dimecres, 23 de febrer del 2011

Dimarts 15 de Febrer de 2011: La ironia, la sàtira i l'humor no sempre són signes d'intel·ligència...


Avui hem començant la classe comentant la frase següent de la fotocopia de les emocions primàries que ens va donar Iñaki el dia passat: “La ironia, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el transfondo de las palabras, interpretar la realitdad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños”.

A jo personalment, no m’agrada molt aquest punt perquè considero que els nens a aquestes edats, encara no tenen del tot desenvolupat el sentit de la ironia i per això si fan una broma a un company segurament tendirà més a la burla i la sàtira que no a l’humor.

Altres aspectes que vam comentar classe en gran grup, van ser els següents:
- No es tracta només de la broma que un vulgui fer, sinó com l’altra la interpretarà i si tindrà gràcia per ell o no.
- “Som el que som perquè l’altre pensa que som d’una manera, perquè l’altre creu que som com pensa l’altre que som, etc.” El que vol dir aquesta frase, és que som el que l’altre pensa que nosaltres som.
- A aquestes edats, els infant encara tenen un baix nivell maduratiu amb la qual cosa poden no entendre la ironia.
- La ironia, de vegades i més a aquestes edats, pot ser difícil d’entendre i captar, ja que pots pensar que t’estan vacil·lant o prenent els cabells.
- En un context d’un grup d’amics on hi ha confiança i llaços afectius, pot no fer mal, però amb gent que no es coneix es pot malinterpretar.
- Com a mestres no hem de fer servir l’ironia perquè no és necessari que el nostre alumne cregui que som super intel•ligents.

Finalment, Iñaki ens ha mostrat dos Power Points:

d’una banda, un titulat “Desenvolupament emocional” que tracta sobre el procés que segueix tot infant des de que neix en que construeix la seva identitat, autoestima, seguretat, confiança, per mitjà de les interaccions que estableix amb el seu entorn més proper. Aquest procés és molt important, ja que permet l’infant diferenciar les emocions, identificar-les, manejar-les, gestionar-les, etc;

i d’altra banda, un altre titulat “Desenvolupament afectiu i social”, que tracta sobre la incorporació dels infants a societat en que viuen. Aquest, tracta aspectes com ara els processos de socialització (formació de vincles, adquisició de valors i normes, aprenentatge de les costums), la feblesa dels bebès per créixer sense la cura d’un adult, i els processos implicats en el desenvolupament social (institucions i socialitzacions, vincles afectius, el context social com a regulador de les expressions, la conducta de respecte social i les característiques diferenciadores).

A més a més, aquest últim Power Point també tracta sobre les característiques dels infants (específiques i individuals), i dels agents socialitzadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada