bona relació entre pares i fills, rau en l’equilibri entre els diferents models educatius per tal d’agafar el millor de cada fórmula. D’aquesta manera, tal i com podem veure amb el professor Toshiro Kamamori del vídeo “pensant en els altres”, obtindrem un perfecte equilibri entre autoritat i afecte que tot infant necessita.
Altres aspectes treballats a la sessió d'avui, relacionats amb la lectura fan referència a dues frases que Iñaki ens ha escrit i que nosaltres hem hagut d'acabar de diferents maneres. Això és el que ha sortit:
Si ens posem en el lloc de l’infant, el suplantem i és possible que...
- L’infravalorem.
- No sàpiga qui és.
- Adopti un paper que no el pertoca.
- Hagi de solucionar problemes i qüestions que no li corresponen.
Si no limitem és possible que...
- Es converteixin en un petit tirans.
- Que facin el que volen.
- Que no respectin les normes ni l’autoritat.
- Es frustrin quan vegin la vertadera realitat de la vida.
- Els pares els consentin tot i no tinguin consciència del valor de les coses i que aquestes requereixen un esforç.
Per finalitzar la sessió d'avui, Iñaki ens ha escrit una frase a la pissarra per tal que reflexionem sobre allò. La frase i la meva reflexió és la següent:
“Cuando solucionamos un problema al niño, le privamos de una oportunidad de aprender”
Segons el meu parer, això és totalment cert perquè si li donem a l’infant tot fet li fem veure que pot aconseguir tot allò que vulgui sense cap mena d'esforç, la qual cosa no s’ajusta a la realitat. A més a més, equivocar-se és un símptoma d’aprenentatge i si no es brinda aquesta oportunitat, estem privant al nen de que ho descobreixi per ell mateix i la satisfacció que això comporta.
AMPLIANT L'HORITZÓ...
Finalment, m'agradaria fer un petit comentari sobre algunes pàgines molt interessant que he cercat a Internet i que tracten tots aquests aspectes que hem anat mencionant darrerament.
L'enllaç a les pàgines web són les següents:
Aquest és un document en format PDF titulat "Desarrollo personal-social en el ambito familiar" de l'autor Félix López Sánchez, on tracta el tema de la disciplina inductiva, la qual hem treball a la sessió d'avui.
Segons l'autor, els pares ha de recórrer a formes inductives de disciplina amb les seus fills a mesura que aquests van creixent, de manera que des de que comencen a entendre el llenguatge oral li argumenten el perquè de les exigències socies. Gràcies a això, el nen podrà d'una banda, interioritzar les normes no perquè les imposen, sinó perquè les creu necessàries i, d'altra banda, els pares podran controlar certes conductes que de vegades són injustificades.
http://www.aidex.es/publicaciones/jorn-cc/cc-08.pdf
Aquest article titulat "Estrategias de intervención de comportamientos disruprivos en menores de edad" de l'autor Gonzalo Rodríguez, tracta aspectes també molt interessants com ara: les necessitats de la infància; els criteris educatiues de les figures d'apego; les característiques de la disciplina inductiva (aspecte tracta a la sessió d'avui); l'aplicació de les conseqüències; i les actituds necessàries per abordar els conflictes, entre d'altres.
http://dialogodialogo-losrealejos.es/documentos/Estrategias_de_intervencion.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada