ACTIVITAT 5: REFLEXIONA SOBRE EL CONTINGUT DELS TEXTOS I DEL VÍDEO.
A la classe d’avui, hem vist un vídeo molt interessant titulat “Desenvolupament de les Emocions”. Aquest tracta sobre cóm es produeix el desenvolupament de les emocions en els infants des del moment de néixer fins que es fan grans. Aquest tracta aspectes tan interessants com ara quines són les emocions que sorgeixen primer, la importància d’aquestes per comunicar-se quan encara no han adquirit el llenguatge oral, com intervenen els factors genètics i del temperament en el desenvolupament posterior d’aquestes emocions inicials, diferències entre homes i dones en quant a l’expressivitat facial dels gestos, entre d’altres.
Aquí teniu el vídeo:
Finalment, per tal d’aprofundir més en la meva reflexió, contestaré a les preguntes següents:
1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?
Alguns dels aspectes que ja coneixia i que, arran de veure el vídeo, he pogut reforçat són els següents:
Ja sabia que els nadons d’un mes de vida, quan van un gest que s’assembla a un somriure, i la figura d’apego respon a aquest gest, això farà que el nen ho torni a fer de manera que es retroalimentarà. Per tant, és molt important que durant els primers mesos sobre tot, hi ha hagi un adult amb el nen que l’estimuli i contesti amb gestos i carícies per tal que el nen es desenvolupi més i millor.
També sabia i he pogut corroborar, que durant els primers tres mesos, els nens fan servir els crits i remors com a forma per comunicar-se amb les seves figures d’apego, ja que encara no han desenvolupament el llenguatge oral. En aquest cas, l’adult de referència ha d’aprendre a diferenciar entre els diferents tipus de plors (de disgust, de fam, de necessitat d’afecte, etc.) per tal de respondre de manera efectiva a les necessitats del seu infant.
Un altre aspecte que també he pogut corroborar, és la importància de l’emoció mare com a font de totes les altres. Per tal d’educar i posar límits als infants, és importantíssim l’establiment d’una base segura d’apego perquè només a través de l’estima i l’afecte es podrà educar tal i com podem veure al vídeo. A més a més, de igual manera, tal i com hem pogut observar a alguns dels experiments, només a través del vincle de l’apego els nens són capaços d’explorar i descobrir allò que els envolta. Fer lligams per llavors deslligar-se’n (experiment del nadó que creua l’abisme per arribar a on és la seva mare).
Que a partir dels tres mesos d’edats ja tenen un repertori d’emocions bàsiques i sentiments que poden expressar, és un altres aspecte que ja havíem estudiat prèviament a classe i que he pogut corroborar amb el vídeo. Aquests sentiments primaris són la frustració, la ira, la sorpresa i el plaer.
Finalment, un altre aspecte que considero interessant i que reforça el que ja sabia, fa referència als mecanismes que tenen els infants per autoalleujar-se i autoregular les pròpies emocions. Tal i com podem veure al vídeo, els infants mostren mecanismes per tancar situacions d’estrès que els provoquen por com ara dir-li adéu a l’objecte, amb un petó es cura, si et fas mal a la porta dir-li dolent, desviar l’atenció, cantar, entre d’altres. Aquestes estratègies s’aprenen a través de l’afecció i la figura privilegiada d’apego.
2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?
Alguns dels aspectes que m’han a portat nous coneixements arran de veure el vídeo, són els següents:
He pogut aprofundir molt més en el procés del desenvolupament de les emocions en els infants mes a mes veient quin és el ritme d’evolució típic d’aquests. D’aquesta manera, he pogut apreciar molt millor quins són els avanços que es produeixen segons el més en que es trobi l’infant. Per exemple, ara sé que al primer mes el riure només és un reflex, que entre el segon i el quart mes comencen a aguantar el coll i a centrar la mirada, que a partir dels tres mesos ja té un repertori d’emocions que fa servir per comunicar-se, entre d’altres.
Un altre aspecte que m’ha cridat moltísim l’atenció, és l’experiment en que mostren al nadó de pocs mesos una cara alegre y una altra trista acompanyada d’una veu alegre i el nen és capaç d’associar la cara amb la veu. Però el més sorprenent de tot, és que els nens són capaços de fer la mateixa associació amb qualsevol dona, abans que amb el propi pare. El motiu d’això, que ràpidament vaig detectar mentre veia el vídeo, és que les dones són molt més expressives que els homes i els moviments de cap són més amplis que no en el pare. De fet, el vídeo demostra que els nadons de 12 setmanes de vida poden associar la cara de la pròpia mare amb la veu i la d’altres dones una setmana després, mentre que la del propi pare i altres homes moltes setmanes després.
Seguint amb aquest punt sobre l’associació dels infants des gestos i expressions de la seva mare, m’agradaria destacar un altre experiment que m’ha cridat molt l’atenció i que personalment desconeixia. Em refereixo a l’experiment en que col•loquen a un nadó damunt una plataforma, a l’extrem contrari és la seva mare i al mig, hi ha un abisme aconseguit amb l’efecte òptic d’un mirall. El nen comença a gatejar i quan arriba a l’abisme, la mare posa cara d’espant o enuig la qual cosa fa que el nen retrocedeix. Però quan posa una cara alegre, el nen passa sense por.
Un altre aprenentatge que he adquirit arran de veure el vídeo te a veure amb una prova fisiològica realitzada a infants de 4 mesos per a determinar per què dos nens reaccionen diferent davant el mateix estímul. Aquest experiment suggereix que això és degut a diferents causes com ara: el temperament del nen, que serà diferent a cadascun; els factors ambientals, és a dir, quines estratègies comportamentals t’hagin transmès; i factors genètics. Per tant, segons la resposta que donin les persones més pròximes a l’infant, aquests emocions romandran en el temps o desapareixeran. En aquest punt, el vídeo mostra que els infants amb un caràcter més tranquil és degut lòbul dret, mentre que una personalitat més nerviosa la controla el lòbul esquer.
Finalment, un altre coneixement que he adquirit arran de veure el vídeo és que els infants prenen consciència de ells mateixos quan experimenten el sentiment de vergonya. Això ocorre al voltant dels dos anys i el nens són capaços de reconèixer-se com una persona independent. Un experiment en relació a això, és repetir el nom de l’infant vàries voltes mentre el senyales. Segons el temperament i caràcter d’aquest, es posarà a plorar o simplement riurà mentre es tapa la cara. Un altre experiment és posar-lo davant un mirall a un puntet vermell al nas. Si el nen encara no té consciència d’ell mateix, probablement tractarà de cercar l’infant que veu per darrera del mirall. L’emoció contrària a la vergonya és l’orgull. Cal destacar què és fonamental posar en valor allò que fa l’infant per tal d’assegurar un creixement emocional sa.
3. Quins aspectes torbes que son susceptibles de debat o discussió?
Un aspecte que considero que pot ser susceptible de debat o discussió, fa referència a la fiabilitat dels experiments i les proves realitzades al nadons. El motiu d’això, és que és molt difícil tenir totes les variables que intervenen, en un experiment d’aquest tipus, controlades. Veiem els següents exemples:
D’una banda, l’experiment per determinar els mecanismes d’autocontrol del propi infant en que demanen als pares que ignorin als seus fills, potser alguns pares fins i tot han interactuat amb els infants amb la qual cosa, encara que no els hagin ajudat, el nen ha trobat el seu afecte i suport.
O d’altra banda, que per exemple els pares hagin estimulat des de petit al seu infants i l’hagin ensenyat estratègies per exemple per autoregular-se i que això faci que aquest infant en concret no respongui com ho farien altres nens.
No obstant això, com ja sabem en tot experiment es realitza un mostreig el suficientment ample com per a adquirir un resultat prou fiable. El que succeeix és que al vídeo es mostren els casos més destacats per tal d’atreure al públic que ho veig. Però sense dubte jo penso que aquest estudi té una base científica molt sòlida que recolza aquesta qüestió i d'altres.
4. Quina funció compleixen les emocions morals?
En primer lloc, començaré esbossant una definició el més acurada possible sobre el concepte d’emoció moral. En paraules de l’autor Lawrence Shapiro:
"Les emocions morals són aquelles manifestacions que plantegen l'ésser humà que dóna mostra de la preocupació pels altres, de tal forma que respectin les normes socials imposades en la comunitat on habiten.Aquestes emocions morals haurien de ser exercitades des de la infància, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament adequat d'un ser social. Per a aquesta fi és convenient que els nens distingeixin entre les conductes bones i dolentes, igual que reconeguin, respecti i vetlli pels drets tant de si mateix com dels altres; i finalment que en el seu diari viure experimenti emocions negatives de forma tal que el nen reconegui i transformi els seus actes. Les emocions que regulen la conducta moral són l'empatia i l'atenció, ja que aquests afavoreixen les relacions socials, familiars i personals en pro d'un bon desenvolupament emocional".
La pàgina web d'on he tret la informació és la següent:
- http://www.buenastareas.com/ensayos/Emociones-Morales/61873.html
Per tant responent a la pregunta plantejada anteriormen puc dir que, al meu parer, la funció que compleixen les emocions morals és la de fer conscient a l’individu d’allò que està bé i el que està malament, per tal d’actuar en conseqüència. Seria quelcom així com la “veu de la consciència” que et diu si el que fas està moralment bé o malament.
Segons la meva opinió, és molt important educar als nostres infants des de ben petits tant des de la família com des de l'escola en el coneixement de les emocions morals per tal de "crear" bones persones. En aquest punt, m'agradaría fer menció d'un lectura molt interessant que vam llegir el semestre passat per a l'assignatura de Psicologia de l'Educació amb la professora Tiana. El títol és el següent: "¿Cómo se aprende en la infancia a ser buena persona?".
Aquesta lectura, exposa que uns dels assoliments més importants de la infància és arribar a comprendre com és el món que l’envolta de tal manera que pugui anar construint els principis que ho configuren. La lectura proposa dos principis fonamentals de comprensió del món social: D’una banda, els principis morals que són aquells que afecten a les relacions entre persones garantint els seus drets i benestar. Per exemple, rebutjar a un nin perquè duu ulleres va en contra de les regles morals; i, d’altra banda, les regles convencionals que són les que garanteixen un cert ordre social. Per exemple, demanar torn de paraula, demanar disculpes, demanar “per favor”, etc.
A continuació, la lectura planteja la següent pregunta: “¿És igual de greu menjar amb els dits (principis convencionals) que no jugar amb una nena perquè està gordeta (principis morals)?”. Evidentment, no és el mateix, ja que en el segon cas s'està duent a terme un rebuig social que no es pot tolerar en cap cas sigui quina sigui la cultura així com el context polític i social del que estiguem parlant. Mentre que l'exemple del primer cas, pot ser una costum cultural que s'ha de respectar com és el cas de les tribus indígenes.
En definitiva, els principis morals bàsics són aquells que faciliten ser i actuar com a una bona persona. És per això que tant des de l’escola com des de la família s’ha d’educar als infants en els principis convencionals, perquè milloren la convivència entre persones, però sobre tot és important educar-los a consciència en els anomenats principis morals perquè, al igual que les emocions morals de les que parlàvem al començament d’aquest punt, són les que garantiran que puguem considerar a quelcom com a una “bona persona”.
Altres aspectes que tracta la lectura fan referència a les estratègies d'intervenció per tal d'afavorir l'autonomia dels infants. Aquesta proposa actuacions com ara estimular l'argumentació dels infants, que els càstigs estiguin relacionats amb la conducta negativa que es vol que desaparegui, etc.
I finalment un darrer aspecte que tracta la lectura, i que també hem treballat a les classes de Socioemocional, fa referència a la coherència entre allò que diem i el que fem. És important per als infants l’aprenentatge a través de models de comporament adequats, o a través de les narracions de contes a partir de personatges heroics. Això té relació amb el tema donat a classe sobre l’Aprenentatge Social o Vicari de Bandura que sosté que els infants aprenen per imitació. Per tant, mostrar-los unes conductes i actuacions adequades és molt important en la seva construcció de la seva moralitat com a bones persones.
El document "¿Cómo se aprende en la infancia a ser buena persona?" és el següent:
Como Se Aprende en La Infancia a Ser Buena Persona
Finalment, m'agradaría recomendar la següent pàgina web que he trobat a Internet. Es tracta d'una reflexió molt interessant d'una dona anomenada Susana Frisancho exposat al seu bloc, i que tracta sobre el paper que tenen les emocions en el desenvolupament moral i que té molt a veure amb el tema que ens ocupa.
Un aspecte que m'agradaría destacar sobre el seu discurs, fa referència a les emocions morals complexes on diferenïa entre negatives (vergonya, remordiment, culpa) i positives (empatía i simpatía).
L'enllaç al seu bloc és el següent:
- http://blog.pucp.edu.pe/item/2080/que-papel-tienen-las-emociones-en-el-desarrollo-moral
5. Reflexió global del vídeo.
Segons la meva opinió, aquest vídeo ha estat molt útil alhora que interessant, ja que m’ha servit per comprendre una mica millor el complex procés de desenvolupament de les emocions dels nadons des del moment de néixer.
Alguns dels aspectes que més m’han cridat l’atenció, com ja he anat comentant al llarg de la meva reflexió, són els referents als diferents processos que van adquirint els infants en el desenvolupament progressiu de les emocions com ara que al primer mes de vida el somriure és un acte reflex, mentre que al tercer mes es tracta d’una retroalimentació com a resposta a l’adult de referència; la importància de distingir entre els diferents plors, ja que durant els primer mesos, quan l’infant encara no ha adquirit el llenguatge oral, la manera que té per comunicar-se és plorar; la importància dels factors genètics i el temperament en el desenvolupament posterior de les emocions inicials; quines són les emocions que sorgeixen primer i en quin moment ho fan; que els nadons de 13 setmanes són capaces d’associar la cara d’altres dones abans que la del propi pare, entre d’altres.
En definitiva, gràcies a aquest vídeo he pogut adquirir nous aprenentatges que desconeixia i penso que ara sóc una mica més conscient de la importància d’educar als nostres infants des de ben petits per tal de garantir-los un correcte desenvolupament afectiu i emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada