ACTIVITAT 6:
1. Fes una definició de dos o tres línies màxim del que entens per família que pugui adaptar-se als diferents tipus de família que coneguis.
Avui hem començat la classe d'Educació Socioemocional intentant definir individualment el concepte de família de tal manera que pugui adaptar-se als diferents tipus de família que coneixem. Això és el que ha sortit:
-Individualment:
La família és el grup humà més pròxim entre persones. El motiu que les uneix són relacions d’estima i afecte entre elles. A més a més, és la entitat de socialització primària dels infants. Les funcions que han de complir són de cura, protecció, afecte, ensenyança, introducció a la vida adulta de la societat, etc.
El tipus de família que hi ha són les tradicionals, monoparentals, reconstituïdes, etc.
- Petit grup:
La família constitueix el grup humà més pròxim entre les persones. El motiu que les uneix són les relacions d’estima i afecte entre elles. Entre les funcions bàsiques que garanteix la família són aspectes biològics (cura de l’infant, alimentació, higiene, etc.), físics (de creixement) i emocionals (afecte, estima, socialització, seguretat, protecció, etc.). Els tipus de famílies existents serien: tradicional (pare-mare); homosexuals, monoparental, extensa, reconstituïda, d’acollida, etc. Hem de tenir present que als diversos tipus de famílies poden compartir consanguinitat o no, podent considerar-se família.
- Gran grup:
Quan vam posar totes les definicions en comú, vam treure els següents conceptes clau que s’han de donar quan parlem de família:
-Conjunt de persones amb parentesc biològic o no. Mínim han de ser dos.
-Incondicionals. És un aspecte fonamental perquè proporciona seguretat.
-Garanteix la supervivència biològica i social del conjunt.
-Pot tenir una proximitat o llunyania.
-Vincle afectiu (això és el que diferència la família dels amics).
Llavors, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points sobre la família:
d'una banda, un que defineix el concepte de família i exposa les diferents tipologies de famílies existents. M’agradaria d’estacar una definició molt simpàtica i que m’ha cridat molt l’atenció per la raó que té i que diu així: “Una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia”;
i, d’altra banda, l’altre que tracta sobre les funcions bàsiques de la família, entre les que podem destacar la satisfacció de les necessitats principals, com a transmissora de valors, com a grup de control, model d’imitació, lloc de participació, lloc de descans, entre d’altres.
2. Contrasta-la amb les diferents presentacions del tema i d’altres documents que hagis pogut consultar i mira si pots millorar-la incorporant nous aspectes que hagis trobat interessants.
Com ja sabem, la família ha experimentat diverses transformacions durant les darreres dècades com a conseqüència dels canvis socials. D’aquesta manera hem passat en pocs anys de la tradicional composició de les famílies extenses en que convivien diverses generacions en una mateixa casa, a les "noves famílies" com ara la monoparentals, reconstruïdes, homosexuals, adoptives, etc., passant per les nuclears formada per la parella i els seus fills. D’aquesta manera, podem dir que els criteris que han donat la condició de família han estat la consanguinitat, la conjugalitat i el domicili comú, en un principi, i la cohabitació, la monoparentalitat i la recomposició, després.
Segons el meu parer, no hauríem d’etiquetar tan minuciosament les diferents tipologies de família i les diferents constitucions o formes d’organització perquè sinó, es pot caure en l’error de deixar fora formes familiars molt peculiars i igualment vàlides i acceptables. Personalment, organitzaria la família segons dos nivell: en un primer nivell, tindríem a la família extensa, formada pels pares, fills, avis, cosins, oncles, etc. que els uneix criteris com ara de consanguinitat, que siguin adoptives, reconstruïdes, etc.; i en un segon nivell, tindríem la família més propera que seria aquella sorgida arran de les transformacions socials i a on podem incloure les nuclears, monoparentals, reconstruïdes, homosexuals, etc. Aquest segon a un tipus de família amb menys membres produint-se així un procés d’individualització i valorització de la parella.
Al meu parer, aquests dos nivells de divisió, permeten que s’incloguin com a família aquells membres que no viuen en una mateixa casa, però que per consanguinitat, conjugalitat o altres sí que ho serien (primer nivell), alhora que també permet que hi entrin aquelles famílies que no comparteixen parentalitat per motius d’adopció, acolliment o reconstitució, però que sí viuen en una mateixa casa (segon nivell).
Un altre aspecte, si més no, interessant fa referència a un altre criteri bàsic per considerar família o no a un grup humà. Em refereixo al sentiment que un tingui sobre certes persones que segons ell reuneixin els criteris per considerar-lo com a família seva encara que per consanguinitat no ho sigui. Per exemple, en el cas d’un pare que mai se’n hagi fet càrrec del seu fill, aquest no el considerarà el seu pare encara que políticament sí ho sigui. Ans al contrari, acceptarà a un altre home que sí l’hagui cuidat i donat afecte com a pare encara que ni dugui la seva sant ni estigui casat amb la seva mare. Per tant, també s’ha de tenir en compte els casos en que les persones accepten a d’altres com a família seva perquè així ho senten.
Una vegada exposat tot això, puc fer una definició que definitivament considero que defineix de manera molt ajustada el terme família per tal que hi càpiguen totes les formen de família existents.
Primera definició:
La família és el grup humà més pròxim entre persones. El motiu que les uneix són relacions d’estima i afecte entre elles. A més a més, és la entitat de socialització primària dels infants. Les funcions que han de complir són de cura, protecció, afecte, ensenyança, introducció a la vida adulta de la societat, etc.
El tipus de família que hi ha són les tradicionals, monoparentals, reconstituïdes, etc.
Segona definició:
La família és el grup humà més pròxim entre persones que està unit per mitjà d’un vincle afectiu de relacions d’estima entre elles. Les persones adultes que en formen part (el pares), són els agent primaris de socialització dels seus fills. És per això, que són els encarregats legítimament de complir les funcions de cura, protecció, neteja, aliment, afecte, ensenyança, transmissió de valors i introducció a la vida adulta d’aquests. Els criteris que permeten la condició de família són la consanguinitat, la conjugalitat, el domicili comú, el mutu acord, etc. En quant al tipus de família existents actualment són les monoparentals, les famílies amb un sol fill, les parelles que es separen, les reconstruïdes, les homosexuals, les heterosexuals, les famílies d’acollida, les famílies adoptives, els avis i nets amb mare adolescent o no, entre d’altres.
No obstant això, tal i com exposa al text "Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar", i donant una nota d’humor, podem considerar la família com "Aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia".
També és important destacar que, tal i com afirma la lectura “La família y su papel en el desarrollo afectivo y social del niño” ", la família és el context més desitjable de criança i educació dels infants d’una banda, perquè són qui millor poden promoure el desenvolupament personal i social d’aquest i, d’altra banda, perquè són qui millor el poden protegir de possibles situacions de risc.
Finalment, m’agradaria destacar tal i com afirma l’autora del text "Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar", que no ens trobem davant una crisi en les famílies, sinó que s’està adaptant als canvis socials i a les consegüents demandes que aquesta imposa. Per tant, hem d’acceptar-lo i no reprimir-lo per tal d’enriquir-nos d’aquestes noves formes de convivència.
La bibliografia emprada per desenvolupar la meva reflexió és la següent:
1. Documents Power Point sobre el tema penjats a Modle com ara:
- "La família: diferents tipologies".
- "Funcions bàsiques de la família".
2. Lectures recomanades a Modle com ara:
- "Desarrollo del apego durante la Infància" de Félix López y Mª José Ortiz.
- "La familia y su papel en el desarrollo afectivo y social" de Jesús Palacios
3. Informació cercada a Internet:
- http://www.movilizacioneducativa.net/resumen-libro.asp?idLibro=15
- http://es.wikipedia.org/wiki/Familia
- http://www.aidex.es/publicaciones/jorn-cc/cc-08.pdf
A continuació, hem vist uns quants vídeos molt interessants que tracten sobre la importància de transmetre uns correctes pratrons comportamentals als nostres infants, si no volem que imitin situacions com las que veurem a continuació. Aquí teniu els vídeos i les meves reflexions.
VÍDEO CHILDREN SEE CHILDREN DO:
Aquest vídeo mostra com els infants imiten allò que veuen dels adults, tractant aspectes molt diversos per tal de donar una visió el més global possible sobre aquest fet. Alguns d'aquests aspectes són: la doble moral (fes el que jo digui però no el que jo faci); la incivitat; el racisme; el masclisme; el maltractament als animals; l'agressivitat; la influència de les noves tecnologies de la comunicació que fan que l'infant es tanqui en el mateix; la prepotència; la insolidaritat; la còlera al volant; etc.
Els sentiments que personalment m’han produït aquet vídeo, són d’impotència i tristesa. Impotència i tristesa de veure aquestes imatges que tan ven han sabut captar l’essència sobre aspectes molt importants de la nostra realitat social i que encara avui dia ocorren i es permeten.
En definitiva destacar que, segons la meva opinió, hem de ser conscients de que vivim en societat i que la clau d’una convivència pacífica és el respecte per l’altre i l’ajuda que se li pugui donar. Per això, considero molt important que els adults mostrin aquesta actitud per tal que els infants es nodreixin d’això i puguin créixer igual de “purs” com quan van néixer, i no contaminats per la “maldat” dels adults.
VÍDEO EXPERIMENT SOBRE L'AGRESSIVITAT DE BANDURA:
Aquest vídeo mostra un experiment realitzat per Albert Bandura. Un psicòleg de tendència conductual-cognitiva. En ell podem veure com els nens peguen a un ninot de plàstic després de veure com ho feia un adult. Mentre que aquells infants que no havien vist aquesta escena, no mostraven cap conducta agressiva en vers el ninot.
D’aquesta manera, Bandura pretén mostrar a través de la seva teoria de l’Aprenentatge Social o Vicari que els infants aprenen per imitació amb la qual cosa, l’adult hauria d’exercir com un model de referència adequat, si no volem que l’infant adopti un comportament disruptiu.
No obstant això m’agradaria destacar que, tal i com vam aprendre el semestre passat amb la nostra professora Tiana, per sort els infants no imiten incondicionalment tot el que veuen, sinó que ells poden elegir en funció del seu temperament, dels ensenyaments apresos tant a l’escola com a casa, allò que volen imitar o no.
VÍDEO RELACIÓ INFANT-PARE:
Aquest vídeo mostra l’escena d’un pare i el seu fill mentre fan la compra a un supermercat. Quan el nen veu que el seu pare no li compra allò que vol, aquest comença a cridar, a donar cops amb les mans i els peus, a tirar-se pel terra, etc. tractant de cridar així l’atenció de la gent que hi ha al voltant perquè sap que d’aquesta manera, té controlada la resposta del pare en cas que sigui dolenta.
D’altra banda, el pare mira al seu fill atònit i sense poder reaccionar. Segons el meu parer, aquesta no-reacció del pare indica que està avergonyit i sufocat per la situació que està vivint, i probablement estigui pensant on és la mare del nen perquè li ajudi a controlar al nen.
L’explicació que trobo a aquesta situació, és que probablement aquest pare estigui separat de la mare del fill i que només tingui la seva custodia el cap de setmana amb la qual cosa no es coneixen a prou i per tant tampoc ha pogut establir un vincle afectiu el suficientment sòlid i segur com per a conèixer les reaccions del seu fill.
En definitiva, penso que aquest vídeo reflecteix molt bé el fet de fer-nos entendre que sense amor i estima no es pot educar. Per tant, per tal de poder educar als nostres fills o alumnes, és molt important establir a priori un vincle afectiu i uns lligams sòlids per tal que el nen pugui conèixer tenint una base segura de referència a on acudir en cas d’ajuda.
AMPLIANT L'HORITZÓ...
Arribats a aquest punt i a propòsit del vídeo "Children see children do", m'agradaría comentar un escrit realitzat per l'autora Dorothy Law Nolte titulat "Els infants aprenen el que víuen". Aquest és el següent:
ELS INFANTS APRENEN EL QUE VIUEN, Dorothy Law Nolte.
Si els infants viuen amb crítiques, aprenen a condemnar.
Si els infants viuen amb hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els infants viuen amb por, aprenen a ser aprensius.
Si els infants viuen amb llàstima, aprenen a sentir pena per ells mateixos.
Si els infants viuen amb burles, aprenen a ser tímids.
Si els infants viuen amb gelosia, aprenen a tenir enveja.
Si els infants viuen amb humiliacions, aprenen a sentir-se culpables.
Si els infants viuen amb ajut, aprenen a ser confiats.
Si els infants viuen amb tolerància, aprenen a ser pacients.
Si els infants viuen amb elogis, aprenen a apreciar.
Si els infants viuen amb acceptació, aprenen a estimar.
Si els infants viuen amb reconeixement, aprenen que és bo tenir una fita.
Si els infants viuen amb aprovació, aprenen a valorar-se.
Si els infants viuen amb honestedat, aprenen a ser sincers.
Si els infants viuen amb seguretat, aprenen a creure en si mateixos i en els altres.
Si els infants viuen amb amabilitat, aprenen a ser respectuosos.
Tal i com he comentat anteriorment, crec que els adults hem de ser conscient que vulguem o no, som un exemple per a tots els infants que tinguem al nostre voltant. És per això, la importància d'adquirir uns hàbits i conductes adequades si volem que els nostres infants també ho facin. El que no val és adoptar una doble moral en que vulguem que el nen faci el que els diem però no el que fem. Per tant, nosaltres com a futures mestres hem de donar exemple i començar per actuar nosaltres com demanem als infants que ho facin. I sobre tot recordem que...
"Gran part del comportament aparentment irracional o inadmissible de molts ...nens cobra sentit si tenim present que, sovint, fan als altres el que senten que se'ls fa a ells, tant interna com externament". (Boston i Szur)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada