Dijous 10 de Febrer de 2011: L'alquímia de les emocions...

ACTIVITAT 3:

1. Cerca i proposa una definició d’emoció reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

A la classe d’avui hem treballat la definició d’emoció que el dia anterior vam deixar per deures. D’aquesta manera, hem posat en comú les nostres definicions i això és el que hem dit:

-Individualment:
L’emoció és un estat més o menys permanent que experimenta tot ésser humà i que sorgeix fruit d’una situació o experiència en concret com pot ser un estímul ambiental. Les emocions, són el resultat de l'aprenentatge de la cultura i les vivències personals. La forma d’expressió d’aquestes canviarà depenent de les cultures segons si estan socialment acceptades o no pel grup humà. La forma en que es manifesten és a través de l’estat anímic o les expressions facials. Hi ha emocions que són considerades primàries perquè són aquelles bàsiques d’on sorgeixen les altres. Aquestes són l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i l’amor.

Els aspectes que fonamenten la meva definició, són els següents:

- La raó per la qual dic què és un estat més o menys permanent, és perquè les emocions, a diferència dels sentiments, són uns estats que sorgeixen de sobte com a resposta d’un estímul concret, mentre que els sentiments són estats afectius més estables.

- Les emocions, a diferència dels sentiments, són el resultat de l'aprenentatge de la cultura i altres vivències personals, mentre que els sentiments són el resultat de la relació, vivències i experiències de la nostra forma d'actuar.

- En quant a la forma d'expressió, cal mencionar que la societat juga un paper molt important segons si considera que està socialment acceptat la manifestació de segons quines emocions en segons quins grups humans. Per exemple, és estesa la idea de que “els homes no ploren”.

- La manera d'expressar aquestes emocions, és a través de les expressins facials i l'estat anímic la qual cosa indicarà si està alegre, trist, enamorat, etc.

- Finalment, destacar que les emocions es poden dividir en primàries i secundàries. Les emocions primàries es consideren bàsiques i són aquelles d'on sorgeixen les altres. Ex. d'emocions primàries: Amor, alegria, tristesa, ràbia, por. Ex. d'emocions secundàries: sorpresa, vergonya, menyspreu etc.

Les pàgines web que he cercat per fonamentar la meva definició, són les següents:
- http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm
- http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm

-Petit grup:
És un sentiment subjectiu ja que la mateixa situació pot provocar una emoció diferent segons la persona. Són universals, ja que es donen a totes les persones del voltant del món i es reproduiran d’una manera o d’una altra depenent de la cultura; els ideals; context familiar, social, econòmic, escolar; edat; religió.... Una de les majors dificultats és saber controlar-les i identificar-les.

En aquest punt, m’agradaria aturar-me per comentar un fet personal que va ocórrer quan la meva companya de petit grup, va llegir la definició que vam fer. Quan va acabar, el professor ens va dir que contradèiem dos aspectes que nombràvem a la definició: què és propi de la persona i que són universals. Per tal de fer-nos entendre, vaig dir: “sí, quizás no nos hayamos explicado bien, lo que queriamos decir es que.....”. Quan vaig dir això, el professor se’m va quedar mirant i em va dir: “si abans no havia entès res ara ho has explicat perfectament”. A jo em va agradar molt escoltar això del nostre professor perquè em va donar molta seguretat i confiança en mi mateixa. Llavors, n’Iñaki va comentar per a tota la classe que l’estratègia que havia fet servir per tornar a explicar alguna cosa que no s’havia entès, era molt bona i útil per dur a terme de cara a la nostra futura professió quan parléssim amb els pares, companys o superiors.

-Gran grup:
Estat psicofisiològic. Es provoca per la interacció amb l’entorn, però també pot venir per un component intern (és difícil discernir el que ve de dins i el que ve de fora). És un sentiment subjectiu ja que es dóna a les persones d’una manera diferent i a la vegada són universals ja que es reproduiran de maneres diferents segons el context, característiques.... Una de les majors dificultats és saber gestionar-les i identificar-les.


A continuació, Iñaki ens ha repartit unes fotocopies titulades “Emociones primarias y su alquímia”. Aquesta exposa les cinc emocions primàries més importants i que permeten la supervivència de l’espècie humana. Aquestes són les següents:

-Amor:













L'amor és un concepte universal i relatiu a l’afinitat entre éssers. Habitualment s’interpreta com un sentiment relacionat amb l’afecte i l’apego, i és resultant i productor d’una sèrie d’emocions, experiències i actituds. Sol associar-se amb l’amor romàntic.
http://es.wikipedia.org/wiki/Amor

-Por:

















La por o temor és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o supòsit, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l'aversió natural al risc o l'amenaça, i es manifesta tant en els animals com en l'ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror.
http://es.wikipedia.org/wiki/Miedo

-Ràbia:















La ràbia i l'enuig són un fort sentiment d'hostilitat. És una emoció que sorgeix quan alguna norma que considerem important en la nostra vida ha estat violada per algú; inclusivament per nosaltres mateixos.
http://www.las-emociones.com/rabia.html

-Tristor:











La tristor és un estat afectiu provocat per un decaïment de la moral. És l'expressió del dolor afectiu mitjançant el plor, el rostre abatut, la falta d'apetit, etc. Sovint ens sentim tristos quan nostres expectatives no es veuen complertes o quan les circumstàncies de la vida són més doloroses que alegres. L'alegria és l'emoció contrària.
http://es.wikipedia.org/wiki/Tristeza

-Alegria:











L'alegria és un estat interior fresc i lluminós, generador de benestar general, alts nivells d'energia i una poderosa disposició a l'acció constructiva, que pot ser percebuda en tota persona, sent així que qui l'experimenta, la revela en la seva aparença, llenguatge, decisions i actes. La tristesa és l'emoció contrària.
http://es.wikipedia.org/wiki/Alegr%C3%ADa_(emoci%C3%B3n)


ACTIVITAT 4: EN EL CAPÍTOL DE L'ALQUÍMIA DE LES EMOCIONS, TROBARÀS AL FINAL DE CADASCUNA D'ELLES UNS QUADRES QUE PARLEN DE LES ESTRATÈGIES EDUCATIVES.

1. Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

1. Amor
-“Tots els éssers humans cerquen ser amats i reconeguts. Aquest sentiment és, en molts casos, el motor dels nostres comportaments, dels nostres desitjos i necessitats. Com a mestre, i com a pares i mares, hem de tenir-ho sempre present”.

He elegit aquest punt, perquè penso que és la millor estratègia educativa en torn a l’estima, ja que tothom necessitat ser estimat i tenir un temps de dedicació per part d’aquelles persones que siguin importants per ell.

Quan hem fet la posada en comú en petit grup, he coincidit amb les meves companyes en aquest punt però una d’elles, a banda d’aquest, havia posat també el següent: “Amar, i per tant establir vincles afectius, és un element bàsic per a un creixement emocional harmònic”. Personalment, aquest punt també em va semblar interessant, però al final vaig deixar l’altre perquè penso que és més ampli i també recull aquesta idea. Llavors, quan ho vam posar en comú en gran grup, totes vam coincidir.

2. Por:
-“És important que la por deixi de ser una mostra de debilitat i es visqui com un fet quotidià. Hem de conviure amb la por i no negar-la”.
-“Tot el món té por a alguna cosa, inclús el valent. És important transmetre aquesta idea als nens per a desmitificar al covard. El covard és el que amaga la por, per a obtindre de ell avantatges o poder”.

He elegit aquests punts perquè d’una banda, considero que tenir por ha de deixar de ser un mostra de debilitat de la persona perquè tothom ha tingut por en algun moment de la seva vida. Amb la qual cosa, ha de ser vist com un fet normal.

Quan ho hem posat en comú en petit grup, les meves companyes i jo havíem coincidit, però en gran grup no. El grup de la marina van seleccionar aquest punt: “La por, al mateix temps que permet crear també limita. Conèixer-la ajuda a créixer”.

En referència a aquest punt, vam comentar que la por permet crear perquè, d’una banda, possibilita la creació i imaginació de situacions fantàstiques i, d’altra banda, perquè crea estratègies de funcionament per evitar situacions d’estrès.

3. Ràbia:
-“Parlar sobre el que ha ocorregut, fent-li ver que aquesta actitud no condueix enlloc, aportant suggeriments i altres vies per a resoldre els problemes”.
-“Donar un temps per a que el nen demani disculpes, perquè aprendre a demanar perdó és difícil després de sentir molta ràbia, sobre tot sentir-lo. Donar temps és fomentar la sinceritat d’allò que sentim i fem”.

He elegit aquests dos punts perquè considero que sobretot a l’etapa infantil, és molt important parlar sobre el que ha ocorregut per tal de posar nom als sentiments que tenen els nens i per ajudar-nos en el desenvolupament del llenguatge. A més a més, també és important donar-los un temps de reflexió per assumir el que han fet i viscut. No podem pretendre que un nen que ha pigat a un altre li demani perdó quan nosaltres vulguem només per quedar-nos contents perquè no serà sincer. Hem de deixar temps perquè siguin ells qui ho vegin oportú.

Llavors, quan ho vam posar en comú en petit grup, les meves companyes em van aportar un altre punt molt interessant que en un principi no vaig tenir en compte. És el següent: “Acollir-lo corporalment si no se li passa sol, encara que de entrada no vulgui”. D’aquesta manera, vam arribar a l’acord d’agafar aquests tres punts per tal de plantejar la nostra reflexió a mode de procés. Per tant, en un principi s’hauria d’acollir corporalment al nens, llavors quan estigui més tranquil parlar amb ell per fer-li entrar en raó i, finalment deixar-li temps perquè reflexioni sobre què farà a partir d’ara.

4. Tristesa:
-“Si ens permetrem expressar la pena és més probable que, a poc a poc, acceptem que hem perdut alguna cosa i puguem començar de nou”.
-“Aprendre a viure el dol en petites pèrdues ajuda a afrontar els moments més difícils. Afrontar-la vol dir dedicar un temps a plorar, a estar a soles amb el nostre dolor”.

He elegit aquests dos punts, perquè considero que és molt important que des de petits els nens entenguin que les persones moren igual que els animalets, i que aquesta pèrdua es pot superar. Per suposat que haurà un moment de dolor i de dol però és molt important que es passi per aquest moment perquè sinó mai es superarà. No es pot evitar perquè sempre estarà dins. Per tant, evitar o amagar no condueixen enlloc i a la llarga aquests sentiments retinguts poden sortir a mode de malalties mentals molts greus com ara depressions, etc.

Llavors, quan ho hem posat en comú, les meves companyes i jo hem coincidit però també ha destacat aquest altre punt: “Les experiències doloroses ens permeten veure la nostra vulnerabilitat com a persones, ens fan humils davant els altres, i aquests sentiments ens apropen als de les altres persones. Aquest estat emocional de tendresa pot ser molt gratificant si es procura un enfocament positiu”.

5. Alegria:
-“Posar humor a la vida. És una bona actitud que ha de contagiar-se als nens. Els problemes poden tenir solució i, mirats amb un punt d’alegria, es sobre duen millor”.
- “És una bona experiència de joc excitar-se, alterar-se, provar el propi límit de la bogeria i tornar de nou a la serenitat, a trobar l’equilibri. Si hem jugat a això abans, tindrem més ferramentes per a la vida real”.

He elegit aquests punts perquè crec que resumeixen molt bé les estratègies a seguir per part d’un mestre per tal de fomentar l’alegria a la classe.
Llavors, en posar-ho en comú amb les meves companyes, aquestes van destacar també el següent punt: “Poder riure’s d’un mateix és una mostra d’humilitat i tolerància cap a un mateix. Es pot proposar als nens i també als adults”. En referència a aquest punt, he de mencionar l’aportació realitzada per la meva companya, Núria, que va dir què és important ensenyar això a classe perquè sinó pot ocórrer que moltes vegades et fan una broma però el que per a tu pot ser graciós, per l’altre no ser-ho.

Personalment, he d’afegir que moltes vegades els infants poden gastar “bromes” a altres però per ells no ser-ho. A això se li diu “bulling” i és un terme anglosaxó per referir-se a l’assetjament escolar entre els alumnes d’un centre escolar. Per tant, és important que nosaltres, com a futures mestres, tinguem una especial atenció per detectar possibles casos de bulling i trencar amb ells el més ràpid possible.


Altres qüestions que vam parlar a classe, va ser sobre la importància de canviar el terme controlar emocions, pel de gestionar les emocions.

També vam parlar molt per damunt sobre el maltractament a les dones i els infants, ja que serà el darrer tema que estudiarem a classe. No obstant, Iñaki ens va avançar una dita de l’autor Varudi que diu així: “No soy culpable, soy una víctima”. Amb això l’autor vol dir que les persones que han sofert aquest tipus de maltractament s’han de veure com a víctimes, però no com les culpables del que les ha passat.

Finalment, Iñaki ens va donar una altra fotocopia titulada: “El desarrolo del apego durante la infancia” dels autors Félix López i Maria José Ortiz.


Deures pel proper dia:

-Comenta la frase següent: “La ironia, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños”.

A jo personalment, no m’agrada molt aquest punt perquè considero que els nens a aquestes edats, encara no tenen del tot desenvolupat el sentit de la ironia i per això si fan una broma a un company segurament tendirà més a la burla que no a l’humor i la sàtira.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

-Diferència entre emoció i sentiment.

L'emoció sorgeix davant una situació que apareix de sobte, bruscament. No és instintiu, ni tampoc innat i és el resultat d'un aprenentatge. Per tant, és adquirit per processos complexos d'aprenentatges d'una cultura i per incorporació de vivències personals.

Mentre que els sentiments, en funció dels éssers socials del nostre context social i cultural, són resultat de la relació, vivències i experiències de la nostra forma d'actuar. Són estats afectius, més complexos, més estables, més duradors i menys intensos que les emocions. No hi ha un estimulo que fa que sorgeixi en un moment, si no que és producte d'una situació progressiva que deixa la seva petjada.

Pàgina web d’on he tret la definició:
http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasemocionesysecundarios.htm

-Reflexió sobre la lectura de la fitxa: “El desarrolo del apego durante la infancia”.

La lectura “El desenvolupament del apego durant la infància” m’ha semblat molt interessant perquè tracta tot el tema del apego tan important durant la primera infància. Aquesta defineix l’apego com un llaç afectiu que forma part d’un sistema intrafamiliar, és a dir, fa referència a les relacions de parentesc biològic. El vincle que la sustenta és el compromís. Per tant, les relacions de parentesc i d’apego als pares són els elements essencials de la família.

El vincle de l’apego respon a la necessitat de sentir-se segur i protegit amb una o vàries persones que sabem condicionals, disponibles i eficaces. D’altra banda, podem dir que entre les funcions de l’apego podem trobar la d’afavorir la supervivència del nadó, ja que els bebès humans quan neixen tenen poques o cap possibilitat de sobreviure sense la cura personal d’un adult, cercar la seguretat de les persones amb les que s’ha establert el vincle, fomentar la salut física i psíquica, el joc plaent, el desenvolupament social, etc.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que ha corroborat el que jo pensava, és quan diu que nombrosos estudis afirmen que l’alimentació no crea vincle, sinó el contacte físic de la mare amb el fill.

La lectura, també tracta sobre la formació de l’apego. Aquesta es construeix a partir de tres aspectes fonamentals:

- La sincronia interactiva: els infants imiten els gestos o conductes dels cuidadors aconseguint una sincronia. Així es produeix una interacció per torns.
- La desformalització: infant i cuidador empren sons i fonemes no convencionals. Pareix com si s’entenguessin amb la mirada.
- La multifuncionalitat de la interacció: aquesta interacció no només serveix per satisfer els cuidats físics i cognitius, sinó també els afectius, de plaer i de joc.

Un altre aspecte que tracta la lectura, són els tipus d’apego que es poden formar. Podem trobar els següents:

-Apego segur: Aquest nens, en presència de la figura d’apego, tenen la confiança d’explorar el seu entorn.
-Apego ansiós ambivalent: En aquests nens l’exploració del seu entorn en presència de la mare és baixa o nul•la i no s’allunyen d’ella. L’ansietat davant la separació és molt intensa. Quan la mara torna, el nen per una banda cerca la proximitat, però per l’altra la rebutja (ambivalència).
-Apego evitatiu: aquests nens es mostren passius o indiferents i escassa o nul•la ansietat davant la separació. Eviten el contacte quan la figura d’apego torna.

Finalment, destacar un darrer aspecte que mostra la lectura i que fa referència sobre la separació. Aquesta té tres fases:

1. Fase de protesta: es produeix quan s’adonen que estan sols. El nen cerca la figura d’apego amb plors i crides. És normal que rebutgin la cura de nous cuidadors. Davant el rencontre el nen no voldrà separar-se de la figura d’apego.
2. Fase d’ambivalència: pèrdua de vigor en les seves protestes. Presenta un comportament ambivalent davant els nous cuidadors. Davant el rencontre amb la figura d’apego, el nen mostrarà hostilitat.
3. Fase d’adaptació: El nen acaba adaptant-se a la nova situació, superant la seva ansietat i restablint nous vincles. La separació universal és la incorporació a un centre d’educació infantil. Aquesta institució ha d’afavorir la seguretat emocional de l’infant per evitar el sofriment.