Dijous 17 de Febrer de 2011: "No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mi..."

Avui hem començat la classe de Socioemocional amb aquestes dues frases tan emotives de l'autor Félix López Sánchez.

- "No n'hi ha prou amb que no em peguis i no facis mal, has d'aprendre a tocar-me, acariciar-me, abraçar-me, cantar-me, gronxar-me".

- "...No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mí”.

Sobren les paraules per veure la càrrega emocional i afectiva que desprenen aquestes línies i la imatge que he seleccionat i que, al meu parer, recull molt bé la idea d'aquestes frases.

Això ens ha servit per introduir el tema que hem tractat a la sessió d'avui sobre les condicions que han de tenir les figures d'afecció. Aquestes són les següents:

- Que el fill sigui desitjat per un grup familiar que estigui disposat a tenir cura d‘el i la capacitat per fer-ho
- Que siguin varies
- Poden desvincular-se de la parella però mai dels fills.
- Han de disposar de temps per a interactuar amb ells fills.
- Han de ser accessibles als seus fills
- Deuen percebre les demandes dels seus fills
- Han de saber interpretar-les correctament
- Han de respondre a elles.
- I ho han de fer contingentment
- Han de ser coherents en les seves actuacions amb els fills
- Han d’actuar en els conflictes aplicant les formes de disciplina adequades.
- Han de fomentar la participació en el sistema familiar
- Han de servir com a models d’identificació sistema familiar
- Han de cercar la integració en la comunitat i ser coneixedors dels sistemes de recolzament social
- Han de saber afrontar els successos estressants i saber cercar ajuda quan sigui necessari.

A continuació, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points:

d’una banda, un de Félix López Sánchez que tracta sobre l’afecció i el pare del vincle afectiu John Bowlby. Aquest, tracta aspectes com ara les relacions, els lligams, la incondicionalitat, la tendresa, l’autoestima, l’estima, l’empatia, entre d’altres. A més a més, parla sobre la importància de l’establiment d’una base segura d’afecció, ja que és a partir d’aquesta que el nen podrà enfrontar-se al món que l’envolta per tal de conèixer-lo i explorar-lo. Un altres aspecte, són el tipus de vincles que es poden formar com ara l’ansiosa-evitant, ansiós-ambivalent, etc.;

i, d’altra banda, l’altre que tracta sobre les condicions de les figures d’apego que estableix una sèrie d’ítems o requisits imprescindibles per tal d’assegurar una base d’apego segura per l’infant. Algunes d’aquestes són que el fill sigui desitjat, disposar de temps per ell, que sigui accessible per al fill, que mai es desvinculi d’ell, ser coherent en les actuacions, etc.

Finalment, el professor ens va mostrar una cançó molt emotiva de Joan Manuel Serrat titulada “Niño”. La lletra d’aquesta és la següent:

“NIÑO” de Joan Manuel Serrat

<<A menudo los hijos se nos parecen, a si nos dan la primera satisfacción. Esos que se menean con nuestros gestos echando mano a cuanto hay a su alrededor. Esos locos bajitos que se incorporan con los ojos abiertos de par en par. Sin respeto al horario ni a las costumbres y a los que por su bien hay que domesticar.

Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca.

Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma, con nuestros rencores y nuestro por venir. Por eso nos parece que son de goma y que les bastan nuestros cuentos para dormir. Nos empeñamos en dirigir sus vidas sin saber oficio y sin compasión. Les vamos transmitiendo nuestras frustraciones con la leche templada y en cada canción.

Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca.

Y nada ni nadie puede impedir que sufra, que las agujas abancen en el reloj, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan y que un dia nos digan adios>>.

Aquí teniu el vídeo:



En primer lloc, m’agradaria d’estacar el sentiment i la força amb que aquest home aconsegueix transmetre les seves cançons. La veritat és que es tracta d’un lletra super emotiva i carregada de passió que fan aflorar els nostres sentiments més profunds.
Algunes frases que m’agradaria destacar més especialment, són les següents:

- "A menudo los hijos se nos parecen, a si nos dan la primera satisfacción".
Aquesta frase, al començament de la cançó, ja té un càrrega emocional molt forta, perquè per a un pare que el seu fill se li sembli ja és la primera satisfacció que li pot donar.

- "Esos que se menean con nuestros gestos".
Aquesta frase també té molt a veure amb la frase anterior, ja que els nens van incorporant a poc a poc i quasi inconscientment el gestos dels seus pares.

- "Esos locos bajitos que se incorporan con los ojos abiertos de par en par".
Amb aquesta frase, l’autor diu una gran veritat i és que, per una banda, els nens petits són com uns bojos baixets perquè corretegen per tot arreu sense parar i , per l’altra, que tenen els ulls oberts de par en par perquè volen descobrir el món que els envolta i conèixer-ho tot.

- "Sin respeto al horario ni a las costumbres y a los que por su bien hay que domesticar".
Amb aquesta frase, es posa de manifest el fet que els nens, quan són petits, encara no tenen adquirits els hàbits dels adults, i per això s’aixequen per la nit i no volen dormir o no volen menjar quan toca, etc. També diu que se’ls ha de domesticar per fer veure que sense aquesta cura dels seus pares, no podrien incorporar-se a la societat.

- "Niño deja de joder con la pelota. Que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca".
L’estribillo, també és molt directe i suggerent perquè resumeix molt bé les limitacions i prohibicions injustificades que sovint els pares fan als fills. S’ha de tenir en compte, que els nens d’aquestes edats necessiten el moviment, necessiten toca i experimentar perquè només així coneixeran el món que els envolta.

- "Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma, con nuestros rencores y nuestro por venir. Por eso nos parece que son de goma y que les bastan nuestros cuentos para dormir. [...] Les vamos transmitiendo nuestras frustraciones con la leche templada y en cada canción".
Amb aquesta frase, jo pens que l’autor pretén transmetre que sovint els pares paguen amb els fills els seus problemes o frustracions i que llavors creuen que amb un conte ja van llestos per dormir com dient que amb això tot es cura i es perdona, i no és així perquè els pares han de transmetre als seus fills que l’estimen i donar-li afecte i estima.

- "Nos empeñamos en dirigir sus vidas sin saber oficio y sin compasión".
Amb aquesta frase, l’autor transmet una idea que molt sovint fan els pares, i és voler controlar les seves vides fent-los fer allò que a ells els hagués agradat fer de joves però que no van poder. Això és un error, perquè els pares han de deixar que el seu fill sigui una persona diferent i que tingui gustos i aficions pròpies perquè cada persona és única. Per tant, s’han de tenir en compte les seves motivacions i interessos per no caure en aquest error.

- "Y nada ni nadie puede impedir que sufra, que las agujas abancen en el reloj, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan y que un dia nos digan adios".
Finalment, l’autor recita aquesta darrera frase també carregada d’un alt valor sentimental. Aquest pretén fer veure que el temps passa molt ràpidament i que en poc temps passen de ser un “Locos bajitos” a uns adults que se’n van de casa casats i amb la seva pròpia família, i és llavors quan et diuen adéu.

En definitiva, he de dir que personalment m’ha agradat molt aquesta cançó que no havia escoltat avanç, però sobretot m’agradaria destacar la capacitat d’aquest cantant per saber transmetre tants de sentiments i emocions en una sola cançó.


AMPLIANT L'HORITZÓ...

Finalment, m'agradaria deixar constància d'una pàgina web que he trobat a Internet que em pareix molt útil i interessant. Es tracta d'un document en format PDF titulat “Desarrollo personal-social en el ambito familiar” de l’autor Félix López Sánchez. En ell, l’autor tracta aspectes molt importants alhora que interessants sobre el desenvolupament de l’infant dins el context familiar, i a més ho fa d’una manera molt clara i precisa. Els aspectes que tracta són: els drets dels infants; les condicions que ha de reunir el grup familiar per satisfer les necessitats fonamentals dels infants i les funcions bàsiques d’aquestes, les quals vaig comentar a la sessió que vam treballar la família; com han de ser les figures d’apego, entre d’altres.

L'enllaç a la pàgina web és el següent:

- http://www.aidex.es/publicaciones/jorn-cc/cc-08.pdf